Arxiu d'etiquetes: Oriola (bio)

Blasco i Moreno, Rafael

2 Respostes

(Oriola, Baix Segura, 3 agost 1836 – Castelló de la Plana, 22 juny 1884)

Escriptor i polític. Afiliat al partit liberal, en triomfar la revolució del 1868, fou nomenat secretari de la Junta revolucionària i de l’ajuntament de València.

Es dedicà més tard a la literatura (autor de la novel·la Dos artistas), al teatre (De un tiro dos pájaros, La tentación, Por tejados y azoteas) i nombrosos poemes, articles i contes. És autor també de l’obra erudita Sobre las inscripciones romanas encontradas en València.

També escriví en llengua catalana.

Bellot, Pere

Deixa un comentari

(Oriola, Baix Segura, segle XVI – Catral, Baix Segura, segle XVII)

Historiador. Beneficiat de la seu d’Oriola i rector de Catral.

És autor d’un mapa d’Oriola i els seus voltants, d’uns Anales de Orihuela (1241-1523), escrits el 1622, editats entre el 1954 i el 1956, d’un tractat sobre les Germanies i d’un altre sobre bandositats i desafiaments.

Ballesteros i Meseguer, Josep Maria

Deixa un comentari

(Oriola, Baix Segura, 20 novembre 1897 – 24 juny 1939)

Escriptor. Era metge. El 1928 hagué d’abandonar la professió a causa de la tuberculosi que patia. Des d’aleshores visqué generalment retirat a Aigües de Busot (Alacantí).

És autor de les obres següents: Las huellas, novel·la (1929), Oriolanas (Cuadros y costumbres de mi tierra) (1930), Mis crónicas, recull d’articles (1932) i Naranjos y limoneros, novel·la (1934).

Balaguer i Salvador, Andreu

2 Respostes

(la Jana, Baix Maestrat, 26 setembre 1551 – Oriola, Baix Segura, 11 abril 1626)

Bisbe d’Oriola (1604-26). Germà de Damià. Era dominicà i deixeble de sant Lluís Bertran. Ensenyà teologia a Tarragona i València.

Ocupà diversos càrrecs i fou nomenat bisbe d’Albarrasí el 1602. L’any següent li fou donada la mitra d’Oriola, que conservà fins a la seva mort.

Albornós i Tàpies, Pere

Deixa un comentari

(València, 16 febrer 1702 – Oriola, Baix Segura, 22 gener 1767)

Bisbe d’Oriola (1763-67). Estudià a València, i a Salamanca, on també professà interinament la càtedra de cànons.

Retornat a València, ocupà successivament gairebé tots els càrrecs de la diòcesi, i el 1763 fou promogut a bisbe d’Oriola; durant aquest temps publicà diverses pastorals.

Agustí i Polop, Vicent

Deixa un comentari

(la Llosa de Ranes, Costera, 24 maig 1849 – Oriola, Baix Segura, 27 setembre 1915)

Jesuïta. Professor de retòrica i de literatura clàssica a Veruela (Saragossa).

Col·laborà a Monumenta Historia Societatis Iesu, on preparà els volums I-II de Monumenta Borgiana (Madrid, 1894-1904) i el volum VI del Chronicon Polanci (Madrid 1897-98).

Agrassot i Juan, Joaquim

4 Respostes

(Oriola, Baix Segura, 24 desembre 1836 – València, 8 gener 1919)

Pintor. Format a l’Acadèmia de Sant Carles de València i a Roma. Amic i seguidor de Marià Fortuny. Cultivà les composicions de tema històric, retrats i el quadre de costums.

És representat als museus d’Art Modern de Barcelona i de Madrid i al Museu de Belles Arts de València.

Quadres: Les dues amigues, A la fira, Nu.

Abú -varis bio-

Deixa un comentari

Abú Abdal·là ibn Alí Alcama  (Oriola, Baix Segura, segle XII – Almeria, Andalusia, 1147)  Genealogista àrab.

Abú Abdal·là Muhammad ibn Ialaf Ismail al-Sadafi  (València, 1036 – segle XI)  Historiador àrab. Fou poeta i jurista de mèrit. Escriví una història de la ciutat. Li és atribuïda una relació de la primera conquesta de València pels cristians.

Abú Amir ibn Iannac  (València, 1089 – 1152)  Historiador àrab.

Abú Amir Utsman  (Dénia, Marina Alta, segle XI – ?, segle XI)  Escriptor àrab. Destacà com a teòleg.

Abú Bahr ibn Alatsi  (Sagunt, Camp de Morvedre, 1048 – Còrdova, Andalusia, 1126)  Escriptor àrab. Fou molt fecund.

Abú Djàffar al-Battí  (València, segle XI – ? , 1095)  Historiador.

Abú Iasaa ibn Dihia  (València, 1150 – Egipte, 1235)  Escriptor àrab. Viatjà per orient i ocupà alts càrrecs a Egipte.

Abú-l-Càsim ibn Ferro ibn Halaf ibn Ahmad  (Xàtiva, Costera, segle XII – Egipte ?, segle XII)  Poeta. Les seves composicions són de caràcter didàctic. Devers la meitat del segle XII residia al Caire, dedicat a l’ensenyament.

Abú-l-Husain ibn Djubair  (València, 1145 – ?, 1217)  Historiador.

Abú-l-Motref Ahmad al-Marzumi  (Alzira, Ribera Alta, 1189 – ?, 1226)  Escriptor àrab. Escriví una història dels almohades i una altra de Mallorca, un poema descriptiu de València i una col·lecció d’epístoles.

Abü-l-Mundir  (Girona, segle XI – la Vila d’Eivissa, 1114)  Convers cristià. Nomenat pel valí de Mallorca representant seu a Eivissa. El 1114 defensà la Vila d’Eivissa de l’atac de la flota catalano-pisana poc abans de la invasió de Mallorca, però morí en el setge.

Abü Muhammad al-Garnatï  (Illes Balears, segle XII – Palma de Mallorca, 1229)  Noble. Darrer cadi i imam de Mallorca. Governà pocs mesos. Morí en la defensa de la ciutat durant el setge de Jaume I el Conqueridor.

Abú Muhammad ibn Abí Nars  (Illes Balears ?, 1029 – ?, 1095)  Jurista àrab. Fou conegut també per al-Homaidi. Tingué fama de gran savi i deixà una producció extensa. Sojornà a Bagdad.

Abú Muhammad ibn Alcama  (València, 1036 –  ?, 1115)  Historiador àrab.

Abú Talib al-Muntanabí  (Alzira, Ribera Alta, segle XI – 1126)  Historiador àrab.

Abú Zaid ibn Abd ar-Rahman ibn Muhammad ibn ats-Tsakar  (València, 1062 – Fes, Marroc, 1128)  Historiador àrab. S’establí a Fes, on es dedicà al comerç de llibres.