Arxiu d'etiquetes: musulmans

Espadà, rebel·lió de la serra d’ -1526-

(País Valencià, 1526)

Revolta morisca, desencadenada quan l’emperador Carles I admeté les conversions forçoses de musulmans que havien efectuat els agermanats i ordenà l’expulsió d’aquells que no es convertissin (1525).

Molts es negaren a acceptar-ho i, refugiats a la serra d’Espadà, iniciaren un perillós alçament dirigit pel veí d’Algar Selim Almansor. El duc de Sogorb, amb 2.000 homes, fou totalment derrotat pels revoltats (abril 1526), però pel setembre del mateix any atacà de nou amb un exèrcit de 10.000 homes.

Malgrat la victòria assolida en aquesta ocasió, Carles I llevà l’obligatorietat dels edictes de conversió gràcies a la gravetat de la rebel·lió i, sobretot, a les grans sumes ofertes pels moriscos granadins.

Dénia, taifa de

(País Valencià, 1010 – 1092)

Regne independent. Format per l’esclau al-Muwaf-faq Mugähid després d’haver estat assassinat a Còrdova el califa Muhammad II. Amb centre a la ciutat de Dénia, inicialment ocupava poc terreny (Altea, Callosa, Cocentaina, Bocairent).

L’any 1015 Mugähid conquerí les Balears, i el 1016 s’apoderà temporalment de Sardenya i, en tornar, ocupà Oriola i estengué el regne fins al Segura.

El seu fill Alï ibn Mugahid el succeí, però fou deposat pel seu cunyat Abü Ga’far Ahmad al-Muqtadir de Saragossa, mentre que el governador de les Balears, Abd Alläh al-Murtadä, es declarava independent.

Al-Muqtadir, en morir (1081), deixà Lleida, Tortosa i Dénia a al-Mundir, però l’any 1091 l’antic regne de Dénia fou conquerit pels almoràvits de Múrcia.

Dawud ibn Sulaiman ibn Haut Al·là

(Onda, Plana Baixa, segle XII – País Valencià, 1223)

Historiador àrab.

Darräg al-Qastallï, ibn

(Àfrica, 958 – 1030)

Escriptor àrab. Cronista i panegirista dels amírides i, posteriorment, de diverses taifes (València, Xàtiva, Tortosa, Dénia, etc), descriví algunes campanyes d’Almansor (Cervera) i d’Abd al-Malik al-Muzaffar.

La seva obra constitueix una font documental important per a conèixer la història d’al-Andalus i de les relacions amb els regnes cristians (un capítol és dedicat al matrimoni de Sança de Castella amb Berenguer Ramon I de Barcelona).

Canarrossa

(Mallorca)

Antic districte musulmà, un dels dotze en que era dividida l’illa; després de la conquesta cristiana fou adjudicat a Gastó de Montcada, vescomte de Biarn.

Comprenia els termes actuals de Sencelles, Costitx, Binissalem, Lloseta, Alaró, Consell, Santa Maria del Camí i Santa Eugènia de Mallorca.

Bennasser, Miquel

(Illes Balears, segle XII)

Àrab convers del temps de Jaume I el Conqueridor.

Prengué l’hàbit dominicà i es distingí en l’evangelització dels sarraïns de Mallorca.

Benifabin

(Menorca)

Un dels quatre districtes en que era dividida l’illa en època islàmica, que correspon, aproximadament, a l’actual terme d’es Mercadal.

Barba-rossa -pirata-

(Mitilene, Lesbos, vers 1465 – Constantinoble, Turquia, 1546)

(àrab: Hayr al-Din) Pirata i almirall turc. Atacà els ports de Dénia i Alacant (1518) i organitzà expedicions sistemàtiques contra les costes dels regnes de Granada i dels Països Catalans.

Abandonà l’illa de Gerba (1520) durant l’escomesa del virrei de Sicília Hug de Montcada. Ocupà Tunis, però la perdé en favor de Carles I (1535). En revenja entrà a Maó i assolà Menorca.

Banü Wägib

(València, segle X – segle XI)

Família musulmana de la branca caissita assentada a la ciutat els primers moments de la invasió musulmana.

Fou una de les principals famílies de l’aristocràcia local, la qual, marcadament puritana i enfrontada amb els corromputs dirigents de la taifa valenciana, col·laborà, al costat dels almoràvits, a la fi del segle XI, per tal d’impedir la conquesta de la ciutat pel Cid.

Az-Zaqqaq

(Alzira, Ribera Alta, segle XI – 1134)

Poeta àrab. Fou nebot i imitador del notable poeta Ibn Hafaga.