(Perpinyà, 21 maig 1913 – 22 maig 1990)
Folklorista. Fundador (1963) i conservador de la Casa Pairal, Museu Català de les Arts i Tradicions Populars de Perpinyà.
Ha participat activament en els diversos moviments catalanistes: “Germanor”, Grup Rossellonès d’Estudis Catalans, Orfeó Català.
És autor de Goigs del Rosselló (1951) i de diversos estudis d’etnografia rossellonesa.
(Perpinyà, 24 febrer 1818 – 27 setembre 1896)
Musicògraf. Escriví articles sobre temes musicals catalans: Noëls catalans (1862) i Histoire de l’harmonie religieuse aux XV et XVI siècles en Roussillon (1868).
És autor del mètode Principes de plain-chant (1864) i del treball De la musique religieuse.
(Perpinyà, 1847 – 1904)
Jurista. Es llicencià en dret a Tolosa de Llenguadoc. Fou jutge del tribunal superior d’Andorra a Perpinyà i alcalde d’aquesta ciutat (1890-92).
Representà els Pirineus Orientals al senat francès, lloc en el qual succeí Manuel Aragó (1897-1903).
(Perpinyà, 1582 – 1639)
Matemàtic i cirurgià.
Deixà inèdites unes Memòries sobre fets rellevants o curiosos que s’esdevenien a la seva contrada.
(Perpinyà, 26 març 1903 – Ceret, Vallespir, 25 agost 1983)
Periodista i assagista. Estudià a París, on fou redactor en cap de la revista “Clarté” i col·laborà a “L’Humanité” i “Philosophie”. El 1925 escriví, amb Louis Aragon, La révolution d’abord et toujours, manifest surrealista.
S’instal·là al Vallespir, on fou mestre d’escola (1926-58). Ha col·laborat a “Revista de Catalunya”.
Autor de Catalogne, des Corbières à l’Ebre (1959) i d’assaigs, com Manolo (1932), La naissance du cubisme (1948), André Breton (1952), Le myte du Greco (1961) i Trilogie surréaliste (1971).
(Perpinyà, 16 octubre 1862 – París, França, 7 febrer 1944)
Escriptor i periodista. Col·laborador de “La Dépéche” de Tolosa (Llenguadoc).
Ha publicat moltes novel·les, entre les quals George Sauvageon, on evoca els seus records de jovenesa al Rosselló, llibres de viatges i un estudi sobre el pintor Ribera.
(Perpinyà, 1632 – 1653)
Poetessa. Als dotze anys, quan era alumna del convent de Sant Salvador, compongué en llengua catalana unes Lires d’inspiració religiosa.
(Perpinyà, 25 abril 1856 – 15 març 1921)
Impressor i historiador. El seu establiment imprimí la majoria dels llibres en català publicats al Rosselló al principi del segle XX.
Autor de L’imprimerie à Perpignan: Rosembach (1493-1530) (1896) i de L’imprimerie à Perpignan depuix les origines et jusqu’à nos jours (1908).
(Perpinyà, segle XVII – 1723)
Historiador i eclesiàstic. Doctor en teologia, fou rector de la Universitat de Perpinyà des del 1687.
Canonge de Sant Joan de Perpinyà, fou nomenat vicari capitular de la diòcesi d’Elna l’any 1721.
Deixà inèdites unes Notícies de la iglésia insigne, col·legiada de Sant Joan de Perpinyà.
(Perpinyà, segle XV – Palma de Mallorca, 1460)
Escriptor. Estudià a Perpinyà i passà després a València i Xàtiva. Esdevingut cec, es traslladà a Mallorca.
Escriví quatre llibres de gramàtica en vers, un d’intitulat De casu et fortuna, i epigrames a les seves obres. Pere Miquel Carbonell el considerà com un dels humanistes importants del seu temps i n’escriví una breu biografia.
És conegut pel seu nom llatinitzat, Lucianus Colominius.
Dades dels Països Catalans 