(Palma de Mallorca, 1788 – 1876)
Pintor i escriptor. Fou un dels comissionats per recollir els objectes artístics dels establiments religiosos suprimits. Era professor d’anatomia a la Societat Econòmica d’Amics del País, de Palma, membre de l’Acadèmia de Belles Arts local i vice-president de la comissió provincial de monuments.
Destacà com a retratista i com a pintor de temes al·legòrics. És autor de diversos escrits sobre qüestions artístiques i d’alguns poemes.
(Palma de Mallorca, 1755 – 1829)
Pintor i escultor. Dirigí l’Escola de Dibuix de Palma. La seva pintura era preferentment d’inspiració religiosa.
Fou el pare de:
(Artà, Mallorca, 1595 – Palma de Mallorca, 1670)
Lul·lista. Religiós observant, fou examinador sinodal, qualificador del Sant Ofici i provincial del seu orde des del 1651. Actuà en dues ocasions a Roma com a síndic de la causa de beatificació de Ramon Llull. Gaudí de fama com a orador.
Publicà Motius que ha tingut lo present Regne de Mallorca per fer lo vot i jurament acirca de la santa confessió, la Immaculada Concepció de Maria Sacratíssima i diversos sermons, un d’ells sobre Llull (1645).
(Sóller, Mallorca, 14 desembre 1907 – Palma de Mallorca, 19 febrer 1989)
Veterinari. Cap dels serveis veterinaris municipals de Palma de Mallorca des del 1958 i cap de la secció de fisiozootècnica de l’Institut Provincial de biologia Animal de Balears (1949, 1962).
Membre de diverses societats, ha publicat nombrosos treballs sobre sanitat veterinària, bromatologia i prevenció de zoonosis transmissibles.
(Palma de Mallorca, segle XVII – vers 1713)
Historiador. És autor d’una crònica amb el curiós títol d’Olla podrida de vàries notícies i algunes particularitats succeïdes, així en Mallorca, com en algunes altres parts del món, que restà inèdita.
Fou el pare d’Agustí Torrella i Trublols.
(Inca, Mallorca, 17 juliol 1881 – Palma de Mallorca, 15 gener 1963)
Músic. Estudià a Madrid i a París.
És autor de Danses romaneses, per a piano i orquestra, Simfonia, per a violí i orquestra, i Sonata, per a violoncel.
(Palma de Mallorca, 1762 – 1807)
Escultor, pintor i arquitecte. Fill i deixeble de l’imatger Miquel Tomàs. Presentà un bust de Juli Cèsar, en marbre, a l’Acadèmia de Sant Carles de València, que li valgué el nomenament de soci de mèrit d’aquesta institució (1795).
Entre les seves obres, principalment de caràcter religiós, figuren un Cricifix, per a l’Hospital de Palma de Mallorca, i dues figures de la Beata Caterina Tomàs, una per a Barcelona i una altra per a Andratx.
Escriví Noticias biográficas de los profesores de Bellas Artes residentes en Mallorca i Catálogo de las pinturas de mérito existentes en Mallorca.
(Valldemossa, Mallorca, 1 maig 1531 – Palma de Mallorca, 5 abril 1574)
Religiosa i santa. Professà el 1555 al convent de Santa Maria Magdalena, de canongesses augustinianes, de Palma de Mallorca, i ja durant la seva vida tingué fama de santa i de miraclera.
El 1625 Urbà VIII suspengué el culte que li era tributat a Mallorca des de la seva mort, però el 1792 fou beatificada per Pius VI, i el 1930 canonitzada per Pius XI.
Té una gran devoció popular a Mallorca, on és anomenada correntment la Beateta. Festa: 28 de juliol.
(Palma de Mallorca, segle XVIII – 1809)
Imatger. Fou rector del col·legi de pintors i escultors.
És autor del Sant Joan de la parròquia d’Alaró i del Sant Pere per a la façana del seminari de Palma.
Fill i deixeble seu era Francesc Tomàs i Rotger.
(Llucmajor, Mallorca, segle XVIII – Palma de Mallorca, 1813)
Frare franciscà. Era doctor en teologia. Ensenyà aquesta ciència a l’Estudi General de Palma. Dotà aquest centre d’una bona biblioteca lul·liana. Fou provincial de l’orde.
Dades dels Països Catalans 