Arxiu d'etiquetes: Perpinyà (nascuts a)

Batlle, Berenguer

1 Resposta

(Perpinyà, segle XIII – Illes Balears, 1 desembre 1349)

Bisbe d’Elna (1320-32) i de Mallorca (1332-49). Fill d’Arnau Batlle, conseller de Jaume II de Mallorca.

Inicià la construcció de la catedral de Sant Joan de Perpinyà (1324) i promulgà diverses constitucions sinodals, especialment sobre la instrucció i l’estudi del clericat, i impulsà l’ensenyament superior (1326).

Restà fidel a Jaume III de Mallorca durant la conquesta de l’illa per Pere III de Catalunya.

Tant a Elna com a Mallorca actuà contra els franciscans espirituals (fraticelli) i els begards.

Barrera i Volar, Pere

Deixa un comentari

(Perpinyà, vers 1690 – 1 novembre 1755)

Metge i naturalista. Enviat pel rei de França a la Guaiana, hi residí i hi estudià la flora, la fauna i les poblacions indígenes (1722-25). En retornar a Perpinyà, hi obtingué una càtedra de botànica (1727); fou metge de l’hospital militar de Perpinyà i protometge de la província del Rosselló (1753).

És autor, entre altres obres, d’Essai sur l’histoire de la France équinoxiale, au dénombrement des plantes, des animaux et des minéraux qui se trouvent dans l’íle de Cayenne et à la Guayane (París 1741), de Dissertation sur la causa physique de la couleur des nègres (París 1741) i d’Ornithologiae specimen novum sive series avium in Ruscinone, Pyrinaeis montibus atque in Gallia aequinoctiali observatarum (Perpinyà 1845).

Fou conegut pels metges de l’època per les seves Obsérvations anatomiques… propres à découvrir les causes des maladies et leurs remèdes (Perpinyà 1751).

Baró -artistes-

1 Resposta

(Perpinyà, segle XIV – segle XV)

Família d’artistes. Els més coneguts són:

Pere Baró  (Perpinyà, segle XIV – 1399)  (el Vell) Pintor i escultor. Seguidor dels Serra. Pintà per a les esglésies de Santa Eugènia d’Ortafà (1371), per a la Procuradoria reial de Perpinyà (1379), per a l’església de Sant Esteve de Salses (1383) i per a la de Sant Cebrià (1388). Fou el pare de:

  • Pere Baró  (Perpinyà, segle XIV – 1400)  (el Jove) Artista. Autor del retaule de Santa Maria de la Mar.
  • Joan Baró  (Perpinyà, segle XV – 1458)  Artista. Es dedicà a la pintura de vidrieres. Pintà les vidrieres de la capella del Palau Reial de Perpinyà (1402) i les de la seu d’Elna (1448).

Banyuls i de Forcada, Joan Baptista de

1 Resposta

(Perpinyà, Rosselló, 1735 – 1820)

Noble i militar (dit el Cavaller de Montferrer). Fou delegat per la noblesa del Rosselló com a diputat als Estats Generals francesos el 1789; formà part de l’ala contrarevolucionària de l’Assemblea Constituent. Durant la Legislativa i la Convenció abandonà la vida política i es retirà a la Roca d’Albera.

Pel maig de 1793 fou empresonat a la ciutadella de Montpeller, acusat de conspirar contra el règim i d’entendre’s amb les autoritats espanyoles per posar el Rosselló sota llur sobirania. Posat en llibertat després del 9 Termidor, tornà al Rosselló.

Balent, Andreu

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1949 – )

Historiador i polític. Llicenciat en història per la universitat de Montpeller (1971), professor al Liceu Aragó de Perpinyà. Arran dels fets de maig de 1968 a l’estat francès, dels quals era un dels impulsors a l’àrea occitano-catalana, s’adherí al Parti Socialiste Unifié (PSU), en el qual ocupà la secretaria de la Federació dels Pirineus Orientals (1971-72).

