Arxiu d'etiquetes: Palma de Mallorca (nascuts a)

Roca i Móra, Joan

(Palma de Mallorca, segle XVIII – 1813)

Il·lustrat. Fill del notari Guillem Roca. Es doctorà en drets a la universitat mallorquina. Fou oïdor de l’audiència, un dels fundadors de la Societat Econòmica d’Amics del País i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Acèrrim anti-lul·lià, escriví vers el 1762 dues epístoles amb motiu d’un sermó en elogi de Ramon Llull de Joan Àngel Noceras i el 1763 uns Comentarios al decreto de 18 de julio dado a favor del culto y doctrina de R. Lulio.

Formà part el 1767 de la comissió per embargar els béns i prendre els jesuïtes del col·legi de Pollença arran de la supressió de l’orde. Mal vist per la societat mallorquina, es retirà de la vida pública fins a la seva mort.

Roca i Hernández, Francesc

(Palma de Mallorca, 8 gener 1851 – 19 març 1917)

Dirigent socialista. Sabater, formà part del moviment internacionalista de 1869-73 i més tard actuà dins la minoria anarco-col·lectivista de la Unió Obrera Balear, en 1881-83. El 1890 fou un dels organitzadors de la celebració del primer de maig i de l’Ateneu Obrer Mallorquí.

Evolucionà cap al socialisme marxista i fou, juntament amb el tipògraf Pere Pascual, el fundador d’una primera Agrupació Socialista a les illes i de “La Bandera Roja” (1892-94). Organitzà el 1892 la societat de sabaters La Igualdad, presidí la Federació Local de Palma (des del 1892), participà el 1897 en la formació del Centre Instructiu Obrer i mantingué tots aquests anys un petit nucli socialista. Després, fou l’ànima de la reorganització del moviment obrer illenc de començament de segle.

El 1900 fundà “El Obrero Balear”, del qual fou el primer director (1900-09), i presidí alhora l’Agrupació Socialista de Palma (reorganitzada el 1899) i la Federació de Societats Obreres de Balears (creada el 1903). Regidor en 1901-04 i en 1909-14, fou substituït al capdavant del socialisme mallorquí per Llorenç Bisbal.

Ripoll i Palou, Pere

(Palma de Mallorca, 8 setembre 1833 – 1906)

Jurista. Fou vocal corresponent de la secció primera de la comissió general de codificació i president de la comissió encarregada de redactar el projecte de llei que havia de contenir les institucions forals de les Illes Balears (1899).

Encara que l’articulat que preparà la comissió el 1903 no prosperà, fou la base de la compilació del 1960, i la seva Memoria sobre las instituciones de derecho civil de las Baleares, escrita cap al 1880, ha exercit una influència notable.

Ripoll i Arbós, Lluís

(Palma de Mallorca, 29 agost 1913 – Bunyola, Mallorca, 17 octubre 2000)

Escriptor i editor. És autor de nombrosos opuscles de divulgació d’història, etnografia i art de Mallorca i d’articles publicats a la premsa mallorquina. El 1949 es féu càrrec de la impremta Mossèn Alcover.

Com a editor cal destacar la seva col·lecció de fullets “Panorama Balear”, les reproduccions de premsa (“L’Ignorància”, “La Roqueta”) i d’obres d’història de Mallorca del segle XIX (Cronicón Mayoricense d’Àlvar Campaner) i llibres de folklore, cuina i història mallorquina.

Rigo i Ferrer, Miquel

(Palma de Mallorca, 1910 – 1989)

Anarco-sindicalista. Paleta, fou l’organitzador del Sindicat Regional de la Construcció en 1919-20, base de la Federació Regional del Treball de Mallorca, adherida a la CNT, de la qual fou secretari general a partir del 1921.

Encapçalà els grups anarquistes Sembrando Flores (1921) i Los Intransigentes (1921-22). Redactor de “Cultura Obrera” (1919-24 i 1931-36), assistí com a delegat mallorquí al congrés extraordinari de la CNT del juny de 1931 i fou des del 1930 corresponsal de “Solidaridad Obrera” de Barcelona.

Ribot i Pellicer, Pasqual

(Palma de Mallorca, 1846 – 1905)

Polític liberal. Advocat, fou elegit regidor de Palma pel febrer de 1877 i després nomenat alcalde (març 1878 – juny 1879). Aviat es convertí en un important polític, arquetípic del caciquisme electoral de la Restauració.

Era cunyat d’Antoni Maura i fou el seu representant a Mallorca dins el partit liberal. De nou alcalde de Palma (novembre 1882 – juny 1884 i juliol 1885 – juliol 1886), fou per primera vegada diputat a corts el 1886 (i després el 1891, 1896, 1898 i 1899).

Fou també governador civil de València (1893-94) i de Cadis (1897).

Ribas i Prats, Antoni

(Palma de Mallorca, 1883 – son Marroig, Deià, Mallorca, 1931)

Pintor. Fill d’Antoni Ribas i Oliver. S’acostà a solucions impressionistes a través de la influència de Joaquim Mir.

Es dedicà molt especialment al paisatge de Deià i residí a son Marroig, on tant ell com el seu pare són ben representats.

Ribas i Oliver, Antoni

(Palma de Mallorca, 17 febrer 1845 – 19 gener 1911)

Pintor. Patriarca del paisatgisme mallorquí, pintà especialment a Deià i als voltants de Palma.

Expositor destacat a la Societat Foment de la Pintura i l’Escultura, conreà un realisme vuitcentista.

El seu fill fou el també pintor Antoni Ribas i Prats.

Ribas i Gallard, Gabriel Marià

(Palma de Mallorca, 3 octubre 1814 – 11 agost 1873)

Eclesiàstic. Franciscà.

Publicà obres religioses en català: Mes de Maria (1846, de la qual es feren tres edicions) i Dia cristià… (1856, dues edicions), i, en castellà, una història de l’orde franciscà.

Ribas i Galiana, Antoni

(Palma de Mallorca, 1898 – 1936)

Sindicalista socialista. Principal dirigent del Sindicat Metal·lúrgic Balear a la Segona República, aglutinà els partidaris de Largo Caballero a Mallorca.

President de la UGT de les Balears des del 1933, bé que volgué apropar-se a comunistes i anarcosindicalistes, després dels fets d’Octubre del 1934 fou marginat.

Fou assassinat pels feixistes a l’inici de la guerra civil.