(Sant Adrià de Besòs, Barcelonès, 1959 – 1979)
Motocicleta esportiva. Fabricada per Cemoto SA, dissenyada per l’enginyer Francesc X. Bultó.
El model Sherpa T 1965, tot terreny guanyà el campionat mundial del 1970. Altres models foren Matador, Alpina, Pursang i Metralla.
L’empresa suspengué pagaments el 1979.
(Barcelona, 1914– 1918)
Productora cinematogràfica. Fundada per Fructuós Gelabert en col·laboració amb Josep Maria Codina.
Dels seus estudis, instal·lats a Sants, Barcelona, en sortiren El vino manda (1917), El doctor Rojo (1917), en episodis de gran èxit popular.
(Berga, Berguedà, finals segle XVIII)
Màquina de filar, construïda entre el 1790 i el 1795, per Ramon Farguell i Montorcí, conegut per Maixerí, de Berga, que fou emprada a Catalunya fins pels volts del 1870; és probable que fos una modificació d’altres de més antigues, derivades de l’antic torn de filar.
Era anomenada també maixerina.
(Pamplona/Barcelona, 1966 – )
Empresa del sector auxiliar de l’automòbil, creada per la fusió de la barcelonina Automoción i la navarresa Urra. El domicili social és a Pamplona, però la direcció i els serveis centrals són a Barcelona.
Té sis fàbriques, dues de les quals estan establertes a Catalunya –Granollers i Parets del Vallès-.
El seu capital és controlat per l’empresa nord-americana Bendix, integrada en el conglomerat Allied.
Fira de la ciutat, també anomenada dels Encants.
Hi ha roba de segona mà, mobles i tota mena d’utensilis, que es feia antigament a Barcelona, tots els dies al passeig de Sant Joan, i que posteriorment es féu determinats dies de la setmana.
Després passà a instal·lar-se a la Torrassa i al Clot, on encara subsisteix.
(Barcelona, 6 abril 1902 – 8 octubre 1995)
Modista. De formació autodidacta, va començar treballant a la botiga de teixits del seu pare. En un primer moment conreà el gènere de punt.
Fundà la seva casa d’alta costura el 1926, que tancà el 1970, bé que continuà treballant com a Asunción Bastida SA fins el 1975.
Fou una de les més importants representants de l’alta costura a l’estat espanyol. Introduí conceptes innovadors com l’ús del cotó per a vestits de festa a l’estiu (1934) o l’obertura de boutiques difusores de complements els anys 1950.
Fou coneguda pel nom comercial d’Asunción Bastida.
(Barcelona, 1913 – 1919)
Productora cinematogràfica. Fundada sota la direcció artística d’Adrià Gual.
En una línia semblant a la del film d’art francès, produí les pel·lícules El alcalde de Zalamea, La Gitanilla, Fridoli i Misteri de dolor.
En deixar la direcció Adrià Gual, el substituí Magi Murià, que li donà una orientació més comercial: L’amor fa justícia, Nocturn de Chopin, Ànimes torturades, La reina jove, El bes de la mort, algunes pel·lícules en episodis (Vindicator), així com el primer doblatge al català (Draps i ferro vell).
(Barcelona, 1974 – )
(BCD) Entitat constituïda per tal de promoure i estimular l’aplicació del disseny a la tecnologia, però que ja el 1974 havia començat a funcionar amb una exposició de productes de disseny en un pavelló inflable a la Fira de Barcelona.
Entre les activitats que promou sobresurten, evidentment, les exposicions, però també organitza cursets, conferències i trobades d’especialistes.
Pertany a l’International Council of Societies of Industrial Design i a l’International Council of Graphic Design Association.
Enllaç web: Barcelona Centre de Disseny
(Barcelona, 14 novembre 1924 – )
Emissora de ràdio. Va ser la primera emissora de l’estat espanyol, com indica el seu distintiu EAJ-1. El 1926 es va integrar a Unión Radio de Madrid i més tard s’incorporà a la Sociedad Española de Radiodifusión (SER).
Des del 1924 al 1938 publicà la revista “Ràdio Barcelona”. El 1939 s’anomenava Radio Española 1 i emetia en castellà.
Als anys 1960 tornà a fer programes en català. El 1954 va instituir els premis Ondas de ràdio, televisió, cinema i música, que concedeix la SER.
Enllaç web: Ràdio Barcelona
Dades dels Països Catalans 