Arxiu d'etiquetes: parcs naturals

Espadà, serra d’ -País Valencià-

51 Respostes

(Alt Palància / Alt Millars / Plana Baixa)

Terminació oriental del Sistema Ibèric, que s’estén per les tres comarques. Està formada per anticlinals triàsics amb falles paral·leles a la costa, que continua per la serra d’Espina i enllaça amb la d’Almenara, la qual arriba al mar.

S’estén en direcció nord-oest – sud-est, paral·lela als cursos del Millars i del Palància, separa les conques d’ambdós rius i assoleix una altitud màxima de 1.106 m al pic de la Ràpita.

La seva constitució (gresos, margues i calcàries) i la humitat del clima expliquen una vegetació molt densa, constituïda per alzines sureres, pins, brolles i matolls.

L’any 1998 el govern valencià declarà el Parc Natural de la Serra d’Espadà.

L’any 1526 hi tingué lloc la rebel·lió de la serra d’Espadà.

Enllaç web: Parc Natural Serra d’Espadà

Ebre, Parc Natural del Delta de l’ *

Deixa un comentari

(Montsià / Baix Ebre)

Veure> parc natural del Delta de l’Ebre  (creat el 1983).

Columbrets, els

5 Respostes

(Castelló de la Plana, Plana Alta)

(o les Columbretes)  Petit arxipèlag d’origen volcànic, a uns 60 km de la costa, format per quatre illes petites i una sèrie d’illots i esculls, que constitueixen l’extrem de la plataforma continental. La cota més alta és de 67 m, al nord.

Són illes despoblades i cobertes d’una vegetació magra, en la qual cal assenyalar el llentiscle. Tenen gran importància per la riquesa pesquera (sardines, molls, llagostes, etc), la qual és aprofitada pels pescadors de Castelló de la Plana.

El 1988 fou declarat el parc natural dels Columbrets

Carrascar de la Font-Roja, parc natural del

Deixa un comentari

(Alcoi / Ibi, Alcoià)

Espai natural protegit de la comarca, declarat parc natural el 1987. S’estén entre els dos termes municipals.

Comprèn la serra del Menejador, a la qual dóna nom aquest cim de 1.352 m alt que pertany al sistema bètic, amb roques calcàries de l’era terciària.

Entre la vegetació cal destacar els pinars baixos i els boscs de carrasques, aurons i freixes, com també espècies endèmiques com ara la pebrella. Entre la fauna, cal esmentar el pit-roig, la mostela, el teixó i el gat salvatge. En destaquen els típics masos, construccions lligades a l’antiga explotació agropecuària de la zona.

El comerç de la neu també hi fou important a partir del segle XVIII, i originà l’actual indústria dels torrons a Xixona.

Albufera des Grau, s’

1 Resposta

(Maó / es Mercadal, Menorca)

Important entrada del mar, de poca profunditat, a la costa de tramuntana de l’illa.

Es comunica amb el mar obert a través d’un gran estret, que dóna nom al caseriu i a la platja d’es Grau.

L’any 1995 fou declarat Parc Natural, amb un total de 5.184 hectàrees protegides.

Albufera de València, parc natural de l’

1 Resposta

(Horta, Ribera Alta, Ribera Baixa)

Zona que circumda l’Albufera. Àrea protegida situada a 4 km de la ciutat de València, que representa el primer territori valencià protegit legalment pel seu valor natural i paisatgístic.

La declaració de parc natural l’any 1986 per part del Consell de la Generalitat Valenciana va incloure unes 21.000 hectàrees de terreny, que malgrat tot representen només les restes d’un ecosistema litoral que antigament era molt més extens.

El principal interès natural de l’Albufera és la seva rica fauna ornitològica, amb unes 250 espècies refugiant-s’hi i prop de 90 que es reprodueixen a les seves aigües.

Enllaç web: Parc Natural de l’Albufera de València

Albufera de Mallorca, parc natural de s’

Deixa un comentari

(Muro / sa Pobla, Mallorca)

Espai natural protegit de les Balears. Extens conjunt de terres baixes, inundades gran part de l’any, que conforma la major àrea de prats i aiguamolls de l’illa. Es troba situada a l’extrem nord-occidental de la badia d’Alcúdia, raó per la qual sovint és anomenada s’Albufera d’Alcúdia.

L’espai natural comprèn una resigna, amb extensos aiguamolls i marjals per on penetren els conreus del voltant, limitant amb la densa vegetació d’herbassers de les zones inundades. La fauna de s’Albufera és molt diversa, però en destaquen especialment les aus, amb unes 200 espècies observades en aquestes terres.

Va ser declarada parc natural el 1988, i el 1989 va ser inclosa a la llista de zones humides d’importància internacional emparades pel conveni Ramsar.

Enllaç web: Parc de s’Albufera de Mallorca

PEIN *

Deixa un comentari

Veure>  Pla d’Espais d’Interès Natural  (pla territorial de la Generalitat, 1992).

Samà, parc

1 Resposta

(Cambrils, Baix Camp)

Gran parc, al nord del terme, al límit amb el terme de Mont-roig del Camp.

Fou construït el 1882 per Josep Fontseré i Mestre, per a residència de Salvador de Samà i de Torrents, marquès de Marianao.

Ocupa 20 hectàrees, amb jardins, un estany artificial i un sumptuós edifici. En destaquen el mobiliari colonial i la col·lecció de pintura. La biblioteca conté 4.000 volums.

Poblet, Parc Natural de

(l’Espluga de Francolí / Vimbodí, Conca de Barberà)

Paratge natural d’interès nacional, que ocupa 2.477 ha dels dos municipis. Fou declarat espai natural de protecció especial el 1984.

El paratge comprèn part de la vall del monestir de Poblet, on l’entorn natural és un dels més ben conservats de les contrades i amb una gran riquesa botànica.

L’any 1998 es declararen reserves naturals parcials el barranc del Titllar i el de la Trinitat.

Enllaç: Parc Natural de Poblet