(País Valencià, segle XVIII)
Agrònom. Era marquès de la Torre de Carrús.
El 1788 publicà a València un Discurso sobre lo útil y aun necesario que se cree ser a la huerta de esta Ciudad el estiércol y polvo que se saca de sus calles, y perjudicial a la salud pública que permanezca en ellas. L’obra fou editada per la Societat Econòmica d’Amics del País.
Guillem Miquel (Illes Balears, segle XIV) Jurista. El 1343 era un dels representants de Palma de Mallorca que en gestionà el lliurament pacífic a Pere III el Cerimoniós.
Joan Miquel (País Valencià, segle XVI) Escriptor. Fou poeta d’inspiració religiosa. El 1532 participà en un certamen poètic celebrat en honor de la Immaculada Concepció.
Pere Miquel (País Valencià, segle XVI) Pintor. Era jueu. Intervingué activament a l’agitació revolucionària de les Germanies, amb predicacions públiques que auguraven la propera arribada del Messias. La inquisició el sotmeté a procés, però l’alliberà al cap d’un any, després que abjurà de les seves opinions.
(País Valencià, 1551 – 1590)
Pintor. Fou deixeble de Francesc Ribalta. Completà la seva formació a Itàlia, amb Carducci. De tornada al país col·laborà amb Jeroni Cabrera. Treballà per a la cort espanyola.
(País Valencià, segle XIX)
Escriptor. Era llicenciat en filosofia i lletres. Conreà la poesia en català durant els primers anys de Lo Rat Penat.
Dirigí el diari de València “El Mensajero”, i col·laborà a d’altres publicacions periòdiques.
Fou catedràtic a Cadis (Andalusia).
(País Valencià, segle XVI – 1632)
Quart comte d’Albaida. El 1605 fou creat primer marquès d’Albaida. Fou comanador de Silla a l’orde de Montesa.
Tingué, entre d’altres fills, Jerònima del Milà i Corberan de Let, i:
Joan Paulí Milà d’Aragó i de Borja (País Valencià, segle XVII – 1673) Segon marquès d’Albaida. Es casà (1638) amb la pubilla Marianna Peris Sabata de Calataiud i Mateu, i foren pares de:
Eiximén-Peris Milà d’Aragó i Sabata de Calataiud (País Valencià, segle XVII – 1690) Tercer marquès d’Albaida. Es casà amb Miquela Mercader i de Palafox, comtessa de Bunyol. Fou succeït en el marquesat pel seu fill:
Eiximèn-Peris Milà d’Aragó i Mercader (País Valencià, segle XVII – 1732) Quart marquès d’Albaida. Per successió materna també fou el setè comte de Bunyol. Fou el pare de:
Francesc de Paula Milà d’Aragó i Bellvís de Montcada (País Valenciá, segle XVIII – 1787) Cinquè marquès d’Albaida (gran d’Espanya des del 1771) i vuitè comte de Bunyol. Morí sense successió.
(País Valencià, segle XVI)
Tercer comte d’Albaida i baró d’Otos. Fill de Cristòfor Milà d’Aragó.
Es casà primer amb Blanca de Coloma i de Cardona, filla dels comtes d’Elda, i després amb Joana d’Osorno (Osorio?) d’Ocampo, vídua de Miquel Sanxis de Calataiud i de Centelles, comte de Gagliano i baró de Pedralba.
Del segon enllaç fou fill seu:
Francesc Milà d’Aragó i Osorno (País Valencià, segle XVII) Cavaller de Sant Jaume i governador de Xàtiva. Tingué per nét:
Joan Milà d’Aragó i Macip (País Valencià, segle XVII – segle XVIII) Creat primer marquès de Sant Josep (1721). Fou l’avi de:
Josep Maria Milà d’Aragó (País Valencià, segle XVIII – 1802) Tercer marquès de Sant Josep i baró d’Otos. Ermità, morí sense fills, després d’haver aconseguit, per sentència del 1790, el marquesat d’Albaida, del qual fou sisè titular. Els seus títols i les baronies d’Atzeneta i Carrícola passaren als De Pedro, descendents de la seva bes-tia
Tubúrcia Milà d’Aragó i Álvarez de Toledo (País Valencià, segle XVIII) Muller de Josep Núñez. Els seus descendents heretaren els títols del bes-nét anterior.
Eren fills de Joan del Milà i de Geraldona de Centelles.
Joan del Milà i de Centelles (País Valencià, segle XV – 1460) Senyor de la baronia de Massalavés. El 1447 es casà amb Caterina de Borja i Martí, germana del papa Calixt III, i foren pares de Lluís Joan i de Pere del Milà i de Borja.
Lluís del Milà i de Centelles (País Valencià, segle XIV) Fundà la línia secundària de Nàpols. Fou pare de:
Jaume del Milà i d’Alagno (Nàpols, Itàlia, segle XIV – segle XV) Senyor de La Scala (Calàbria). La seva descendència obtingué els feus de San Giorgio, Palestina i Palo. El seu rebesnét fou:
Jaume del Milà i Pignatelli (Itàlia, segle XVI) Fou creat marquès de San Giorgio i fou antecessor dels prínceps d’Ardore i ducs de San Paolo.
(País Valencià, segle XV – Itàlia, segle XV)
Conseller d’Alfons IV el Magnànim i alcaid dels castells de Tropea i Monteleone, a Calàbria. Fill de Joan del Milà i de Centelles i de Caterina de Borja i Martí, i germà de Lluís Joan.
Es casa amb Cubella del Duce i foren pares de:
(País Valencià, segle XV)
Baró de Carrícola, Albaida, Atzeneta i Otos. Fill del cardenal Lluís Joan del Milà i de Borja i de la seva amant Angelina Ram.
Fou declarat ric-home i creat comte d’Albaida (baronia que havia adquirit el seu pare el 1471) el 1477, en casar-se amb Elionor d’Aragó, filla il·legítima d’Alfons VI de Ribagorça, primer duc de Vilafermosa i comte de Ribagorça. Llurs descendents es cognominaren Milà d’Aragó.
Llur fill i hereu fou Cristòfor Milà d’Aragó (País Valencià, segle XVI – 1576) Servidor de Carles I a Alemanya. Fou pare de Joan Alfons Milà d’Aragó i del Milà.
(País Valencià, segle XVII)
Senyora de Corberan i d’Otonel. Era filla de Cristòfor Milà d’Aragó i de Coloma, i germana de Joan Paulí Milà d’Aragó i de Borja.
Es casà amb Diego de Orense Manrique y Bernuy, senyor d’Amaya. Els seus descendents obtingueren per sentència (1829; confirmada el 1842) el marquesat d’Albaida.
Dades dels Països Catalans 