(Olot, Garrotxa, 18 setembre 1913 – 2 gener 2006)
Escriptor. Ha viscut durant molts anys a Mallorca.
És autor d’una obra de teatre en castellà, que guanyà el premi Ciutat de Palma de 1951, i de dues en català: El bosc de la senyora àvia i Cafè de plaça (1965).
(Olot, Garrotxa, 30 juliol 1518 – Sevilla, Andalusia, 16 maig 1601)
Escriptor. Jesuïta, va assistir a la primera congregació general de l’orde a Roma (1558).
El 1560 fou nomenat prepòsit de la província d’Aragó, i després de la de Toledo.
Escriví diversos tractats d’espiritualitat.
(Olot, Garrotxa, 3 desembre 1913 – 24 abril 2012)
Poeta i impressor. Ha publicat el relat La facècia (1960) i és autor de pàgines literàries molt elaborades destinades a llibres de bibliòfil, així com de traduccions d’E. A. Poe i de J. Anouilh. Els texts del seu muntatge audiovisual Olot dins la mà tingueren àmplia difusió per Catalunya.
El 1982, com a homenatge a la seva tasca en pro de la llengua catalana fou publicat un recull dels seus poemes titulat Mirall a trossos.
Ha guanyat diversos premis literaris, entre ells, en els Jocs Florals de Xile del 1962.
(Olot, Garrotxa, 1875 – París, França, 7 febrer 1958)
Escultor. Germà de Josep, amb el qual col·laborà a Tolosa de Llenguadoc i a París.
Va treballar especialment en bronze, amb obres, destinades a la indústria, d’infants alegres, d’una fina sensibilitat. Exposà a París, Madrid i Barcelona.
Fonamentalment es va dedicar a l’ensenyament artístic i posteriorment fou ajudant del seu germà.
(Olot, Garrotxa, 1918 – 17 agost 1997)
Editor. El 1947 fundà la “Biblioteca Olotina”, dedicada a temes i autors locals. La gran majoria dels cent quaranta petits volums publicats són escrits en català.
Dirigí el quadre escènic de l’Orfeó Popular Olotí; ha muntat l’Arxiu Casulà, d’objectes olotins, i col·laborà a la premsa local amb el pseudònim El Campaner del Fluvià.
Fou el cronista oficial de la ciutat d’Olot.
(Olot, Garrotxa, 17 novembre 1810 – Salamanca, Castella, 7 setembre 1859)
Jurista i polític. Fou catedràtic de jurisprudència a les universitats de Barcelona i de Salamanca.
Elegit diputat a Corts per Girona (1840), el 1843 la Junta Central de Barcelona el nomenà ministre interí de la Governació.
Es retirà de la política el 1845 i, deu anys més tard anà a Madrid en representació dels industrials catalans que s’oposaven a la reforma aranzelària que es projectava.
Fou redactor d'”El Constitucional”, de Madrid, i del “Boletín de Jurisprudencia y Legislación”. Escriví un Alegato en defensa de la institución de los hereus y pubillas en Cataluña.
(Olot, Garrotxa, 1927 – 14 febrer 1999)
Veterinari. Especialista de renom en virologia i immunologia animals, preparà els primers vaccins per a combatre la bronquitis infecciosa de les gal·liformes, i de les aus en general, i la glossopeda porcina.
Ha estat director tècnic de productes biològics de diverses empreses catalanes i ha col·laborat en diferents treballs sobre la glossopeda amb l’Oficina Internacional d’Epizoòties.
És autor de nombrosos estudis científics sobre les seves especialitats.
(Olot, Garrotxa, 1944 – )
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts d’Olot i començà a pintar regularment vers 1969.
D’un bon començament experimentà diversos procediments alhora que evolucionava vers l’abstracció. L’assolí plenament el 1974 bé que en les seves pintures hi ha sempre referències a figures humanes.
Ha conreat també el gravat i la pintura mural.
(Olot, Garrotxa, 4 juny 1942 – 3 agost 2015)
Pintor. Fill de l’escultor i pintor Lluís Carbonell i Colom. Es formà amb el seu pare i a l’Escola de Belles Arts d’Olot.
Inicialment conreà el paisatgisme i posteriorment la figura femenina, les visions d’interiors i la natura morta.
El colorisme i un acusat sentit decorativista són les característiques dominants en la seva pintura.
(Olot, Garrotxa, 18 març 1947 – )
Escriptor i periodista. Pedagog expert en mitjans audiovisuals, publicà Para leer la imagen: mass-media y educación (1977) i ha col·laborat en diverses activitats.
També ha publicat les narracions Víctor (1965), El cavallet (1968), Passarelles (1980), El follet foll i (Qu)eixalades (ambdués el 1982) i El llimerol (papers d’un ionqui) (1984), la novel·la juvenil Viatge fantàstic (1981), el recull de contes Històries de debó (1982) i la recopilació de les seves entrevistes a “El Correo Catalán” (Plomes catalanes contemporànies, 1980, premi Baldiri Reixac, i Plomes catalanes d’avui, 1982).
Dades dels Països Catalans 