Arxiu d'etiquetes: Osona

Montesquiu (Osona)

8 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 4,94 km2, 577 m alt, 960 hab (2017)

0osona(o Montesquiu de Besora)  Situat a la conca del Ter, a l’extrem septentrional de la comarca, al límit amb el Ripollès. El relleu és muntanyós, amb pinedes i rouredes.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (cereals d’hivern i blat de moro) i la indústria, sobretot tèxtil (que aprofita el desnivell del riu en un meandre) i química. Àrea comercial de Vic.

El poble és a la dreta del riu, a l’altra banda del qual s’aixeca el castell de Montesquiu, del segle XIII, centre d’activitats culturals i turístiques. L’església parroquial és dedicada a santa Maria.

Dins el terme hi ha el parc natural del Castell de Montesquiu. El 1940 se segregà del municipi de Sant Quirze de Besora.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Masies de Voltregà, les (Osona)

22 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 22,35 km2, 533 m alt, 3.170 hab (2016)

0osona

(ant: les Masies de Sant Hipòlit de Voltregà)  Estès entre les serralades que tanquen la plana de Vic a l’oest, i la conca del Ter, límit oriental del terme, al nord-est de Vic. El terme municipal envolta totalment el municipi de Sant Hipòlit de Voltregà.

La base de l’economia local són les indústries alimentària (embotits), tèxtils, mobles metàl·lics i maquinària, complementada per l’agricultura (cereals d’hivern, farratges i patates) i la ramaderia (bovina i porcina). Àrea comercial de Vic. Durant el segle XX ha acusat un augment regular de població.

El cap del municipi és Can Bondia.

Dins el terme hi ha les ruïnes de l’antic castell de Voltregà, amb l’església romànica de Sant Martí Xic, els pobles de Vinyoles d’Orís, de Sant Miquel d’Ordeig i de la Gleva (amb un santuari marià barroc), l’antiga quadra de Conanglell, els llocs i les caseries dels Rampins, Gallifa, el Poble-sec, Quintanes i la Prússia, la colònia de la Farga d’Ordeig, la masia el Despujol i la masia i ermita de Serratosa.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Masies de Roda, les (Osona)

12 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 16,41 km2, 468 m alt, 714 hab (2016)

0osona

Situat a la plana de Vic, a l’aiguabarreig del Gurri i del Ter. El municipi ha estat afectat profundament per l’extrem del pantà de Sau. Hi ha més de mig miler d’hectàrees de bosc i pastures.

La vida econòmica del terme es basa en l’agricultura de secà (patates, blat i farratge) i la ramaderia (porcí, boví i aviram). Àrea comercial de Vic. La població es troba molt disseminada.

Dins el terme, abundant en masies de gran valor arquitectònic com Bac de Roda, Mas de Roda o el Torrent, hi ha les restes de l’antic poblet de Roda, el monestir de Sant Pere de Casserres (mig envoltat pel pantà de Sau) i l’església de Santa Magdalena de Conangle.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Manlleu (Osona)

54 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 17,23 km2, 461 m alt, 20.104 hab (2016)

0osona

Situat a la plana de Vic, a la vora del Ter, poc abans de la confluència amb el Gurri, al peu de Collsacabra.

Conreus de secà: blat de moro, farratges, patates i blat. Té importància la ramaderia, sobretot el bestiar boví i el porcí; també hi ha avicultura. La principal riquesa és la indústria, força diversificada, principalment la tèxtil i la metal·lúrgica, així com també l’alimentària, la química i la de la fusta. Hi té lloc la fira de Reis, ramadera i agropecuària. Àrea comercial de Vic. La població ha experimentat un notable creixement, sobretot en el període 1950-80.

La vila és situada a l’esquerra del Ter, al sector meridional del terme; al nucli antic, anomenat Dalt Vila, destaca l’església arxiprestal de Santa Maria, amb elements romànics i gòtics, que aviat esdevingué priorat de Manlleu; i a Baix Vila, la plaça major, porxada, i diversos edificis modernistes. A tocar del nucli urbà hi ha un pont gòtic (segle XIV) sobre el Ter i, molt a prop, restes d’un poblat ibèric. Les restes de l’antic castell de Manlleu (també anomenades el Castellot), bastit el segle XI, son prop de la vila. Units a la població hi ha els barris de Gràcia, l’Erm, la Salut i Vistalegre i el polígon industrial de la Coromina.

Dins el terme hi ha també algunes masies de gran valor arquitectònic, el poble de Vilamirosa, l’antiga parròquia de Vilacetrú, la quadra de Clavelles, l’antic terme de les Masies de Manlleu, la caseria del Poquí i la colònia tèxtil de can Remissa.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – A.E.C. futbol

Malla (Osona)

14 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 11,01 km2, 580 m alt, 267 hab (2016)

0osona

Situat al centre de la plana de Vic, a l’esquerra del Gurri, afluent del Ter, al sud de Vic. A la zona muntanyosa, a l’oest, accidentat pel serrat del Vilar, hi ha pinedes, alzinars i rouredes.

Economia agrícola de secà (cereals d’hivern i farratge). La ramaderia hi és important: bestiar boví, oví i porcí; també hi ha cria d’aviram. Àrea comercial de Vic. La població, que tendeix a disminuir, es troba disseminada en masies de gran tradició i interès arquitectònic, com les Vinyes, el Ricard, la Font, el Bolló o el Prat.

El poble és dominat per l’església parroquial de Sant Vicenç, romànica del segle XI, amb tres absis, el major dels quals és destruït. Dins el terme, al puig de Castelló, es troben les ruïnes de l’antic castell de Malla.

