(Palma de Mallorca, 12 juliol 1767 – 1 octubre 1831)
Escriptor. Era comte d’Aiamans. És autor d’un Diccionari mallorquí-castellà.
Togores i Sanglada, Josep de
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: Palma de Mallorca (morts a)
Togores i d’Olesa, Francesc de
(Palma de Mallorca, 29 novembre 1650 – 9 gener 1730)
Eclesiàstic. Fill del comte d’Aiamans Miquel Joan de Togores i Sales. Estudià drets i teologia a Mallorca. Fou sagristà i després canonge de la seu i rector de la universitat. Essent vicari general, governà eclesiàsticament la diòcesi de Mallorca.
Publicà una Epistola pastoralis ad parrochos (1700) i deixà, sembla, inèdits uns opuscles lul·lians.
Féu construir a despeses seves l’altar major, i amb el retaule obra de Pere Carbonell i el presbiteri i deixà a la catedral nombroses rendes.
Thomàs i Sabater, Joan Maria
(Palma de Mallorca, 7 desembre 1896 – 4 maig 1966)
Músic i compositor. Inicià els seus estudis a Palma i els completà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, amb Eusebi Daniel i Domènec Mas i Serracant. L’any 1914, de retorn a Palma, actuà com a organista de la catedral i inicià la seva carrera de concertista.
Fundà l’Associació Bach, el Comitè Pro Chopin de Mallorca i organitzà el Festival Chopin a la cartoixa de Valldemossa. Edità la publicació “Philarmonía”. L’any 1932 fundà la Capella Clàssica, agrupació coral per a veus mixtes d’extraordinària qualitat. Alguns dels seus membres més destacats formaren el Cor Hispànic de Mallorca i han actuat a diferents països d’Hispanoamèrica, EUA i el Canadà.
Escriví les obres corals Dépticos, Villancicos españoles para un Nacimiento blanco, Cantata de Santa María, Cuna triste, El mosquito i Tres canciones toreras populares, la col·lecció de 24 cançons Homenaje a Juan Ramón y Zenobia, Canticum de Archa Noe, Campanas sobre el mar i Partita super Salve Regina.
És autor d’obres per a veu i orgue i per a veu i piano, i compongué Mensaje a Falla, per a piano, i Rosetón, dotze peces per a orgue. Publicà Manual de Falla en la isla (1947). Falla dedicà a la Capella Clàssica la seva obra Balada de Mallorca, sobre temes de Chopin.
La producció de Thomàs, d’una gran força expressiva, té un llenguatge harmònic complex i un gran domini de la tècnica coral.
Terrassa i Ponç, Guillem
(Palma de Mallorca, 1709 – 1778)
Erudit. Doctor en teologia, obtingué un benefici a la catedral de Palma i un altre a Llucmajor; l’any 1732 succeí en el càrrec de paborde el seu oncle Guillem Terrassa.
Dedicà tota la vida a recollir dades històriques sobre Mallorca en els arxius de l’illa, sense gaire esperit crític, i en deixà escrits molts volums: sobre capbrevació, els delmes, repartiment de les aigües, història religiosa, biografies de fills il·lustres, una Historia o crónica relación de… Lluchmajor (publicada en fascicles del 1932 al 1934).
Copià i anotà la Historia del reino de Mallorca en la seva versió castellana de Joan Binimelis i traduí al castellà la part de la Crònica de Pere Marsili referent a la conquesta de Mallorca. Ell mateix confeccionà en vuit volums uns Anales de las islas y reino de Mallorca, conservats molts d’ells gràcies a còpies posteriors.
Gràcies a la quantitat i a la diversitat de notícies recollides, aquests volums constitueixen encara una font documental útil i sovint imprescindible.
Taronjí i Cortès, Josep
(Palma de Mallorca, 10 març 1847 – 4 gener 1890)
Eclesiàstic i escriptor. Cursà estudis eclesiàstics, i es donà a conèixer com a poeta l’any 1870 a l’Ateneu Balear. Adherit al moviment de la Renaixença en el moment de ple auge, va mantenir relació amb els escriptors de Catalunya i de València en diferents col·laboracions en revistes literàries.
Uns poemes de caràcter completament romàntic (Sóller i A la Llotja de Palma) foren la seva participació en els Jocs Florals de Barcelona de l’any 1871. Amb el pseudònim de Lo Trobador Mallorquí publicà els seus Poemes l’any 1883, en què aplegava tota l’obra escrita fins aleshores.
A conseqüència d’haver publicat l’estudi Algo sobre el Estado religioso y social de la isla de Mallorca, sobre el drama dels xuetes, es pertorbà la pau benestant de l’illa. Fou canonge de Granada (1878-84); després tornà a Mallorca, on morí.
Altres obres seves són Las virtudes cristianas en la vida moderna (1881) i La Biblia considerada como poema (1887).
Tallades i Venrell, Francesc
(Campos, Mallorca, 1746 – Palma de Mallorca, 1818)
Eclesiàstic i historiador. Es dedicà a l’estudi de la història de Mallorca, per a la qual cosa visità tots els arxius de l’illa.
Deixà moltes obres inèdites, entre les quals una Historia de la villa de Campos i una Miscelánea histórica mallorquina.
Sureda i Villalonga, Antoni
(Palma de Mallorca, 14 gener 1810 – 1873)
Arquitecte. Germà de Joan. Féu la façana (1853) de l’església parroquial de Llucmajor.
En 1860-65 aixecà el monument neoclàssic a Isabel II de Borbó a Palma, obra enderrocada el 1868.
Sureda i Montaner, Pazzis
(Palma de Mallorca, 25 febrer 1907 – 11 maig 1939)
Escultora i dibuixant. Filla de Joan Sureda i Bimet i de Pilar Montaner i Maturana, i germana de Jacob i de Pere.
Hom ha remarcat la seva exquisidesa com a artista. És va suicidar.
Sureda i Montaner, Jacob
(Valldemossa, Mallorca, 1 maig 1901 – Palma de Mallorca, 7 juny 1935)
Pintor i poeta. Fill de Joan Sureda i Bimet i de Pilar Montaner i Maturana, i germà de Pazzis i de Pere. De formació autodidàctica, gran amic de Llorenç Villalonga i Jorge Luis Borges, amb el qual el 1921 signà el Manifest de l’Ultra.
Conreà un expressionisme poètic en olis, aquarel·les, dibuixos i xilografies (aquestes no publicades fins el 1971); residí a Alemanya i pertangué al grup de la Galerie Ey de Düsseldorf; el 1930 es presentà a la Sala Parés de Barcelona i el 1932 a les Galeries Costa de Palma.
És un dels noms bàsics de l’escàs avantguardisme mallorquí en la seva doble faceta plàstica i literària: el 1926 publicà el recull poètic El prestidigitador y los cinco sentidos, que significà l’afermament de la nova literatura a Mallorca; fou també redactor d’“El Día” i col·laborador de “Proa” de Buenos Aires, on havia exposat el 1928.
Sureda i Miserol, Bartomeu
(Palma de Mallorca, 1769 – 1851)
Pintor i gravador. Fou pensionat a Sèvres per Carles IV de Borbó per estudiar la fabricació de la porcellana.
Fou director de la fàbrica reial de la Moncloa i un dels fundadors de l’Acadèmia de Balears.
Dades dels Països Catalans 