Arxiu d'etiquetes: personatges

Otger Cataló

(Catalunya, segle VIII)

Personatge fabulós de la reconquesta de Catalunya que se suposa vivent al segle VIII.

Segons la llegenda, vingué de Gascunya acompanyat dels nou barons de la fama (Dapifer de Montcada, Galceran Grau de Pinós, Hug de Mataplana, Iot Guillem de Cervera, Grau o Guillem de Cervelló, Pere Grau Alemany, Ramon d’Anglesola, Gispert de Ribelles i Berenguer d’Erill) i al capdavant d’un exèrcit de 25.000 homes, que reconquerí la terra catalana.

Otger morí al setge d’Empúries, i d’ell s’originà la nissaga dels comtes de Barcelona.

La llegenda, d’origen erudit, pretenia explicar la reconquesta sobre la participació franca, i alhora explicar l’origen del mot català, que es remuntava als Camps Catalàunics prop d’on fou derrotat Àtila i que erròniament se suposaven prop de Tolosa.

Mercadera

(Peralada, Alt Empordà, segle XIII – després 1325)

Personatge. Ha esdevingut famós per l’esment que en fa Ramon Muntaner a la seva Crònica.

Era una dona que tenia una botiga de merceria a Peralada. Durant el setge de la vila per les forces franceses de Felip III l’Ardit, el 1285, ferí i féu presoner un cavaller francès, en una lluita singular que el cronista explica amb detall al capítol 124 de la seva obra.

Na Mercadera vivia encara el 1325.

Medir -sant-

(Catalunya, segle VII)

Sant llegendari. Segons la llegenda, era un pagès català que estava en un mas situat vora el camí de Sant Cugat del Vallès a Barcelona. Sever, bisbe de Barcelona, en passar, fugitiu dels seus perseguidors, per les terres de Medir, féu que florissin i granessin sobtadament les faveres que plantava Medir. Aquest, interrogat pels perseguidors, contestà que el bisbe havia passat per allà quan ell plantava les faves. Els perseguidors, creient-se que Medir se’n burlava, el martiritzaren.

És venerat a la capella de Sant Medir, del terme de Sant Cugat del Vallès, visitada cada any, el dia 3 de març, per les colles de Gràcia i d’altres pobles dels voltants, les quals després recorren els carrers de la vila llançant caramels als vianants.

Mauner

(Ripollès)

Personatge de les llegendes populars de la comarca, segons les quals una vegada es carregà a coll un boc que era, en realitat, el dimoni, o bé, segons altres versions, deixà incomplet un vot i després de mort s’apareixia en forma de llop enmig de flames, fins que els seus fills compliren el vot.

Mataplana, Arnau de

(Catalunya, segle XIX)

Nom assignat de vegades al llegendari Comte Arnau per la tradició pseudo-erudita.

El propicià P. Parassols i Pi, el 1859, en combatre la primera obra literària arnaldiana, un conte de Víctor Balaguer (1858), que situava el Comte Arnau al segle X, en identificar-lo amb un -segons ell- Arnau Roger III, comte de Pallars i senyor de Mataplana.

Les dades de Parassols són confusionàries (l’Arnau Roger que identifica no devia ésser el III, sinó, si de cas, Arnau Roger II de Pallars, que fou comte de Pallars, però no pas senyor directe de Mataplana), però aportaren molts detalls pseudo-històrics a la futura tradició literària del mític Comte Arnau.

Masdéu, Janet

(Catalunya, 1952 – 1963)

Personatge central dels dotze volums d’El pelegrí apassionat de Joan Puig i Ferreter.

De fet, és com un desdoblament de l’autor, el qual ja el fa sortir, bé que només com a infant, a El cercle màgic (1929).

Manelic

Manelic

(Catalunya, segle XX)

Personatge principal de Terra baixa d’Àngel Guimerà.

Simbolitza el tipus de pastor primitiu i sense malícia que, enganyat per Sebastià, un propietari rural, disbauxat i cínic, acaba tractant-lo com ho feia amb el llop de la muntanya.

Manelic té un monument a Montjuïc (Barcelona), i ha esdevingut un nom popular.

Magí de Brufaganya

(Catalunya)

(o de la Brufaganya) Personatge llegendari del Camp de Tarragona, de la contrada tarragonina de la Brufaganya.

Segons la tradició, féu trenta anys de penitència a l’indret on hi ha el santuari de Sant Magí de Brufaganya. Hom li atribueix l’evangelització d’aquella zona, fins que, pres, fou dut a Tarragona i fou decapitat, el 25 d’agost del 306. Unes altres fonts indiquen el 10 o el 19 d’agost. La seva festa se sol celebrar aquesta darrera data.

Hi ha moltes llegendes i tradicions lligades a la seva vida, com la que diu que féu brollar les anomenades fonts de Sant Magí, al peu del santuari.

En la seva festa hom reparteix aigua, duta en bótes, d’aquestes fonts.

A Tarragona era el patró dels pescadors del barri del Serrallo.

Farell, el -personatge-

Deixa un comentari

(Osona i Vallès)

Personatge d’una llegenda popular, conegut també com el Fort Farell.

Representa un home honrat i valent, cepat i gros, que duia per bastó un tronc de pi, amb el qual féu el curs del Besòs. Per calmar la set, posant un peu a Tagamanent i l’altre al puig Fred (al pla de la Garga), s’ajupia a beure aigua del Congost, a l’indret del Figaró.

Amb una sola mà aixecava els bous i l’arada amb què llauraven i, fent alçaprem, tombava una muntanya.

Esteve, senyor

2 Respostes

(Catalunya, segle XIX)

Protagonista de L’auca del senyor Esteve de Santiago Rusiñol.

El personatge, convertit aviat en arquetipus, entrà a formar part de la tipologia popular barcelonina; el qualificatiu de “senyor Esteve” s’aplica encara com a signe del botiguer o del petit burgès, de vida tranquil·la, de costums tradicionals, amb preocupació per l’estalvi, poc sensible a l’idealisme i a l’art i que viu al marge de la política.

La iconografia clàssica del personatge fou la de l’auca que dibuixà Ramon Casas, amb rodolins de Gabriel Alomar (1907).

Els anys vint aquest personatge fou reinterpretat amb personalitat per Picarol a “L’Esquella de la Torratxa”, on retratà un “senyor Esteve” gran burgès i explotador sinistre.