Arxiu d'etiquetes: Perpinyà (nascuts a)

Brial i Roig, Miquel

Deixa un comentari

(Perpinyà, 26 maig 1743 – París, França, 24 maig 1828)

Historiador benedictí. Ingressà a la congregació de Sant Maur, a Tolosa de Llenguadoc (1764). El 1771 passà a París.

Fou membre de l’Institut de França, que li encarregà (1796) la prossecució del Recueil des Historiens de Françe. Col·laborà també a la Histoire litéraire de France i a d’altres obres de divulgació cultural.

El 1826 fundà escoles públiques per a infants a Baixàs i a Pià, al Rosselló, amb la condició que hi fos obligatòria la llengua francesa.

Brell, Josep

Deixa un comentari

(Perpinyà, segle XVI – Catalunya Nord, segle XVI)

Pintor renaixentista. Actiu a l’Alta Cerdanya, al Conflent i al Rosselló. Conreà la pintura religiosa.

Durant un temps s’associà a Joan Perles, de Peralada, i amb el tolosà Antoni Peytaví. El 1589 pintà ell sol el retaule major de l’església parroquial d’Estagell (Rosselló).

Brasillach, Robert

Deixa un comentari

(Perpinyà, 31 març 1909 – Fort de Montrouge, França, 9 febrer 1945)

Escriptor i polític. Alumne de l’École Normale Supérieure, en sortir-ne es dedicà al periodisme. El 1932 Charles Maurras l’encarregà del fulletó literari de “L’Action Française”. Brasillach recollí les millors cròniques d’aquesta publicació en el llibre Les quatre jeudis (1934).

A partir del 1934 es posà a fer política activa i es decantà vers el feixisme (a la novel·la Les sept couleurs, 1939, evoca un congrés de Nurenberg; escriví la crònica Le siège de L’Alcazar, 1939, i la parcial Histoire de la guerre d’Espagne).

Esdevingué un dels periodistes més coneguts de la col·laboració amb Alemanya durant la Segona Guerra Mundial. Era redactor en cap del setmanari “Je suis partout” (1937-43).

Fou detingut el 1944, condemnat i afusellat l’any següent.

Bousquet, Jordi

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1818 – Saint-Cloud, París, França, 1854)

Compositor i crític musical. Obtingué el premi Roma amb la cantata La vendetta (1838).

Fou director d’orquestra a l’Opéra de París i al Théâtre Italien.

Escriví música d’església i les òperes L’hôtesse de Lyon (1844), Le mousquetaire (1844), Tabarin (1852).

Bouin, Jules

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1822 – París, França, 1886)

Químic. Fou membre de l’Acadèmie de Mèdecine i professor a l’École Supérieure de Pharmacie.

És autor de Cours de chimie analytique (1871) i de Traité élémentaire de chimie légale (1873).

Bosc -varis bio-

Deixa un comentari

Jaume del Bosc  * Veure> Jaume del Bosch  (poeta valencià del segle XV).

Joan del Bosc  (Xàtiva, Costera, segle XV)  Poeta. Autor d’una Resposta… en llaor de la Verge Maria mirant a la joia, publicada a Les trobes en llaors de la Verge Maria (València, 1474).

Josep Bosc  (Perpinyà, 1680 – 1752)  Numismata i notari. És autor de Regles pour connaître la valour des vieilles espèces de monnaie… du Roussillon (1771), obra publicada per Josep Jaume, el qual hi afegí notes i complements.

Bosc, Andreu -historiador-

1 Resposta

(Perpinyà, 1570 – 1631)

Historiador i jurista. Jutge del Rosselló i de la Cerdanya. Impulsà la construcció de la catedral de Sant Joan i la instal·lació d’un mausoleu per a Francesc Eiximenis a l’església dels frares menors de Perpinyà (1623).

Va escriure Summari, índex i epítome dels admirables i nobilíssims títols d’honor de Catalunya, Rosselló i Cerdanya, i de les gràcies, privilegis i prerrogatives, preeminències, llibertats e immunitats gosan segons les pròpies i naturals lleis (1628), estructurada de forma cronològica, aquesta obra és encara avui fonamental per a l’estudi de la seva època i de la defensa de la llengua catalana, i conté, a més, un apèndix amb 1.097 documents relatius a Perpinyà del 1173 al 1620.

Bonnefoy, Lluís de

Deixa un comentari

(Perpinyà, 9 setembre 1815 – Tolosa, Llenguadoc, 21 març 1887)

Historiador i epigrafista. Continuà la publicació del periòdic rossellonès “Le Publicateur”, i és autor d’estudis arqueològics i, sobretot, de l’important treball L’epigraphie roussillonnaise (1856 a 1866), treball complet i seriós, amb notes històriques que en faciliten la lectura.

Fou l’ànima del XXXV Congrés Arqueològic de França, celebrat el 1868 a Perpinyà.

Des del 1869 visqué a Tolosa.

Bonafòs i Siau, Emmanuel

Deixa un comentari

(Perpinyà, 14 gener 1774 – 9 novembre 1854)

Metge i botànic. Deixeble de Gouan, fou nomenat director del Jardí Botànic de Perpinyà el 1794 i, dos anys després, professor d’història natural de l’Escola Central de Perpinyà (1796-1808).

Herboritzà pel Rosselló, el Vallespir, el Conflent, la Cerdanya i la vall de Núria i reféu el jardí botànic, molt malmès per les operacions bèl·liques durant la Guerra Gran. Fou un dels introductors dels vaccins a la Catalunya Nord (1800).

A partir de la Restauració dels Borbons a França i fins a la Revolució del 1848 fou un dels metges més influents de Perpinyà i acumulà un gran nombre de càrrecs. El 1854 fou, amb Amat Massot, un dels primer membres catalans de la Societat Botànica de França, tot just fundada.

Blanes i de Planque, Esteve de

2 Respostes

(Perpinyà, 1679 – 1741)

Cavaller. Senyor de Millars, Pollestres, Fontcoberta, Vulfric, Nefiac, la Reglella, Barrià i Volpillera.

El 1719 Lluís XV de França el nomenà marquès del Millars.

Fou el pare de Joan Esteve de Blanes i d’Évrad.