(Barcelona, 5 maig 1925 – 5 novembre 1989)
Compositor i pianista. Deixeble de Lamote de Grignon i C. Taltabull, formà part del Cercle Manuel de Falla.
De la seva producció, influïda per Hauer i Scriabin, es destaquen els Preludis ambulants (1953), Concert per a Violoncel (1984), Cançons (text de Salvat-Papasseit), i el ballet Els Proletaris (1969).
(Barcelona, 2 juny 1850 – 22 novembre 1903)
Compositor. Fou bon organista i pianista.
Compongué música d’inspiració religiosa, de la qual destaca la inspirada en alguns poemes místics de Jacint Verdaguer.
(Barcelona, 26 juny 1911 – 20 juliol 1988)
Pianista i pedagoga. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, i més tard fou deixebla de Blanca Selva, de la qual va transmetre les noves tècniques pianístiques, dedicant-se a la pedagogia musical -fou professora del Conservatori Municipal de Música de Barcelona-.
Actuà com a solista i en col·laboració amb el seu marit, el violinista Joan Massià, amb el qual fundà l’Associació d’Amics i Deixebles de Joan Massià i Maria Carbonell, que celebrà concerts periòdicament.
(Barcelona, 1943 – )
Pianista. Estudià piano i orgue al Conservatori Superior Municipal de Música. N’obtingué el Premi Extraordinari de piano el 1960.
Ha donat nombrosos concerts i ha aconseguit diversos premis. Destaquen entre els darrers el Maria Barrientos i la medalla del Concurs Internacional d’Execució Musical a Ginebra.
Ha actuat a França, Suïssa, al III Festival Georges Enesco a Bucarest i als Estats Units.
(Asunción, Paraguai, 1911 – Barcelona, 29 setembre 1999)
Pianista. Cursà els seus estudis musicals a Barcelona i els amplià a Alemanya.
Membre de l’Agrupació de Música de Cambra de Barcelona.
Destacada concertista, ha donat nombrosos concerts.
(Barcelona, 12 març 1914 – 28 juliol 2010)
Pianista. Cursà estudis a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i es perfeccionà amb Ricard Viñes.
Exercí una notable tasca pedagògica i ha fundat el premi Maria Canals d’execució musical.
És autora del llibre Una vida dins la música (1969), i ha fet nombrosos enregistraments.
Estava casada amb l’escriptor, compositor i crític musical Rossend Llates i Serrat.
Enllaç web: Concurs Maria Canals
(Balaguer, Noguera, 16 juliol 1849 – Cartago, Costa Rica, 22 juny 1905)
Pianista i compositor. El 1876 es traslladà a Costa Rica com a organista i mestre de capella de Cartago.
Impulsà la vida musical de Costa Rica i deixà trenta-cinc composicions simfòniques, vint-i-tres misses, trenta-dos motets, un tractat de teoria i de crítica musical, dos mètodes de solfeig, etc.
(Roda de Ter, Osona, 1900 – Barcelona, 1979)
Pianista. Deixeble d’Enric Granados.
Actuà com a solista i com a acompanyant, durant uns deu anys.
Fundà a Barcelona l’Acadèmia Caminals.
(Barcelona, 23 octubre 1862 – 24 agost 1926)
Pianista. Actuà a París amb molt d’èxit i guanyà el primer premi de piano al Conservatori d’aquesta ciutat (1881), i després actuà per Europa i per Amèrica.
Essent encara jove abandonà la vida de concertista i es dedicà exclusivament a l’ensenyament.
(Barcelona, 6 desembre 1882 – 8 juny 1962)
Pianista i compositor. Estudià a l’Escola Municipal de Música, de la qual fou professor de piano i sots-director.
Actuà en nombrosos concerts al país i a l’estranger. Dirigí per uns anys l’orquestra de l’Associació Musical.
És autor d’obres pedagògiques: Método de solfeo, Técnica del piano, Pequeños estudios, melódicos, fáciles y progresivos; de cançons i de música de cambra i per a piano (Poblet).
Dades dels Països Catalans 