Arxiu d'etiquetes: organismes

Institut Català de les Dones

Deixa un comentari

(Catalunya, 1989 – )

Organisme dependent del govern de la Generalitat de Catalunya encarregat d’impulsar les polítiques d’igualtat entre homes i dones.

La seva activitat és doble: d’una banda, impulsar les iniciatives d’associacions i entitats per la millora de la situació de la dona i, de l’altra, dur a terme activitats pròpies (exposicions, memorials, sessions informatives, conferències, fòrums, campanyes d’informació i sensibilització i l’organització de la Universitat d’Estiu de la Dona).

Té una seu central a Barcelona i quatre oficines informatives a Catalunya.

Enllaç web: Institut Català de les Dones

Institut Català de Finances

Deixa un comentari

(Catalunya, 1985 – )

(ICF)  Organisme autònom de la Generalitat. Adscrit al Departament d’Economia i Finances. Representà, en absorbir les seves funcions, la dissolució legal automàtica del Consell Assessor Econòmico-Social i Financer establert el 1984.

Les seves funcions són la direcció i la coordinació de les activitats de les institucions públiques de crèdit dependents de la Generalitat i el control de llur gestió; funcions de tresoreria de la Generalitat i concessió de crèdits i avals en favor d’entitats autonòmiques, de corporacions públiques i d’empreses públiques o privades.

El seu finançament prové d’aportacions de la Generalitat, dels derivats del seu patrimoni, de les emissions de títols de renda fixa, del dipòsit d’altres institucions públiques o de les aportacions d’altres entitats.

Enllaç web: Institut Català de Finances

Institut Català de Bibliografia

3 Respostes

(Catalunya, 1983 – 1993)

Organisme de la Generalitat. Dins el servei de Biblioteques i del Patrimoni Bibliogràfic que depèn de la direcció general del Patrimoni Escrit i Documental del Departament de Cultura.

Les seves funcions eren bàsicament normatives (traducció de les ISBD, thesaurus, etc). Era un centre catalogador de la producció bibliogràfica de Catalunya i preparà la Bibliografia Nacional de Monografies i de Publicacions Periòdiques, obra que el 1994 fou traspassada a la Biblioteca de Catalunya.

Institut Català d’Assistència i Serveis Socials

Deixa un comentari

(Catalunya, 1983 – )

(ICASS)  Organisme de la Generalitat, creada pel Departament de Sanitat i Seguretat Social, com a conseqüència de les competències traspassades per l’Instituto Nacional de Servicios Sociales (INSERSO).

Encarregat de l’assistència social, treballa fonamentalment en tres àrees: la tercera edat, amb la creació de residències i centres geriàtrics; els minusvàlids físics, psíquics i sensorials, per a una millor integració social i laboral; i els programes especials (marginació, drogodependència, etc).

Institut Català d’Acolliment i de l’Adopció

Deixa un comentari

(Catalunya, 1997 – )

(ICAA)  Organisme. Adscrit al departament de justícia de la Generalitat.

Té per funció principal gestionar la tramitació dels acolliments simples en família aliena i de les adopcions nacionals que es produeixin a Catalunya. S’encarrega de fomentar el dret dels infants a tenir una família.

Ha de gestionar els processos de valoració psicosocial de les persones que sol·liciten aquests tipus d’acolliment, i una vegada seleccionades les famílies acollidores, ha de fer un seguiment i donar el suport necessari.

Té altres funcions, com la formalització de convenis de col·laboració amb altres administracions, institucions i entitats, i la tramitació de les adopcions internacionals, sempre que hi hagi una entitat col·laboradora que faci les seves funcions. En aquest darrer cas només realitzarà tasques de seguiment.

Totes les seves activitats són dirigides pel consell rector, que actua com a òrgan de direcció i control.

Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Deixa un comentari

(Catalunya, 1982 – )

(ICGC)  Organisme de la Generalitat. Creat amb el nom d’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC), en substitució del Servei Cartogràfic (1978).

