(Palma de Mallorca, 17 juliol 1768 – 12 desembre 1827)
Doctora en filosofia. Excel·lí per les seves disposicions artístiques. El 1779 fou nomenada acadèmica de mèrit de l’Acadèmia de Sant Carles de València.
Publicà Ensayo de historia, física y matemáticas (1781), i escriví algunes poesies religioses en castellà.
(Palma de Mallorca, 4 juliol 1764 – 1813)
Marí i militar. Fill de Pere Caro-Maça de Liçana i Fontes i germà de Pere. Provinent de Menorca desembarcà a València en els primers moments de l’alçament antinapoleònic i rebé l’encàrrec de dirigir una divisió destinada a l’auxili de Madrid.
Per l’abril de 1809 va ésser nomenat capità general interí de València, en substitució del comte de la Conquista, i exercí des d’aquest moment un poder dictatorial a la ciutat. Si bé les seves mesures foren encaminades a aconseguir la màxima eficiència en la lluita contra els francesos, la rigorositat amb què les aplicà fou la causa de la seva expulsió de la ciutat, després de la derrota del general Suchet al Baix Maestrat (agost 1810).
(Palma de Mallorca, 1837 – Barcelona, 1912)
Pintor. Destacà com a retratista. La seva obra reflecteix una formació més popular que no pas acadèmica.
(Palma de Mallorca, segle XVI – 1554)
Metge i poeta en castellà. Doctor en arts i medicina.
És autor del Libro del arte de las comadres (Mallorca 1541), un dels primers escrits sobre el tema en llengua moderna, que tingué una influència important en el desenvolupament de l’obstetrícia i la pediatria a la península Ibèrica.
Un poema seu, dedicat a Carles I amb motiu de la visita d’aquest a Mallorca, fou publicat el 1863.
(Palma de Mallorca, segle XVII – 31 agost 1719)
Impressor. Formà societat amb Pere Antoni Sastre, del qual se separà posteriorment (1688). Molt lligat a l’esforç de reivindicació de l’ortodòxia de Ramon Llull a Mallorca, imprimí diversos sermons panegírics en honor seu (1695-1713).
D’entre el gran nombre d’obres que publicà es destaquen: Leges Synodales Maioricensis Episcopatus (1692), del bisbe Pere d’Alagó, i Disertaciones históricas del culto immemorial del B. Raymundo Lulio (1700), de Jaume Costurer.
Fou succeït pel seu fill Pere Antoni Capó i Santandreu (Palma de Mallorca, segle XVIII – 1760) Impressor. Establert a la plaça de Cort de Palma de Mallorca. Les seves produccions començaren el 1721. Entre les més remarcables es destaquen una edició llatina, en setze volums, del Llibre de contemplació de Ramon Llull i la publicació de la Historia del Reyno de Mallorca d’Agustí Alemany. A la seva mort la impremta passà a Salvador Savall.
(Palma de Mallorca, 14 gener 1790 – Madrid, 10 desembre 1846)
Metge militar. El 1819 s’establí a Madrid, on fou catedràtic de terapèutica del Colegio de Cirugía de San Carlos, president de l’Academia de Medicina (1839) i director general de sanitat militar.
Escriví uns Elementos de terapéutica y materia médica (segona edició el 1825).
(Palma de Mallorca, segle XIX – 1864)
Erudit. Reuní a casa seva una notable biblioteca balear -que comprenia també monedes, gravats i conquilles- oberta al públic i de la qual confeccionà un catàleg.
Entre els llibres figurava el Libro de artes de las comadres, imprès a Mallorca el 1541, una còpia incompleta de la Història de Mallorca de Joan Binimelis i manuscrits del metge maonès Mateu Orfila.
Part de la biblioteca (uns dos mil llibres) fou adquirida per Pascual Gayangos i passà el 1870 a la Biblioteca Nacional de Madrid.
(Palma de Mallorca, 1 setembre 1950 – )
Pintor. Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de Palma en 1965-69, i a la de Sant Jordi de Barcelona en 1969-74, on es titulà. Als seus inicis se situà dins el tradicionalisme postimpressionista de Mallorca però, coincidint amb el canvi de dècada (1960-70), arribà a la nova figuració de l’època.
Just després, a partir del 1972, i guiat pel seu professor Jaume Muxart, abraçà l’abstracció. El 1973 exposà per primera vegada a la Galeria Ariel, a Palma.
Fou un dels pintors que participà de la Nova Plàstica de Mallorca (1970-80), grup del qual fou un dels protagonistes. Ha exposat a Palma, Barcelona, Madrid, Frankfurt, Berlín, Estocolm, etc, i ha participat en les principals fires internacionals de pintura.
(Palma de Mallorca, 15 març 1941 – )
Polític i advocat. Llicenciat en dret i economia a Deusto, s’afilià a Aliança Popular (1978) i poc després fou elegit president del partit a les Illes Balears (1980).
Guanyador de les eleccions de 1983, fou investit president del govern de les Illes Balears, càrrec que va exercir ininterrompudament fins al juliol de 1995 en què fou forçat a dimitir, acusat d’irregularitats administratives en la construcció del túnel de Sóller.
(Palma de Mallorca, 1704 – 1767)
Prior dels convents augustinians de Palma de Mallorca i de Felanitx, i vicari general i visitador de l’orde, i catedràtic de teologia a la Universitat de Mallorca.
Publicà, en castellà, ampul·loses oracions fúnebres de Caterina Tomàs (1737) i del bisbe Panyelles (1744), i una glossa d’uns versicles del Llibre d’Amic e Amat de Ramon Llull: Las nobles condiciones del divino amado en el Augusto Sacramento, predicat a la seu de Mallorca el 1750.
Dades dels Països Catalans 