Arxiu d'etiquetes: Osona

Gurb (Osona)

27 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 51,57 km2, 516 m alt, 2.559 hab (2016)

0osona

Al centre de la plana de Vic, al nord mateix de Vic. Rouredes, pinedes i alzinars als sectors més muntanyosos.

Les bases de l’economia local són l’agricultura, amb predomini del secà, la ramaderia i la indústria, molt afavorida per la proximitat de Vic, ciutat que també ha permès l’expansió demogràfica del terme com a zona residencial. Àrea comercial de Vic. El poblament és molt disseminat.

El terme es centrat per la parròquia de Sant Andreu de Gurb, romànica. La casa del comú és a l’antic convent de l’Esperança, prop de Vic.

El municipi comprèn també, entre altres, els pobles de Granollers de la Plana (amb l’església romànica de Sant Esteve), Sant Julià Sassorba, Vespella i Santa Anna de Mont-ral, la caseria de la Creu de Roda, el castell de Vilagelans, amb capella romànica, l’església de Sant Fruitós de Quadres i el santuari de Palau.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Folgueroles (Osona)

10 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 10,47 km2, 552 m alt, 2.298 hab (2016)

Situat al centre de la plana de Vic, a l’est d’aquesta ciutat. El sector oriental del terme és accidentat per les Guilleries. Hi ha boscos de pins i alzines.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (cereals d’hivern, patates i farratges), la ramaderia (bestiar boví, oví i porcí), l’avicultura, indústria tèxtil (cotó) i algunes activitats derivades de l’estiueig. Àrea comercial de Vic.

Al poble es destaquen l’església parroquial de Santa Maria, romànica; Can Sala, masia del segle XIII, el monument a mossèn Cinto Verdaguer, fill de la vila, i la casa pairal del poeta, convertida en museu.

Dins el terme hi ha el santuari de la Damunt, del segle XVII, i la capella de Sant Jordi de Puigseslloses, amb un dolmen.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Espinelves (Osona)

7 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 17,43 km2, 752 m alt, 201 hab (2016)

0osona

Situat al sud-est de la comarca, en un terreny muntanyós, a la zona de les Guilleries, a la vall mitjana de la riera d’Espinelves, afluent per la dreta de la riera Major, al sud-est de Vic.

Hi abunda el bosc de diverses espècies, l’explotació del qual és la base tradicional de l’economia (castanyers, alzines). Se’n destaca la producció d’avets per a les festes de Nadal. S’hi cultiva l’Abies masjoanensis; pel desembre hi té lloc la Fira de l’Avet. Conreus de secà: cereals i patates. Àrea comercial de Vic.

El poble, situat dalt d’un turó a l’esquerra de la riera d’Espinelves, és dominat per l’església romànica de Sant Vicenç (segles XI-XII) amb campanar rectangular, de gran valor arquitectònic, i el notable retaule del mestre d’Espinelves.

El terme comprèn, a més, els veïnats de la Creu Roja i de França.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Centelles (Osona)

36 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 15,18 km2, 496 m alt, 7.410 hab (2016)

0osona

(ant: Santa Coloma de Pujolric o de Vinyoles)  Situat a l’extrem sud de la plana de Vic, a la conca alta del Congost i al peu del Collsuspina. El relleu és accidentat a l’est i a l’oest i cobert de boscos de pins i alzines.

La vida econòmica del municipi es reparteix entre l’agricultura de secà (blat, blat de moro i patates), la ramaderia (porcí i aviram), la indústria, molt diversificada (tèxtil, adoberia, construcció i alimentària), i el comerç. Pedreres calcàries en explotació. Important mercat de tòfones. També és un centre d’estiueig, amb torres i xalets. Àrea comercial de Vic.

La vila es desenvolupà durant l’edat mitjana i prengué una típica forma allargassada (conserva una porta de les antigues muralles); hi destaquen l’antic palau dels comtes del Castell de Centelles, a la plaça Major, i l’església parroquial de Santa Coloma és esmentada ja el 898 dins el terme del castell de Centelles, i refeta el 1711, té una notable capella del segle XVI.

Dins el terme hi ha els veïnats del Carrer de les Falgueres, el Carrer de les Comtesses, la Llavina i el Cerdà de la Garga, diverses urbanitzacions i les ruïnes de l’església de Santa Magdalena de Vilarestau i l’antiga ermita romànica de Sant Pau de Gémenes, així com la fageda residual de Sauva Negra.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Casserres, monestir de

5 Respostes

(les Masies de Roda, Osona)

Antic monestir benedictí (Sant Pere de Casserres), situat al límit entre la plana de Vic i les Guilleries, enlairat a la vora d’un meandre del Ter, a un km de la carretera de Roda de Ter a Santa Maria de Corcó.

Fou fundat pel vescomte d’Osona-Cardona, Bremond I, vers 1006, i consagrada la seva església el 1050. El priorat fou unit a Cluny el 1080 i secularitzat el 1572; passà als jesuïtes fins que aquests foren expulsats el 1762, i, a partir d’aquesta data, a mans privades.