Té com a objecte la gestió dels serveis cartogràfics, així com la confecció, conservació i publicació de diferents productes cartogràfics (mapes a escala, mapes temàtics, ortofotomapes, perfeccionament de la toponímia, etc), i l’organització i el manteniment de la cartoteca de Catalunya.

Des del 1985 publica la “Revista Catalana de Geografia”.

El 2014 adoptà el nom actual.

Enllaç web: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

greuge

Deixa un comentari

(Catalunya-Aragó, segle XIII – segle XV)

Reclamació presentada a les corts per actes il·legals i abusos comesos pel rei, els funcionaris reials, els senyors o les autoritats municipals, a fi d’obtenir-ne la reparació.

L’any 1409 s’acordà que, per resoldre els greuges, calien nou representants designats pel rei i uns altres nou representant els braços (jutges de greuges), però l’any 1419 aquest nombre es reduí a nou (tres de designació reial i dos per braç).

Les decisions dels jutges de greuges eren inapel·lables.

Governació, Conselleria de

6 Respostes

(Catalunya, 14 abril 1931 – 1939)

Organisme político-administratiu de la Generalitat. Estigué sotmès a les vicissituds del traspàs de serveis, sobretot pel que es referia a qüestions de seguretat interior.

Adoptà en el primer moment el nom de Conselleria de Política Interior (14-28 abril 1931) i durant part de la guerra civil el de Seguretat Interior.

Sempre fou administrada per dirigents d’ERC, llevat del període en que fou suspès l’Estatut d’Autonomia, després dels fets del Sis d’Octubre, que ho fou per un membre d’UDC.

Durant la guerra civil creà la Junta de Seguretat Interior, la comissaria d’ordre públic, etc, i promulgà normes per a la constitució i funcionament dels ajuntaments.

La centralització de poders efectuada pel govern central de la República afectà de ple la seva existència.

generalitat, història de la

195 Respostes

(Catalunya-Aragó, segle XIV – 1716)

Delegació permanent de les corts. Té l’origen en l’organisme en el qual l’any 1289 les Corts Catalanes delegaren el mandat per a recaptar impostos durant un trienni i que es transformà en delegació permanent dins la segona meitat del segle XIV, moment en que també fou conegut per Diputació del General.

A principi del segle XV, l’organisme financer de recaptació i d’administració d’impostos s’anà transformant a poc a poc en un òrgan de govern fins que esdevingué la institució cabdal del Principat.

S’ocupà de la defensa, de vetllar pel respecte a les lleis de Catalunya, d’interpretar els acords de les Corts. Fins i tot, ocasionalment, en defensa de les Constitucions, dirigí la revolta dels catalans que s’enfrontaren al rei.

El poder polític s’anà perdent arran de les reformes que hi introduí Ferran II el Catòlic, fins que desaparegué del tot, i amb el poder, l’existència mateixa de la institució, quan Felip V de Borbó signà el decret de Nova Planta el 16 de gener de 1716, pel qual la Generalitat fou substituïda per l’Audiència i les diputacions.

Foment de la Producció Nacional

12 Respostes

(Barcelona, desembre 1868 – 1879)

Organisme proteccionista. Creat per combatre la política lliurecanvista de Laureà Figuerola.

Fundat per Pere Bosch i Labrús, Domènec Sert i J. Puig i Llagostera, entre d’altres, i presidit per J. Güell i Ferrer; aconseguí la participació obrera en la seva campanya proteccionista.

Intentà, sense gaire èxit, l’extensió organitzadora a la resta d’Espanya i aconseguí la formació d’entitats semblants a Madrid, Santander, València i Castelló de la Plana, que pretengueren la constitució d’una Lliga Proteccionista Espanyola. El seu òrgan de premsa fou “El Protector del Pueblo”.

El 1876 una part del seus membres s’escindí i creà el Foment de la Producció Espanyola.

El 1879 es fusionà amb l’Institut Industrial de Catalunya i constituí l’Institut de Foment del Treball Nacional.