Arxiu d'etiquetes: notaris/es

Font, Joan -varis-

Deixa un comentari

Joan Font  (Catalunya, segle XV) Il·luminador. Fou rector de Riudoms (Baix Camp). És autor d’una excel·lent còpia del Liber collationum de sant Cebrià, obra realitzada el 1432-33.

Joan Font  (Catalunya, segle XVI)  Arquitecte. Entre les seves obres figuren el portal de sant Joan de la catedral de Vic, començat el 1574, i el campanar de Santa Maria de l’Aurora, a Manresa (1584).

Joan Font  (València, segle XVII)  Notari. És autor d’un pla d’irrigació del riu Xúquer publicat el 1628 i reeditat el 1815.

Faldell, Miquel Pau

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVI)

Notari i oficial del consell municipal de Barcelona.

Prosseguí la redacció del Dietari de l’antic Consell Barceloní.

Duran i Móra -germans-

6 Respostes

Eren fills d’Antoni Pau Duran.

Francesc de Duran i Móra  (Catalunya, segle XVIII)  Notari. Pare d’Antoni Duran i Quatrecases (Catalunya, segle XVIII – segle XIX), també notari.

Vicenç de Duran i Móra  (Barcelona, segle XVIII)  Adroguer. Pare de Josep de Duran i Sala.

Josep de Duran i Móra  (Catalunya, segle XVII – 1735)  Cavaller. Obtingué el privilegi de cavaller del Principat de Catalunya. Fou el pare de Jaume de Duran i Pujades i de:

Duran -varis bio-

2 Respostes

Antoni Pau Duran  (Barcelona, segle XVII – segle XVIII)  Adroguer. El personatge més reculat de la família del qual hom té notícies. Pare de Francesc, Vicenç i Josep de Duran i Móra.

Baltasar Duran  (Barcelona, 1716 – Girona, 1793)  Jesuïta. Ensenyà filosofia. Fou exiliat a Itàlia arran de l’expulsió decretada per Carles III de Borbó. Escriví una Relación de les festes celebrades a Vic en ser proclamat rei Ferran VI de Borbó.

Eudald Duran  (Ripoll, Ripollès, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)  Compositor. Fou organista de l’església parroquial de Camprodon. Se’n conserven una missa per a dues veus i violins i dos credos polifònics.

Francesc Duran  (Barcelona, segle XVII – segle XVIII)  Notari. Exercí a Barcelona en 1695-1718. Membre del Consell de Cent, es negà a comunicar-ne les deliberacions al lloctinent filipista Francisco de Velasco, i fou empresonat. Amb el govern del rei-arxiduc Carles III recuperà el càrrec. Durant el setge de Barcelona (1713-14) fou partidari de continuar la lluita contra l’exèrcit borbònic.

Josep Duran  (Catalunya, segle XVII)  Terratinent. El 1686 figura matriculat com a ciutadà honrat de Barcelona, tot mantenint, però, una especial atenció al millorament dels conreus i regatge de les seves possessions rurals i a la promoció del canal d’Urgell.

Dessoler, Pere

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Notari reial de Jaume II el Just. Li foren confiades gestions especials de caràcter diplomàtic.

El 1314 participà a les negociacions celebrades a València amb els ambaixadors de Xipre, per tal de convenir el matrimoni del rei català amb Maria de Lusignan.

Dalmau i de Baquer, Lluís

Deixa un comentari

(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, segle XIX – Barcelona, 1873)

Notari i historiador. Exercí a la seva ciutat natal.

És autor d’una Història de la República d’Andorra, publicada el 1849.

Cases i Gual, Antoni

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, 1735 – Barcelona, 1808)

Notari. Autor de Compendium Artis Notoriae. Formularium diversorum contractium i Arte de notaria forense.

Vilardaga i Junquet, Josep Maria

1 Resposta

(Berga, Berguedà, 1814 – 1889)

Notari i militar. Durant la Primera Guerra Carlina lluità amb les tropes liberals, i fou successivament comandant militar de Balsareny, de Súria i de Navarcles i fiscal militar de Manresa.

Després de la guerra fou batlle de Berga, on es distingí durant el còlera de l’any 1854.

Fou el pare de Jacint Vilardaga i Cañellas.

Vilana-Perles i Camarasa, Ramon Frederic de

3 Respostes

(Oliana, Alt Urgell, 1663 – Viena, Àustria, 5 juny 1741)

Notari, doctor en ambdós drets i ciutadà honrat de Barcelona. Fill del notari Ramon Vilana Perles. Fou capità de la Coronela el 1684 i el 1697, durant les invasions franceses de Catalunya.

En pujar al tron Felip IV de Catalunya-Aragó, es mostrà austriacista, i fou empresonat pel lloctinent Fernández de Velasco. Alliberat per la victòria austriacista del 1705, llegí a la cort de 1705-06 el discurs de proclamació del rei arxiduc Carles III, en català.

Fou nomenat protonotari del Consell d’Aragó, i més tard secretari d’estat per als afers hispànics, passant per damunt del rígid escalafó que tradicionalment caracteritzava la monarquia austríaca, fet pel qual fou malvist pels cortesans; amb tot, sabé maniobrar hàbilment entre les intrigues cortesanes i assolí una influència política notable. També rebé el títol de marquès de Rialb (1708).

El 1713 acompanyà l’emperadriu quan aquesta sortí de Barcelona cap a Viena, però ell restà un quant temps a Milà. Més tard passà a la cort de Viena, i hi organitzà el conjunt de refugiats catalans i aragonesos que s’hi refugiaren, subvencionats per l’emperador. Fou secretari d’estat i cap del Consell d’Espanya creat a Viena per als afers hispànics.

Deixà unes memòries, en alemany, que foren publicades per Wolff el 1854. Hom li ha retret el poc èxit de les seves gestions per a impedir el subjugament de Catalunya per Felip V d’Espanya. Sembla que no tornà mai a Catalunya.

Verneda i Serarols, Joan Francesc de

Deixa un comentari

(Vic, Osona, vers 1670 – Viena ?, Àustria, després 1734)

Polític i notari. Casat amb una germana de Ramon de Vilana-Perles i Camarasa, austriacista preeminent, fou introduït per ell a l’administració austriacista.

El 1706 esdevingué secretari protonotari del Consell d’Aragó, i el 1708, secretari particular de Carles III de Catalunya. El 1707 aquest li atorgà el privilegi de noble.

El 1713 acompanyà l’emperadriu Elisabet Cristina a Itàlia; tornà a Barcelona, probablement amb un missatge de l’emperador que desaconsellava la resistència i que no fou donat a conèixer.

Intervingué en la defensa de Barcelona fins a l’11 de setembre; en caure la ciutat passà a Viena, on romangué al servei de l’emperador.

El 1722 li fou concedit el títol de baró d’Hongria, i el 1731, el de comte. El 1731 proporcionà valuoses informacions a l’historiador Francesc de Castellví.