Arxiu d'etiquetes: País Valencià (bio)

Milà, el -llinatge-

(País Valencià, segle XIII – )

(després Milà d’Aragó) Llinatge noble.

Té per genearca conegut Ramon del Milà(País València, segle XIII)  Fou senyor de la baronia de Massalavés des del 1247. Pare de:

Damiata del Milà(País Valencià, segle XIII)  Es casà amb el seu oncle el noble Hug del Milà(País Valencià, segle XIII), i foren pares de:

Andreu del Milà i del Milà(País Valencià, segle XIII – segle XIV)  Senyor de la baronia de Massalavés. En la guerra de la Unió lluità a favor de Pere III el Cerimoniós. Fou pare de:

Joan del Milà(País Valencià, segle XIV)  Marit de Geraldona de Centelles que foren els pares de Joan i de Lluís del Milà i de Centelles.

Mestre, Vicent

(País Valencià, segle XVI – segle XVII)

Pintor. Deixeble de Joan Sarinyena. És autor del gran retrat col·lectiu dels Comptadors del Braç Popular, al Palau de la Generalitat de València.

Mercader i Onofrio, Josep

(País Valencià, segle XVIII – segle XIX)

Besnét de Lluís Mercader i de Calataiud. Fou marquès de la Vega, baró de Xest i de Montitxelvo.

El 1799 es casà amb Ignàsia Roca i de Castellví, cinquena marquesa de Malferit, gran d’Espanya, novena comtessa de Bunyol, baronessa d’Alcàsser, senyora d’Aielo i Cairent.

Els darrers representants d’aquesta línia secundària de Xest son llurs rebesnétes la marquesa de Malferit i de la Vega de València i la marquesa de Mercader.

Mercader i Mercader -germans-

Foren fills de Berenguer Mercader i Miró, i d’Elisabet Mercader i Sabata.

Honorat Berenguer Mercader i Mercader  (País Valencià, segle XV – segle XVI)  Conseller de Joan II el Sense Fe. Fou batlle general de València. Tingué grans conflictes amb els jurats valencians, el 1483, quan tractà d’imposar-los les limitacions que havia disposat el rei Ferran II el Catòlic. A la seva mort, sense fills, fou succeït pel seu germà Pere.

Pere Mercader i Mercader  (País Valencià, segle XV – 1520)  Heretà Xestalcamp del seu pare i Bunyol del seu germà. Fou coper major de Joan II el Sense Fe i cambrer de Ferran II el Catòlic. Els seus fills formaren les dues línies del llinatge: Joan Mercader i de Blanes inicià la línia principal de Bunyol, i Baltasar Mercader i de Blanes la línia secundària de Xest.

Mercader i Mercader, Gaspar

(País Valencià, segle XVI – València, 1603)

Baró de Bunyol. Nét de Joan Mercader i de Blanes. Fou conseller de Felip II i de Felip III i batlle general de València.

Contragué segon matrimoni amb Laura de Cervelló i Llançol de Romaní, quarta baronessa d’Orpesa, i foren pares de Miquel Mercader i de Cervelló(País Valencià, segle XVI – segle XVII)  Cinquè baró d’Orpesa.

Fills del primer matrimoni de Gaspar foren Gaspar Mercader i Carròs, i:

Baltasar Mercader i Carròs  (País Valencià, segle XVI)  Cavaller de Sant Jaume. Fou el pare de:

Mercader i de Cervelló, Gaspar

(València, 1656 – 1686)

Escriptor i poeta. Fill de Gastó Mercader i Carròs de Vilaragut i de la filla de Guerau de Cervelló. Era comte de Bunyol i Cervelló, i tenia diversos títols baronials.

Publicà un Retrato político del señor rey don Alfonso el VIII (1679), del qual existeixen vuit edicions. Manà que les seves obres inèdites fossin cremades. Se n’han conservat tanmateix algunes, escrites per al teatre.

Fou el pare de Miquela Mercader i de Palafox(País Valencià, segle XVII)  Muller d’Eiximén-Peris Milà d’Aragó, marquès d’Albaida. Fou la sisena comtessa de Bunyol, i la darrera Mercader de la línia principal de Bunyol.

Mercader i de Blanes -germans-

Eren fills de Pere Mercader i Mercader.

Joan Mercader i de Blanes  (País Valencià, segle XV – 1524)  Baró de Bunyol. Inicià la línia principal de Bunyol, per heretar del seu pare la baronia de Bunyol i les senyories de Setaigües, Iàtova, Macastre, Alboraig i Mirabonell. Fou l’avi de Gaspar Mercader i Mercader.

Baltasar Mercader i de Blanes  (País Valencià, segle XV – 1534)  Iniciador de la línia secundària de Xest. Fou tercer baró de Xest i cavallerís de Carles I. El seu nét fou:

Mercader i Carròs, Gaspar

(València, 1568 – 8 agost 1631)

Poeta. Fill de Gaspar Mercader i Mercader i germà de Baltasar Mercader i Carròs i de Miquel Mercader i de Cervelló.

Pertanyé a l’Acadèmia dels Nocturns (1591) amb el sobrenom de Relámpago i en presidí a casa seva (1593) algunes sessions.

Autor de la novel·la pastoral El Prado de Valencia (1600), que inclou gran nombre de poesies d’ell mateix i d’altres poetes com ara Guillem de Castro, Gaspar Aguilar, Carles Boïl, etc.

Fou el pare de Laudomi Mercader i de Centelles  (País Valencià, 1592 – 1654)  Segon comte de Bunyol. Fou un famós corredor de boux. A la seva mort només deixà una néta:

Mercader -llinatge-

(País Valencià, segle XIII – )

Llinatge de ciutadans, i, després, de cavallers i nobles establert arran de la conquesta de València.

El primer fou Jordi Mercader(Catalunya, segle XIII – País Valencià, 1278)  Noble. S’establí al País Valencià arran de la seva conquesta. Fou pare de:

Pere Mercader(País Valencià, segle XIII – 1278)  Comandant de mar. Assistí a les Corts de Barcelona (1251) i a la presa de Múrcia. Fou pare de:

Guillem Mercader(País Valencià, segle XIII – 1328)  Senyor del castell de Bellreguard (1284). Fou el pare de:

Berenguer Mercader i Carròs(València, segle XIV – 1378)  Fou jurat de València (1364), doctor en lleis i conseller de Pere III el Cerimoniós. Era l’avi de:

Berenguer Mercader i de Fenollet(País Valencià, segle XIV – 1420)  Camarlenc o cambrer major del rei Martí I l’Humà. Fou el pare de:

Joan Mercader i Gomis(País Valencià, segle XIV – 1429)  Notari i jurista. Fou el pare de l’alt funcionari Berenguer Mercader i Miró.

Mendoza i Fuster, Mateu Miquel

(País Valencià, segle XVIII – segle XIX)

Erudit. És autor d’un Libro de selectas noticias, conjunt d’anotacions d’interès corresponents als anys 1788-1806.