El municipi comprèn, a més, les quadres del mas Ral i de Torrellebreta, el veïnat de l’Albanell i la masia d’Aigüespartides.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Lluçà, monestir de

4 Respostes

(Lluçà, Osona)

Canònica agustiniana. Fundada a mitjan segle XII, a l’antiga església parroquial de Santa Maria de Lluçà. Consta des del 1168, amb el prior Pere de Sagàs. Fou afavorida i segurament fundada pels senyors del castell de Lluçà.

El 1192 establí un pacte de fraternitat amb la canònica de l’Estany. Per aquest temps havia refet l’església i havia erigit el petit claustre romànic, de vint-i-dos capitells, sobre columnes simples, emparentat amb la part primitiva del claustre de Ripoll.

Als temps de més gran esplendor (segle XIII) hi hagué un prior, cinc canonges i quatre beneficiats. El seu patrimoni s’estenia pel Lluçanès, i era administrat per deu batllies. Decaigué durant el segle XIV; però, malgrat això, es feren, en aquests temps, unes pintures murals sota el cor, guardades ara en una dependència prop del claustre.

La comenda posà fi a la vida comunitària al segle XV. El 1592 els seus béns foren units a la mensa capitular de Barcelona, on es guarda el seu arxiu. El monestir esdevingué una petita parròquia rural.

El frontral d’altar (actualment al Museu Episcopal de Vic) és un bon exemple d’un nou corrent bizantinitzant dins el romànic català del començament del segle XIII, manifestat en altres obres, que hom ha atribuït a un mestre de Lluçanès o de Lluçà.

Lluçà (Osona)

20 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 52,98 km2, 745 m alt, 280 hab (2016)

0osona

Situat a la subcomarca del Lluçanès, entre la riera de Lluçanès, límit oriental del terme, i la de Merlès, límit occidental. Boscs de pins i roures a la zona forestal.

La principal activitat és l’agricultura de secà (cereals d’hivern, farratges i patates). La ramaderia de bestiar boví, oví i porcí, complementa l’economia. Àrea comercial de Vic. La població ha disminuït notablement durant la segona meitat del segle XX.

El cap del municipi és el poble de Santa Eulàlia de Puig-oriol, on darrerament s’ha establert una indústria tèxtil. Al poble de Lluçà hi ha el monestir canonical de Santa Maria de Lluçà (que fou el centre de nou petites parròquies que formen el nucli central del Lluçanès) i les restes de l’antic castell de Lluçà, amb capella romànica (origen del municipi). El terme fou, des de la fi del segle X, de la família Lluçà. El 1376 es formà l’extensa baronia de Lluçà.

L’actual municipi comprèn, a més, les antigues parròquies del Grau, Borrassers i Sant Climent de la Riba, la propietat anomenada la Vila d’Alpens i l’antic terme de Tordelespà.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Gurb (Osona)

29 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 51,57 km2, 516 m alt, 2.559 hab (2016)

0osona

Al centre de la plana de Vic, al nord mateix de Vic. Rouredes, pinedes i alzinars als sectors més muntanyosos.

Les bases de l’economia local són l’agricultura, amb predomini del secà, la ramaderia i la indústria, molt afavorida per la proximitat de Vic, ciutat que també ha permès l’expansió demogràfica del terme com a zona residencial. Àrea comercial de Vic. El poblament és molt disseminat.

El terme es centrat per la parròquia de Sant Andreu de Gurb, romànica. La casa del comú és a l’antic convent de l’Esperança, prop de Vic.

El municipi comprèn també, entre altres, els pobles de Granollers de la Plana (amb l’església romànica de Sant Esteve), Sant Julià Sassorba, Vespella i Santa Anna de Mont-ral, la caseria de la Creu de Roda, el castell de Vilagelans, amb capella romànica, l’església de Sant Fruitós de Quadres i el santuari de Palau.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Folgueroles (Osona)

10 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 10,47 km2, 552 m alt, 2.298 hab (2016)

Situat al centre de la plana de Vic, a l’est d’aquesta ciutat. El sector oriental del terme és accidentat per les Guilleries. Hi ha boscos de pins i alzines.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (cereals d’hivern, patates i farratges), la ramaderia (bestiar boví, oví i porcí), l’avicultura, indústria tèxtil (cotó) i algunes activitats derivades de l’estiueig. Àrea comercial de Vic.

Al poble es destaquen l’església parroquial de Santa Maria, romànica; Can Sala, masia del segle XIII, el monument a mossèn Cinto Verdaguer, fill de la vila, i la casa pairal del poeta, convertida en museu.

Dins el terme hi ha el santuari de la Damunt, del segle XVII, i la capella de Sant Jordi de Puigseslloses, amb un dolmen.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Espinelves (Osona)

9 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 17,43 km2, 752 m alt, 201 hab (2016)

0osona

Situat al sud-est de la comarca, en un terreny muntanyós, a la zona de les Guilleries, a la vall mitjana de la riera d’Espinelves, afluent per la dreta de la riera Major, al sud-est de Vic.

Hi abunda el bosc de diverses espècies, l’explotació del qual és la base tradicional de l’economia (castanyers, alzines). Se’n destaca la producció d’avets per a les festes de Nadal. S’hi cultiva l’Abies masjoanensis; pel desembre hi té lloc la Fira de l’Avet. Conreus de secà: cereals i patates. Àrea comercial de Vic.

El poble, situat dalt d’un turó a l’esquerra de la riera d’Espinelves, és dominat per l’església romànica de Sant Vicenç (segles XI-XII) amb campanar rectangular, de gran valor arquitectònic, i el notable retaule del mestre d’Espinelves.

El terme comprèn, a més, els veïnats de la Creu Roja i de França.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques