(Palafrugell, Baix Empordà, 1867 – Roma, Itàlia, 1941)
Jesuïta. Ensenyà humanitats a Veruela (Aragó), fins que l’any 1914 s’incorporà a l’equip dedicat a l’edició documental de fonts jesuítiques (Monumenta historica Societatis Iesu), el qual dirigí (1920-22).
La seva aportació científica inclou la primera edició dels Ejercicios espirituales de sant Ignasi (Madrid 1919) i també l’edició crítica de les constitucions de la companyia (Roma 1934-38).
(Mont-ras / Palafrugell, Baix Empordà)
Possessió de la Costa Brava, al voltant del cap Roig, al límit dels dos termes.
Són notables els jardins construïts pel seu antic propietari, l’arquitecte i ex-oficial rus Woevowsky.
És anomenat popularment cal Rus.
(Palafrugell, Baix Empordà, 1864 – Reims, França, 1914)
Industrial. Continuà els negocis suro-tapers que el seu oncle Antoni Prats havia fundat a Reims el 1845, i creà un conjunt d’indústries, a Palafrugell i a Reims, on treballaven més de 250 obrers.
Fou president de la Cambra Oficial de Comerç d’Espanya a París.
Poble, situat en una cala, al sud del municipi, a la Costa Brava. Inicialment port de Palafrugell, mentre predominà la navegació de cabotatge, esdevingué des del segle XIX centre de pesca i d’estiueig.
L’església parroquial de Sant Pere fou iniciada el 1884. Conserva el carrer porticat de les Voltes i algunes cases antigues de pescadors.
Des del 1967 hom hi celebra anualment un festival de cant d’havaneres el primer dissabte de juliol.
Enllaç: Cantada d’Havaneres
(Barcelona, 1 febrer 1931 – Palafrugell, Baix Empordà, 23 gener 2010)
Historiadora i crítica d’art. Dedicada a l’estudi i a la divulgació de l’art contemporani, ha col·laborat en diverses publicacions catalanes i estrangeres.
Professora de la Universitat Autònoma de Barcelona (1970-74) i de l’Escola Eina i secretària general de la Fundació Joan Miró (1971-75), el 1977 es doctorà amb una tesi sobre Francis Picabia.
Del 1975 al 1979 treballà a París i preparà diversos muntatges audiovisuals per al Centre Beaubourg, feina que proseguí en tornar a Barcelona, i el 1982 tornà a la Universitat Autònoma de Barcelona, com a catedràtica de llengua i literatura francesa.
Ha publicat Le poète Artur Cravan i Rencontres de G. Buffet (ambdós del 1977).
(Llofriu, Baix Empordà, 16 abril 1883 – Buenos Aires, Argentina, 17 desembre 1961)
Poetessa. Més coneguda pel pseudònim Gràcia B. De Llorens. Mestra rural.
Es traslladà a l’Argentina i col·laborà en diversos publicacions, sobretot a “Ressorgiment”, de Buenos Aires.
Publicà: Esplais de llunyania (1919) i Branca florida (1933), reculls de poesia patriòtica, religiosa i amorosa d’influència verdagueriana.
(Palafrugell, Baix Empordà, 15 gener 1910 – 4 febrer 1984)
Metge reumatòleg. Es llicencià a Barcelona (1933). Fundà la Societat Española de Reumatologia de la Facultat de Medicina de Barcelona.
Fou un dels iniciadors de la reumatologia científica a Catalunya, i introduí l’ús de l’alfaquimiotripsina i de la catalasa en la terapèutica d’algunes malalties reumàtiques.
Fou fundador i director de la “Revista Española de Reumatología”, president de la Lliga Internacional contra les Malalties Reumàtiques i membre de nombroses societats estrangeres de reumatologia.
És autor, entre altres nombrosos treballs, de Reumatismos articulares crónicos (1941) i Reumatismos vertebrales (1945), i col·laborà en el Tratado de Patología y Clínica Médicas (1951) dirigit per Agustí Pedro i Pons.
(Palafrugell, Baix Empordà, 6 agost 1749 – Sant Benet de Bages, Bages, 14 febrer 1833)
Compositor de música religiosa i cantor. Fou prevere, i després entrà com a monjo a Montserrat (1786), d’on havia estat escolà.
Allí inventà un instrument de teclat que anomenà velacordi i que presentà, amb algunes màquines hidràuliques, a la Llotja de Barcelona.
Passà l’última part de la seva vida a Sant Benet de Bages.
Cala, a la Costa Brava, al nord de Tamariu.
(Palafrugell, Baix Empordà, 6 juliol 1973 – )
Institució cultural privada. Creada amb representació institucional de l’ajuntament de Palafrugell i la diputació de Girona, dedicada a tenir cura del llegat literari de Josep Pla i a estudiar i difondre la seva obra.
L’any 2000 tingué el suport de la Fundació “La Caixa” per inaugurar un muntatge museogràfic permanent a la casa natal de l’escriptor a Palafrugell. Per mitjà de fotografies, documents, revistes i objectes vinculats a Pla, es fa un recorregut per la seva trajectòria literària. El muntatge posa l’èmfasi en la literatura més que no pas en el personatge i té una clara voluntat divulgativa. Així es completen els dos pilars bàsics de la Fundació: l’arxiu i centre de documentació, que conté la biblioteca planiana, i l’exposició museogràfica.
Dades dels Països Catalans 