(Barcelona, 28 febrer 1936 – 29 març 1982)
Pintor. Ha format part dels grups “Síntesi” i “Arte de Hoy”.
Realitzà la seva primera exposició individual a Mataró el 1961. Ha exposat també a Barcelona, Madrid, Torí, Milà, Florència i Palerm. En 1965 rebé la primera medalla Gimeno de Tortosa.
Té obres als Museus d’Art Modern i d’Art Contemporani de Barcelona.
La seva pintura és figurativa, caricaturesca, amb una intenció satírica d’agressivitat molt remarcable.
Sobrenom del poeta i pintor català Josep Maria de Martín i Gassó (1920-2005).
(Tortosa, Baix Ebre, 23 juliol 1940 – 22 juny 2019)
Pintor. Començà destacant com a informalista. Després s’ha caracteritzat per les seves vigoroses composicions representant tipus i escenes de la vida dels obrers.
El seu estil es mostra relacionat amb el fauvisme. Pertanyia al grup Macla.
(Barcelona, 30 març 1832 – Madrid, 22 maig 1912)
Pintor. Deixeble d’Antoni Esquivel.
Conreà preferentment el gènere històric (María de Pacheco rep la notícia de la mort del seu espós, Torquato Tasso es retira al convent de Sant Onofre, etc).
Es presentà a diverses exposicions nacionals, així com a l’Exposició Universal de París del 1867.
(Madrid, 1862 – Teià, Maresme, 1937)
Pintor. Establert a Catalunya, estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.
La seva obra és principalment paisatgística, amb visions dels Pirineus i del cap de Creus, bé que també va fer molts retrats de delicada factura.
El seu autoretrat, presentat a la Sala Parés el 1921, és considerat com la seva millor obra.
Durant un quant temps produí molta obra que s’exportava a Amèrica, però a partir de la dècada del 1920 es dedicà plenament al seu art sensible i intimista.
(Catalunya, vers 1500 – Girona, 1558)
Pintor renaixentista. Establert a Girona. Realitzà una remarcable obra pictòrica dins el nou corrent renaixentista importat per alguns artistes estrangers, entre els quals hi havia Joan de Borgonya, de qui va seguir l’esperit.
Entre les obres que li són atribuïdes cal esmentar el retaule de La Magdalena (1526) a la seu de Girona, el retaule major de Sant Pere de Rodes (1532), el de Sant Pere de Montagut, el de Sant Iscle i Santa Victòria de Millars, el de la Mare de Déu del Mont i el de s’Agaró. També és coneguda la Pietat del monestir de Banyoles, obra en la qual es representat un paisatge gironí amb la seu a mig acabar.
Mates seguí en els seus treballs les formes compositives que trobava en els gravats de Dürer, llavors en molta circulació pertot arreu, i copià també la disposició, per exemple, de la coneguda obra d’Aine Bru sobre el martiri de sant Cugat.
(Girona, segle XVI)
Pintor. D’antuvi va treballar a Girona, però l’any 1577 es trobava a Barcelona i realitzà la pintura de les portes del retaule de Sant Joan, del gremi dels fusters, a la seu barcelonina; amb un estil renaixentista, són representats sant Joan i sant Marc entre altres que figuren a la predel·la.
El 1580, associat amb Joan Moles, pintà el retaule major de Calella.
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, vers 1370 – Barcelona, 1431)
Pintor. Fill d’un guarnicioner de Vilafranca del Penedès.
Deixeble de Pere Serra, és documentat juntament amb aquest l’any 1392 i amb el qual col·laborà en el retaule de Sant Tomàs i Sant Antoni (1409), de la catedral de Barcelona, en la qual la pintura de Mates s’allibera de les convencions sieneses i esdevé més plàstica. El retaule de La Mare de Déu entre Sant Pere i Sant Joan és més lineal i simple.
Se li deuen també un plafó amb Sant Joan Evangelista a Patmos, el retaule de Sant Sebastià de la Pia almoina (1423-25), el de Santa Margarida de Valldonzella, el de Sant Martí i Sant Ambròs (1411-14, catedral de Barcelona) i el magnífic retaule de Sant Jaume, per a la catedral de Tarragona, una de les seves obres millors que palesa un canvi d’orientació vers l’estil de Lluís Borrassà, l’Anunciació (Museu de Càller) i el Sepeli de Crist de la Generalitat de Catalunya (Museu d’Art de Catalunya).
Té el do d’un gran sentit decoratiu i manté la contenció expressiva i l’elegància dels Serra. A partir del retaule de Sant Jaume presenta una manifestació més realista i un to més avançat.
És identificat amb el famós mestre de Penafel i considerat un representant característic de l’estil internacional.
Fou el pare del també pintor Bernat Mates.
(Catalunya, segle XV)
Pintor. Fill de Joan Mates. S’associà amb Guillem Talarn per a la realització del retaule de Sant Pau i Sant Feliu, contractat amb els prohoms del castell de Vacarisses i els parroquians de Sant Feliu.
Vers el 1453 treballà a Vilafranca del Penedès.
La seva obra s’emmarca en el gòtic català del quatre-cents.
(Gràcia, Barcelona, 1893 – Barcelona, 1977)
Escultor i pintor. Fill de Llorenç Matamala i Piñol i nét i deixeble de Joan Flotats.
Prosseguí l’obra escultòrica del seu pare a la Sagrada Família.
Féu nombroses exposicions d’escultura i pintura a Girona, Barcelona i d’altres ciutats catalanes.
Ha escrit una història de la Sagrada Família, inèdita.