L’església, de tres naus en principi, fou malmesa pels terratrèmols de 1427-28, que també van enfonsar el claustre i bona part de les dependències conventuals. A causa de l’abandonament secular, ha desaparegut tot allò que era susceptible de trasllat: capitells, retaules, sarcòfags, etc, però en els anys 1990 ha estat objecte d’un pla de restauració.

Enllaç web: Sant Pere de Casserres

Calldetenes (Osona)

4 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 5,80 km2, 489 m alt, 2.418 hab (2016)

0osonaSituat a la plana de Vic, al peu de les Guilleries, al centre de la comarca, a l’est de la ciutat de Vic i a la dreta del riu Gurri.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura de secà (cereals i patates), la ramaderia (bestiar oví i porcí) i la indústria d’embotits, molt lligada a la capital de la comarca. Àrea comercial de Vic.

Al poble hi destaca l’església parroquial, dedicada a la Mare de Déu de la Mercè. Fins al 1965 el cap del municipi va ser Sant Martí de Riudeperes, on hi ha una església del segle XI, modificada el segle XVIII.

Dins el terme es troben també el raval del Serrat de Calldetenes, l’antic convent de Sant Tomàs de Riudeperes, amb claustre renaixentista, la casa forta d’Alta-riba i diversos masos.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Club Excursionista

Brull, el (Osona)

12 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 41,03 km2, 843 m alt, 263 hab (2016)

0osonaSituat al sud de la comarca, a l’àrea que enllaça el massís del Montseny amb la plana de Vic. El terreny, molt accidentat, és ocupat per rouredes, fagedes i alzinars.

L’activitat econòmica del municipi es reparteix entre l’explotació forestal, l’agricultura de secà, la ramaderia (bovina i porcina) i el turisme. Àrea comercial de Vic.

Al poble, que conserva les restes de l’antic castell del Brull i la muralla ibèrica (descoberta el 1974), destaca l’església parroquial de Sant Martí, romànica, d’on procedeix una notable pintura mural que es conserva al Museu Episcopal de Vic.

Dins el terme hi ha el jaciment prehistòric del turó del Montgròs, del segle V aC, la masia i església de Casademunt (on fou instal·lat l’antic sanatori antituberculós del Brull), els pobles de Sant Jaume de Viladrover, amb església romànica, i de la Castanya i l’antiga masia i refugi de Sant Andreu de la Castanya.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Bellmunt, santuari de

5 Respostes

(Sant Pere de Torelló, Osona)

(o de les Alades)  Santuari de la Mare de Déu de Bellmunt, situat al cim de la serra de Bellmunt (1.246 m alt). L’església, d’origen romànic, i l’hostatgeria formen un sol edifici de notables proporcions i d’aspecte de fortalesa.

El santuari té el seu origen en el castell de Sarreganyada, esmentat ja el 1020. L’ermita de Bellmunt és documentada des del segle XIII. El 1587 fou iniciada la construcció d’un nou edifici, que sofrí destruccions el 1822, el 1835 i el 1936.

Al cim veí de Sarreganyada s’aixeca el pedró de la Mare de Déu de les Alades (nom amb el qual també és coneguda la imatge de Bellmunt, per tal com en aquest indret van a morir cada any eixams de formigues alades), on, segons la tradició, fou descoberta la imatge d’alabastre, del començament del segle XIV.

Balenyà (Osona)

10 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 17,37 km2, 587 m alt, 3.705 hab (2016)

0osonaSituat a la plana de Vic, al límit amb el Vallès Oriental, entre els altiplans del Moianès i la vall del Congost. La zona més muntanyosa és ocupada per boscos i pastures.

L’agricultura, dominada pel secà; la ramaderia (porcina, bovina i ovina), força desenvolupada, i la indústria, en part derivada de l’agricultura (embotits), així com de filats i de teixits, són les bases de l’economia local. L’ascens demogràfic del municipi ha estat constant al llarg del segle XX.

Al poble n’és notable l’antiga església parroquial de Sant Fruitós.

Dins el terme hi ha el raval de l’estació o de Sant Miquel (en part, de fet, dins el terme de Seva), les ruïnes de Santa Maria Savall i algunes masies d’interès. La capital del municipi és els Hostalets de Balenyà.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Alpens (Osona)

10 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 13,80 km2, 855 m alt, 294 hab (2016)

0osonaSituat al límit amb el Ripollès i el Berguedà, a la zona septentrional del Lluçanès, a la capçalera de les rieres de Lluçanès i Gavarresa, afluents de l’esquerra del Llobregat. Hi ha boscos de pins i roures.

L’agricultura (cereals, patates i llegums), una important ramaderia, actualment orientada a la cria de bestiar boví, i la indústria tèxtil són les principals fonts de riquesa del municipi. Àrea comercial de Vic.

Al poble s’hi celebra la Fira de Maig, de caràcter agrícola i artesà. L’església parroquial de Santa Maria és d’estil barroc-neoclàssic. A la plaça Major hi ha cases notables dels segles XVII-XVIII, i, al nord-est del poble, l’església pre-romànica de Sant Pere de Serrallonga i algunes masies.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Gent d’Alpens