(País Valencià, segle XVIII)
Jesuïta. Visqué a Bolonya durant l’exili del seu orde.
És autor d’obres religioses i de produccions teatrals.
(País Valencià, segle XVIII)
Jesuïta. Visqué a Bolonya durant l’exili del seu orde.
És autor d’obres religioses i de produccions teatrals.
(País Valencià, segle XVIII – segle XIX)
Pintor. Conreà la pintura floral i els temes històrics.
El 1779 fou premiat per l’Acadèmia de Sant Carles, de la qual fou nomenat individu de mèrit el 1784.
(País Valencià, segle XIX)
Polític i impressor. Capità de la milícia nacional durant el Trienni Liberal (1820-23), el 1839 fundà una impremta.
A més de l’edició de diverses obres, publicà periòdics com “El Cisne”, “El Mole”, “La Tribuna” i “La Perla”, tasca que continuà el seu fill Josep. Les seves filles editaren “El Avisador Valenciano”.
Fou el pare de Josep Mateu i Garín (València, segle XIX – Madrid, 1891) Impressor. Continua l’empresa familiar editant “La Esmeralda”, “La Ilustración Valenciana” i “El Rubí”, així com diversos llibres.
(País Valencià, segle XVI)
Pintor. Documentat des del 1566. Fou pintor de la ciutat de València, càrrec que renuncià l’any 1595.
La Generalitat Valenciana li encarregà la decoració de la sala de l’Estudi Major (1580) i les pintures murals de la Sala de Corts (Comptadors per a les Viles Reials, 1580), obra destacada del Renaixement valencià.
(País Valencià, segle XIV)
Cavaller. El 1323 anà a lluitar a Sardenya, amb l’expedició que dirigia l’infant Alfons per sotmetre l’illa a l’obediència de Jaume II el Just.
(País Valencià, segle XV)
Pintor anònim, actiu a València. Deixeble del mestre dels Perea, les seves obres són encara d’estil gòtic, si bé ja hi apareixen elements de Renaixement italià.
És autor de la Verge de la Llet i de Santa Anna.
(País Valencià, segle XX – Belgrad, Sèrvia, 1954)
Escriptor i polític. Fundà el Partido Republicano Radical Socialista, a València (1931).
Com a membre d’Izquierda Republicana, fou elegit diputat, i durant la guerra civil fou director general de camins (1936) i sotssecretari del Ministeri de Propaganda (1937). S’exilià el 1939.
És autor, entre d’altres, del poema dramàtic La barca vella (1925).
(País Valencià, segle XVIII – segle XIX)
Polític. Era auditor naval del departament marítim de València. Fou un dels diputats del Regne a les corts de Cadis (1810-13). Hi tingué 173 intervencions, xifra bastant alta.
Home de centre, les observacions que formulava no contenen idees de gran relleu però si opinions ponderades que demostren reflexió i bon sentit. Es decantà lleugerament per la tendència liberal. Destacà remarcant la supremacia de les corts sobre el poder executiu.
(País Valencià, segle XV)
Poeta. És autor d’una demanda adreçada als trobadors de València, que fou contestada per Francesc Ferrer i un cert mestre Joan Rocafort, i de dues poesies presentades al certamen de Sant Cristòfol celebrat a València el 1488.
Amb Bernat Fenollar, Joan Escrivà de Romaní i Joan Roís de Corella, és coautor de La passi en cobles, obra editada el 1493 i escrita alguns anys abans.
(País Valencià, segle XVII)
Astròleg. Publicà un Inicio del fenómeno, o portento, juntamente con las significaciones del cometa (1619), i un Pronóstico y juicio sobre la conjunción magna del año 1623 y de sus portentosas significaciones y portentos.