(Perpinyà, 1981 – )
Certamen literari en llengua catalana. És atorgat a obres literàries o a monografies diverses.
Convocat per la Casa de la Vila de Perpinyà, és adjudicat biennalment la diada de sant Jordi.
(Perpinyà, Rosselló, 5 novembre 1910 – 25 desembre 1914)
Revista bimensual. Dirigida per H. Chauvet.
A part el seu caire regionalista, incloïa texts en català de literatura i de folklore.
(Perpinyà, 1350 – )
-Via Domitia (UPVD) Institució d’ensenyament superior. Creada per iniciativa de Pere III el Cerimoniós, poc després de la definitiva reincorporació del Regne de Mallorca a la corona catalano-aragonesa. Fou dotada de tres facultats: teologia, dret i arts, amb les mateixes prerrogatives i privilegis que la Universitat de Lleida.
El 1379 fou confirmada eclesiàsticament per butlla papal de Climent VII, però aquest li suprimí la facultat de teologia i li n’afegí una de medicina, per suplir possiblement la de Montpeller, vila incorporada al regne de França. La Universitat depenia bàsicament del bisbe d’Elna.
Els estatuts foren redactats el 1380, calcats sobre els de la Universitat de Lleida; el 1647 hi foren afegits els de Tolosa, fet que accentuà la desvinculació respecte a Montpeller. Hi afluïren mestres i estudiants de la corona. La facultat de teologia hi fou restablerta el 1447 per butlla de Nicolau V. L’ensenyament de dret conservà la primacia, mentre que el de les lletres reculava i el de teologia s’estenia.
Amb la incorporació a França dels comtats de Rosselló i Cerdanya desaparegueren pràcticament els estudiants de la resta de Catalunya, que foren substituïts per occitans i francesos, i en general la universitat experimentà una gradual decadència i esdevingué un focus de francesització, obra principalment dels jesuïtes. Amb tot, entre els seus professors i rectors es troben alguns dels membres més destacats del nucli d’escriptors neoclàssics rossellonesos en llengua catalana (J. Balanda i Sicart, Antoni de Banyuls i de Montferrer).
Amb l’expulsió de l’orde, només la facultat de medicina mantingué prestigi, i fou enriquida amb una càtedra de botànica i d’anatomia, amb un jardí botànic i laboratoris. Malgrat un intent de restauració factícia el 1759 i de la construcció d’un edifici de nova planta, la Universitat de Perpinyà no pogué sobreviure a la Revolució Francesa (1793).
El 1957 hom inicià activitats universitàries, amb cursos de dret i, després, de lletres i ciències. A partir del 1971, amb la creació del Centre Universitari de Perpinyà, dependent de la Universitat de Montpeller, s’inicià un nou període que portà a la constitució, amb plena actuació, de la Universitat de Perpinyà el 1979.
L’any 2005 disposava de cinc campus (Perpinyà, on es troba el rectorat, Font-Romeu, Narbona, Carcassona i Mende) i oferia un total de 75 titulacions.
(Perpinyà, 5 maig 1933 – )
(USAP) Club de rugby. Sorgit de la fusió entre la Unió Esportiva Perpinyanesa, fundat el 1902 i campions de l’estat francès en 1914, 1921 i 1925, i l’Arlequins Club.
Ha estat campió de l’estat francès i guanyador de la Challenge Du-Manoir durant diversos anys, a més de bastants sots-campionats en ambdues competicions.
(Perpinyà, 1974 – 1980)
Publicació periòdica. De caire satíric, portava inicialment per subtítol Tres si jugues, al·lusió al joc de cartes. Inicialment setmanari, passà a ésser quinzenal. Bàsicament d’expressió francesa, admeté articles en català.
S’ocupà de manera especial dels problemes polítics, econòmics, socials i culturals de Catalunya del Nord. Els seus principals animadors foren Alain Paul i Lluís Monich i hi han col·laborat la major part d’intel·lectuals nord-catalans crítics davant la situació establerta, de dreta o d’esquerra, a Catalunya del Nord.
(Perpinyà, 1917 – 1971)
Publicació. Bimensual primer i després mensual. Fundada per Carles Bauby (ajudat per Joan Burset i Lluís Pech), que en fou el principal redactor. En un primer moment era redactada pràcticament en francès, però després de la Primera Guerra Mundial passà a ésser bilingüe i es convertí en la principal revista de caràcter català del Rosselló.
Publicà treballs d’història i literatura sobretot de la Catalunya del nord de l’Albera, però també de la resta dels Països Catalans. Dedicà números extraordinaris a Macià, Casals, Maillol, Fabra, etc, i hi col·laboraren, entre altres, Joan Alavedra, Guillem Colom, J.M. López-Picó i Josep Sebastià Pons.
Deixà d’aparèixer després de la mort del seu fundador.
Veure> Llibres del Trabucaire (editorial de Perpinyà, 1985- ).
(Perpinyà, 1971 – 1978)
Publicació periòdica bilingüe (català-francès) sobre l’actualitat dels territoris de parla catalana, sobretot de la Catalunya Nord de la qual aparegueren 32 números.
Publicació modesta i popular, políticament eclèctica i nacionalista, el seu principal inspirador fou Ramon Boix.
(Perpinyà, 1833 – )
(SASL) Institució. Fundada amb el nom de Societat Filomàtica de Perpinyà. El 1839 es denominà Societat dels Pirineus Orientals, Ciències, Belles Arts, Arts Industrials i Agrícoles, fins que el 1843 adoptà el nom definitiu. El seu primer president honorari fou Francesc Aragó.
En un començament constava de la secció de ciències, arts i agricultura, amb 39 membres, i la de literatura i belles arts, amb 28 membres. El 1867 el nombre de seccions arribà a tres. Publicà un Bulletin de la Société Agricole, Scientifique et Littéraire du Roussillon.
Relacionada amb altres societats estrangeres, veié interrompuda la seva activitat a causa de les guerres del 1870 i el 1914. De fet, no reprengué amb força fins el 1933, però la guerra del 1939 li significà un nou col·lapse.
Des d’un començament s’interessà sobretot pels problemes locals, però tingué una actuació força negativa respecte a la qüestió de la llengua. Fins el 1880 Armand Izarn, secretari de la secció de lletres, no demanà la creació d’una secció per a l’estudi del català. Tanmateix, malgrat aquest canvi d’orientació, no s’ha significat mai en aquest camp.
Dades dels Països Catalans 