Arxiu d'etiquetes: periodistes

Castillo i Mayone, Joaquim del

(Barcelona, segle XIX)

Periodista i escriptor. Actiu a Barcelona el segon terç del segle XIX.

D’ideologia liberal i romàntica, publicà Viaje semiaéreo a la Luna (1832), Adelaida o el suicidio (1833) i Exclamaciones de un expatriado (1833), novel·les; El Tribunal de la Inquisición (1835) i La ciudadela inquisitorial de Barcelona o las víctimas del despotismo del conde de España (1836).

També és autor d’obres històriques no gaire solvents; Las bullangas de Barcelona (1837), signades amb les inicials J del C y M, i Frailismanía o grande historia de los frailes (1836), manifestament sectària.

Casero i Madrid, Just Manuel

(Abrantes, Portugal, 5 juny 1946 – Girona, 30 gener 1981)

Periodista i polític. Començà a fer periodisme a Figueres i, després, a Girona, on ingressà en l’equip de “Presència”.

Col·laborà en diversos periòdics catalans i fou un dels fundadors del “Punt Diari”, on escriví diàriament una columna, que foren recollides, com a homenatge pòstum, en el llibre Quiosc.

Membre del PSC-PSOE, fou regidor de Girona, diputat provincial i president del Consell Municipal de Sarrià de Ter.

L’any 1981 es creà a Girona el premi de narració breu que porta el seu nom.

Carreras i Lastortras, Lluís

(Mataró, Maresme, 1840 – Barcelona, 1888)

Periodista i polític. Inicià estudis al seminari de Barcelona.

Milità al partit republicà i, essent diputat, proposà a la diputació de Barcelona la conversió de Catalunya en estat republicà federal dins l’estat espanyol (febrer 1873). Visqué anys a Madrid i a París.

Havia col·laborat als periòdics “El Café”, “El Principado” i “El Diluvio”, i publicà París a sangre y fuego. Jornadas de la Commune (1871), El rey de los carlistas (1879), Retratos a la pluma (1884), Estudios sobre el arte de escribir bien (1885) i la novel·la Elvira (1885).

Utilitzà el pseudònim de Manuel Manrique de Lara.

Capella i Feliu, Jacint

(Barcelona, 18 octubre 1878 – Madrid, 5 març 1935)

Escriptor i periodista.

Autor de narracions, quadres de costums i poesies: Llibre del dolor (1903), sainets, com La planxadora (1900), comèdies, com La gent d’ordre (1901), i teatre líric: Barcelona al dia (1904). Fou col·laborador del diari “La Renaixença”.

També escriví teatre en castellà, a Madrid.

Canals i Vilaró, Salvador

(San Juan, Puerto Rico, 4 octubre 1867 – Barcelona, 1938)

Polític i periodista. Fou crític teatral i director de la revista “Nuestro Tiempo” (1901-27).

Milità al partit conservador i fou diputat per Alacant, Xàtiva, Valls i Lleida fins al 1923. Amb l’adveniment de la Dictadura de Primo de Rivera es retirà de la política.

Publicà Los sucesos de España en 1909 (1910-11), El proceso Ferrer ante las Cortes (1911), La cuestión catalana desde el punto de vista español (1919), La crisis exterior de la peseta (1930) i La caída de la Monarquía (1931).

Canals i Cussó, Enric

(Tiana, Maresme, 1952 – )

Periodista. Llicenciat en ciències de la informació. Formà part de l’equip fundacional de Televisió de Catalunya (TVC), que dirigí entre el 1984 i el 1989.

Ha treballat a Ràdio Barcelona i als diaris “El País” i “Diari de Barcelona”. Ha estat director d'”El Observador” (1991).

Creà la productora audiovisual Mercuri (1990), des d’on féu els programes Avui per demà, Te’n recordes?, Els dies que van canviar la nostra vida, Aquest temps, aquest país i Classificació A.C.R., premi Òmnium Cultural 1995.

Fou assessor del govern d’Andorra en la creació de l’organisme de ràdio i televisió d’aquest país i membre del Consell de l’Audiovisual de Catalunya des del 1997.

Cadena i Catalán, Josep Maria

(Barcelona, 6 setembre 1935 – )

Periodista i crític d’art. Fou subdirector i fundador del diari “Avui”, director d’“Hoja del Lunes” i cap de redacció d’“El Periódico de Catalunya”.

Ha publicat llibres de divulgació històrica com Fets bàsics de Catalunya (1989), Els alcaldes de Barcelona en caricatura (1991), etc.

Cabañas Guevara, Luis

Pseudònim emprat pels periodistes Màrius Aguilar i DianaRafael Moragas i Maseras per signar els llibres d’anècdotes Cuarenta años de Barcelona 1890-1930 (1944) i Biografía del Paralelo (1945).

Caballé i Clos, Tomàs

(Barcelona, 1870 – 4 agost 1951)

Escriptor i periodista. Exercí d’advocat criminalista i col·laborà a la premsa barcelonina (“El Liberal”, “El Diluvio”), sovint amb el pseudònim Fermín.

Després de 1939 publicà llibres de records: Barcelona de antaño (1944), La criminalidad en Barcelona (1885-1908) (1945), Los viejos cafés de Barcelona (1946), José Anselmo Clavé y su tiempo (sd).

Busquets i Torroja, Modest

(Reus, Baix Camp, 27 setembre 1831 – Barcelona, 23 novembre 1880)

Comediògraf i periodista. Germà de Marçal.

Dirigí diverses publicacions, entre les quals “La Gorra de Cop”, i escriví peces teatrals, com les comèdies Sistema Raspall (1866) i La qúestió són quartos (1867), i el drama Amor i gratitud (1868).