Arxiu d'etiquetes: periodistes

Masferrer i Sala, Narcís

(Madrid, 26 abril 1867 – Barcelona, 9 abril 1941)

Periodista esportiu. Fou un dels millors i més influents en la seva especialitat.

Figurà entre els fundadors de diverses publicacions esportives, entre elles “El Mundo Deportivo” (1906). Fou també redactor de “La Vanguardia” i posteriorment, del 1920 al 1929, dirigí la revista “Stadium”.

Assumí un gran nombre d’iniciatives, com la fundació de la Societat Catalana de Gimnàstica (1887), membre de la Unión Velocipédica Española, en la qual detingué diversos càrrecs, promogué la fundació de la Cambra de l’Automòbil de Catalunya, fou membre del Comitè Olímpic Espanyol i figurà entre els impulsors de la construcció de l’Estadi Olímpic de Montjuïc, de Barcelona.

A la seva memòria ha estat instituït un premi de ciclisme.

Mas i Casas, Josep Maria

(Manresa, Bages, 1803 – 1883)

Escriptor i periodista.

Edità a Manresa els periòdics “El Lacetano” i “La Correspondencia Periódica” i fou corresponsal del diari madrileny “El Heraldo”.

Alcalde de Manresa el 1869.

Autor, entre altres obres, dels estudis erudits Ensayos históricos sobre Manresa (1836 i 1882) i de la Memoria histórica de los hebreos y de los árabes en Manresa (1837).

Martrus i Malagelada, Josep

(Manresa, Bages, 1855 – Barcelona, 17 agost 1927)

Periodista i escriptor. Fundà a Manresa “El Cordoner” (1876), “La Montaña” (1880), “Revista Catalana” (1881) i “Diario de Manresa”.

Escriví poemes (Brots primerencs, 1880, i Faules alemanyes en vers català, 1881), obres teatrals còmiques (A les fosques, 1889) i assaigs (Memoria sobre la organización y aspiración de las federaciones de trabajadores en España, 1886).

Marsillach i Lleonart, Adolf

(Barcelona, 1868 – 1935)

Periodista i escriptor. Fill del metge Joan Marsillach i Parera i germà de Joaquim.

D’idees lerrouxistes, col·laborà a “La Publicidad” i “El Diluvio”, des d’on atacà, amb el pseudònim El Maleta Indulgencias, les tendències catalanistes de l’època.

Els seus articles a “El Diluvio” foren aplegats el 1903 en el llibre Catalanistas en adobo.

Escriví també obres de teatre, com ara El redentor del pueblo (1915).

Marinel·lo i Samuntà, Manuel

(Barcelona, 1870 – 2 agost 1940)

Escriptor i periodista. Fill de Josep Marinel·lo i Bosch, i germà de Baldomer. Fou un dels fundadors i director del “Diario Gráfico”; també dirigí “La Tribuna”.

Col·laborà a revistes com “La Campana de Gràcia”, “Arts i Bells Oficis”, “En Patufet”, “Foc Nou”, “Fulles d’Art”, etc.

Conreà la poesia (Ànima), la novel·la (La família Trampolí) i el teatre, sobretot infantil (Don Pancho, La pinteta d’or). És també autor d’alguns escrits didàctics.

Manegat i Giménez, Lluís Gonzaga

(Barcelona, 13 desembre 1888 – 15 juny 1971)

Periodista i escriptor. Fou col·laborador de “La Vanguardia”, “Revista Popular”, “La Ilustración Artística” i, especialment, “El Noticiero Universal”, del qual fou redactor des del 1926 i director en 1952-66. Dirigí les revistes “Mundo Católico”, “Alegría” i “Cristo Rey”.

Autor de teatre i de novel·les tradicionals i costumistes, com Las leyendas del Islam (1921), Muy falangista (1940), Hombres y cosas de la vieja Barcelona (1944), Hoguera de pasión (1944), Barracas (1955) i La Barcelona de Cervantes (1964).

Fou el pare de Juli Manegat i Pérez.

Maluquer i Bonet, Jordi

(Barcelona, 15 maig 1935 – 15 gener 2022)

Escriptor, periodista i crític musical. Participà en els moments inicials del moviments per a la no-violència a Catalunya.

Autor de llibres de narracions: Tina a interludis (1956) i Pol·len (premi Víctor Català 1962, publicat el 1963).

Conseller delegat del diari “Avui”, deixà el càrrec en ésser nomenat director general de Cinema, Música i Teatre del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya el 1982.

Malagarriga i Munner, Carles

(Barcelona, 1 juliol 1858 – Buenos Aires, Argentina, 1932)

Advocat i periodista. Residí un temps a Madrid, on dirigí el diari “El Progreso”.

Sofrí persecucions a causa del seu ideari republicà. Emigrà a l’Argentina, on es dedicà a l’exercici de la seva carrera.

Hi publicà escrits de caràcter jurídic, a més de diverses col·laboracions de premsa, en bona part dedicades a fer conèixer els problemes polítics de Catalunya.

López i Soler, Ramon

(Manresa, Bages, 5 octubre 1799 – Madrid, 21 agost 1836)

Escriptor i periodista en castellà. Formà part de la Societat Filosòfica de Barcelona i fundà, amb Aribau, la revista “El Europeo” (1823), portadora de les idees romàntiques a Espanya.

Sota l’absolutisme, emigrà a França a causa de les seves idees liberals.

Conreà la novel·la històrica, dins la línia de Walter Scott, a Los bandos de Castilla o El Caballero del Cisne (1830), amb un pròleg en que manifestava les seves idees sobre la novel·la romàntica. Altres novel·les seves foren Kar-Osman (1832), El primogénito de Alburquerque (1833) i La catedral de Sevilla (1834).

Cridat per l’editor Antoni Bergnes de les Cases, dirigí la revista “El Vapor” (1833), la qual rebé d’aquest autor un fort esperit romàntic i constituí una base per a la Renaixença catalana.

Llorens i Opisso, Artur

(Barcelona, 1909 – 1968)

Periodista. Signà sempre Arturo Llopis. Nét d’Alfred Opisso.

Repòrter i divulgador de temes històrics i culturals catalans, generalment en castellà. Fou col·laborador de “La Humanitat” i, a la postguerra, redactor de “Destino” i col·laborador de “La Vanguardia”.

Publicà diverses biografies de sant Josep Oriol, sant Antoni Maria Claret, Victòria dels Àngels, etc.