Arxiu d'etiquetes: Osona

Centelles (Osona)

37 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 15,18 km2, 496 m alt, 7.410 hab (2016)

0osona

(ant: Santa Coloma de Pujolric o de Vinyoles)  Situat a l’extrem sud de la plana de Vic, a la conca alta del Congost i al peu del Collsuspina. El relleu és accidentat a l’est i a l’oest i cobert de boscos de pins i alzines.

La vida econòmica del municipi es reparteix entre l’agricultura de secà (blat, blat de moro i patates), la ramaderia (porcí i aviram), la indústria, molt diversificada (tèxtil, adoberia, construcció i alimentària), i el comerç. Pedreres calcàries en explotació. Important mercat de tòfones. També és un centre d’estiueig, amb torres i xalets. Àrea comercial de Vic.

La vila es desenvolupà durant l’edat mitjana i prengué una típica forma allargassada (conserva una porta de les antigues muralles); hi destaquen l’antic palau dels comtes del Castell de Centelles, a la plaça Major, i l’església parroquial de Santa Coloma és esmentada ja el 898 dins el terme del castell de Centelles, i refeta el 1711, té una notable capella del segle XVI.

Dins el terme hi ha els veïnats del Carrer de les Falgueres, el Carrer de les Comtesses, la Llavina i el Cerdà de la Garga, diverses urbanitzacions i les ruïnes de l’església de Santa Magdalena de Vilarestau i l’antiga ermita romànica de Sant Pau de Gémenes, així com la fageda residual de Sauva Negra.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Casserres, monestir de

5 Respostes

(les Masies de Roda, Osona)

Antic monestir benedictí (Sant Pere de Casserres), situat al límit entre la plana de Vic i les Guilleries, enlairat a la vora d’un meandre del Ter, a un km de la carretera de Roda de Ter a Santa Maria de Corcó.

Fou fundat pel vescomte d’Osona-Cardona, Bremond I, vers 1006, i consagrada la seva església el 1050. El priorat fou unit a Cluny el 1080 i secularitzat el 1572; passà als jesuïtes fins que aquests foren expulsats el 1762, i, a partir d’aquesta data, a mans privades.

L’església, de tres naus en principi, fou malmesa pels terratrèmols de 1427-28, que també van enfonsar el claustre i bona part de les dependències conventuals. A causa de l’abandonament secular, ha desaparegut tot allò que era susceptible de trasllat: capitells, retaules, sarcòfags, etc, però en els anys 1990 ha estat objecte d’un pla de restauració.

Enllaç web: Sant Pere de Casserres

Calldetenes (Osona)

4 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 5,80 km2, 489 m alt, 2.418 hab (2016)

0osonaSituat a la plana de Vic, al peu de les Guilleries, al centre de la comarca, a l’est de la ciutat de Vic i a la dreta del riu Gurri.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura de secà (cereals i patates), la ramaderia (bestiar oví i porcí) i la indústria d’embotits, molt lligada a la capital de la comarca. Àrea comercial de Vic.

Al poble hi destaca l’església parroquial, dedicada a la Mare de Déu de la Mercè. Fins al 1965 el cap del municipi va ser Sant Martí de Riudeperes, on hi ha una església del segle XI, modificada el segle XVIII.

Dins el terme es troben també el raval del Serrat de Calldetenes, l’antic convent de Sant Tomàs de Riudeperes, amb claustre renaixentista, la casa forta d’Alta-riba i diversos masos.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Club Excursionista

Brull, el (Osona)

13 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 41,03 km2, 843 m alt, 263 hab (2016)

0osonaSituat al sud de la comarca, a l’àrea que enllaça el massís del Montseny amb la plana de Vic. El terreny, molt accidentat, és ocupat per rouredes, fagedes i alzinars.

L’activitat econòmica del municipi es reparteix entre l’explotació forestal, l’agricultura de secà, la ramaderia (bovina i porcina) i el turisme. Àrea comercial de Vic.

Al poble, que conserva les restes de l’antic castell del Brull i la muralla ibèrica (descoberta el 1974), destaca l’església parroquial de Sant Martí, romànica, d’on procedeix una notable pintura mural que es conserva al Museu Episcopal de Vic.

Dins el terme hi ha el jaciment prehistòric del turó del Montgròs, del segle V aC, la masia i església de Casademunt (on fou instal·lat l’antic sanatori antituberculós del Brull), els pobles de Sant Jaume de Viladrover, amb església romànica, i de la Castanya i l’antiga masia i refugi de Sant Andreu de la Castanya.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Bellmunt, santuari de

5 Respostes

(Sant Pere de Torelló, Osona)

(o de les Alades)  Santuari de la Mare de Déu de Bellmunt, situat al cim de la serra de Bellmunt (1.246 m alt). L’església, d’origen romànic, i l’hostatgeria formen un sol edifici de notables proporcions i d’aspecte de fortalesa.

El santuari té el seu origen en el castell de Sarreganyada, esmentat ja el 1020. L’ermita de Bellmunt és documentada des del segle XIII. El 1587 fou iniciada la construcció d’un nou edifici, que sofrí destruccions el 1822, el 1835 i el 1936.

Al cim veí de Sarreganyada s’aixeca el pedró de la Mare de Déu de les Alades (nom amb el qual també és coneguda la imatge de Bellmunt, per tal com en aquest indret van a morir cada any eixams de formigues alades), on, segons la tradició, fou descoberta la imatge d’alabastre, del començament del segle XIV.

Balenyà (Osona)

11 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 17,37 km2, 587 m alt, 3.705 hab (2016)

0osonaSituat a la plana de Vic, al límit amb el Vallès Oriental, entre els altiplans del Moianès i la vall del Congost. La zona més muntanyosa és ocupada per boscos i pastures.

L’agricultura, dominada pel secà; la ramaderia (porcina, bovina i ovina), força desenvolupada, i la indústria, en part derivada de l’agricultura (embotits), així com de filats i de teixits, són les bases de l’economia local. L’ascens demogràfic del municipi ha estat constant al llarg del segle XX.

Al poble n’és notable l’antiga església parroquial de Sant Fruitós.

Dins el terme hi ha el raval de l’estació o de Sant Miquel (en part, de fet, dins el terme de Seva), les ruïnes de Santa Maria Savall i algunes masies d’interès. La capital del municipi és els Hostalets de Balenyà.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Alpens (Osona)

10 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 13,80 km2, 855 m alt, 294 hab (2016)

0osonaSituat al límit amb el Ripollès i el Berguedà, a la zona septentrional del Lluçanès, a la capçalera de les rieres de Lluçanès i Gavarresa, afluents de l’esquerra del Llobregat. Hi ha boscos de pins i roures.

L’agricultura (cereals, patates i llegums), una important ramaderia, actualment orientada a la cria de bestiar boví, i la indústria tèxtil són les principals fonts de riquesa del municipi. Àrea comercial de Vic.

Al poble s’hi celebra la Fira de Maig, de caràcter agrícola i artesà. L’església parroquial de Santa Maria és d’estil barroc-neoclàssic. A la plaça Major hi ha cases notables dels segles XVII-XVIII, i, al nord-est del poble, l’església pre-romànica de Sant Pere de Serrallonga i algunes masies.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Gent d’Alpens