Ha participat en la major part de les iniciatives nord-catalanes (GREC, Universitat Catalana d’Estiu, Grup Cultural de Joventut Catalana, etc) i en l’acció sindical dels ensenyants d’esquerres. Col·laborà a les revistes “Massana”, “Conflent”, “Aïnes”, “Sant Joan i Barres” i d’altres periòdics polítics de l’estat francès.

Ha publicat Els partits polítics al Principat (1971), Història de les organitzacions obreres a Catalunya-Nord, 1848-1914 (1977), premi Josep de la Trinxeria, i, en col·laboració amb Miquel Cadé, Histoire du Parti socialiste dans les Pyrénées-Orientales de sa fundation, 1895, au Congrès de Tours, 1920 (1982).

Baldó, Lluís

1 Resposta

(Perpinyà, segle XVI – segle XVII)

Ciutadà de Perpinyà. Fou ambaixador de la seva ciutat. Els cònsols perpinyanesos li encomanaren la presentació, davant el rei Felip IV, dels desigs existents al Rosselló d’establir una separació administrativa respecte al Principat.

Com a resultat d’aquest encàrrec, que havia de fer en col·laboració amb el jurista Lluís Palau, Baldó escriví el 1627 el memorial titulat Aclamación pia y justa a la Real Majestad del invictísimo Señor Rey Don Felipe tercero de este nombre.

El text és de bon interès per les observacions que conté sobre la situació del Rosselló al seu temps. Resulta superior a l’escrit que redactà, en aquella avinentesa, el seu esmentat company Lluís Palau.

Balanda i Sicart, Josep

1 Resposta

(Perpinyà, 1721 – 1787)

Jurisconsult, professor i literat. Escriví Tragèdia dels sants Sixt, Llaurenç, Hipòlit i Romà (1772?), obra que formalment pot considerar-se pertanyent al neoclassicisme francès.

Aragon, Enric

1 Resposta

(Perpinyà, 1861 – 1931)

Historiador. Nebot de Víctor Aragon. L’arqueòleg F.P. Thiers influí decisivament sobre la seva orientació científica quan, el 1909, examinà uns fragments de marbre descoberts a Castellrosselló a l’antic emplaçament de Ruscino, propietat d’Aragon.

Del 1910 al 1921 dedicà una dotzena de treballs a aquestes descobertes i a la història medieval de Castellrosselló i d’altres sobre el Rosselló, en general en un to de divulgació.

El 1914 fundà la Societat d’Arqueologia i d’Història del Rosselló i de Filologia Catalana, i el 1919 el “Bulletin Historique des Pyrénées-Orientales”, de curta durada. El 1920 esdevingué president de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals.

Aragó, Esteve

2 Respostes

(Perpinyà, 9 febrer 1802 – París, França, 7 març 1892)

Polític i escriptor en francès. Germà de Francesc. Traslladat de jove a París, col·laborà amb Balzac a L’héritière de Birague (1822), però, davant el poc èxit de l’obra, es decanta pel teatre i esdevingué un popular autor de vodevils.

Paral·lelament tingué una significació activa en les lluites del partit republicà, i a causa de la seva actuació, el 1849, hagué d’exiliar-se deu anys. El 1870 fou alcalde de París.

Antigó, Anna Maria

Deixa un comentari

(Perpinyà, 19 gener 1602 – 28 setembre 1676)

Religiosa clarissa. Ingressà al monestir de Santa Clara de la Passió a Perpinyà l’any 1621, d’on fou elegida abadessa el 1645. Conquerit el Rosselló pels francesos, el nou governador l’envià a l’exili juntament amb altres dinou religioses seves (1652).

Visqué exiliada durant vuit anys al convent de Santa Elisabet de Barcelona; retornà a Perpinyà el 25 de maig de 1660 a petició de la nova abadessa i amb la intervenció d’Alexandre VII.

Novament elegida abadessa el 1667, el seu abadiat tingué noves dificultats atès que el monestir s’havia sostret de la jurisdicció dels religiosos de l’observança per sotmetre’s a la jurisdicció del bisbe de Perpinyà.