(Barcelona, 1981 – 1994)
Formació instrumental. Constituïda pel pianista Albert Giménez i Atenelle, el violinista Gerard Claret i Serra i el violoncel·lista Lluís Claret i Serra.
El seu repertori incloïa les integrals de Mozart, Beethoven i Brahms, però també obres de Messiaen i de compositors contemporanis, algunes de les quals han enregistrat en disc.
(Barcelona, segle XIV)
Conjunt de peces polifòniques sobre l’Ordinari de la missa.
Procedent del repertori de la capella pontifícia d’Avinyó, i vinculada a la capella musical catalano-aragonesa, la tècnica d’aquesta missa deriva de la d’Ars Nova francesa.
Hi ha peces tropades, un ritme idèntic al llarg de determinats fragments que alterna amb l’hoquetus, procediment rítmic característic d’aquell art musical.
(Barcelona, 1786 – Santiago de Compostela, Galícia, 1863)
Flautista i compositor. Primer flautista del Teatro alla Scala, de Milà, on amplià estudis, i de la catedral de Santiago. Músic major de l’exèrcit de Ferran VII de Borbó.
Compongué unes Canciones al nacimiento de Nuestro Señor Jesucristo, drama sacre que contrasta amb l’Himno de Riego que, entre altres obres, se li atribueixen.
(Barcelona, 28 març 1914 – 9 novembre 1997)
Arpista. Filla de Joan Balcells i Garcia i germana de Maria Teresa. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, d’on fou catedràtica d’arpa.
Debutà a Barcelona l’any 1930, i va actuar com a solista en diferents ciutats europees.
(Barcelona, 1827 – Catalunya, segle XIX)
Compositor i fagotista. Fou primer fagot del teatre del Liceu i professor d’aquest instrument al Conservatori del Liceu.
Escriví música sacra, dues sarsueles i un tractat de teoria i pràctica del solfeig.
(Guissona, Segarra, 12 setembre 1926 – 12 agost 2016)
Músic. Inicià a la vila natal els estudis musicals, que continuà al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona. Adoptà el trombó de vares i de pistons com a instruments principals.
Fou solista de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu (1953) i de l’Orquestra Municipal de Barcelona (1958), i professor de trombó de vares, trombó de pistons, bombardí i tuba al Conservatori de Barcelona (1961-91).
És autor de mètodes de trombó i d’altres instruments de vent, utilitzats en diversos conservatoris de l’estat espanyol (Escuela moderna de trombón de varas, Método completo para trombón de pistones, bombardino, tuba y demás saxhorns bajos, Flixibilidad, Escalas y arpegios).
Autor de diverses composicions (Romanza sin palabras, Capricho, Solo de concurso, Impromptu, Coral, etc), ha dirigit la Banda Municipal de Barcelona i orquestres de cambra en produccions per a la televisió.
El 1969 col·laborà amb Duke Ellington en el concert que aquest féu a Santa Maria del Mar.
Dirigí i interpretà com a solista l’enregistrament de Nocturn musical (1970).
(Barcelona, 1999 – )
Sala de concerts i centre cultural. Situat a la plaça de les Arts, davant del Teatre Nacional de Catalunya, és obra de Rafael Moneo. Higini Arau en féu el disseny acústic.
Consta d’una gran sala simfònica amb una cabuda de 2.319 seients, una sala de cambra de 700 i una sala polivalent de 350.
És la seu de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, del Conservatori Superior de Música Catalana i del Museu de la Música.
El seu primer director artístic fou Josep Lloret i Collell, substituït en el càrrec a l’octubre 2000 per Nona Arola.
La titularitat i gestió del centre correspon al Consorci de l’Auditori i de l’Orquestra, format a parts iguals per l’Ajuntament i la Generalitat.
Enllaç web: Auditori de Barcelona
(Catalunya, segle XX)
Cantata escènica de Manuel de Falla. Obra pòstuma i inacabada del compositor, basada en el poema de L’Atlàntida de Jacint Verdaguer.
Ernest Halffter la completà basant-se en notes i esborranys de l’autor. Una selecció en versió de concert fou estrenada, al Liceu de Barcelona, el 24 de novembre de 1961, per l’Orquestra Municipal de Barcelona, la Coral Sant Jordi, el Cor Madrigal i la Capella Clàssica Polifònica, amb Victòria dels Àngels i Raimon Torres com a solistes, dirigits pel mestre Eduard Toldrà.
L’estrena a la Scala de Milà, el 14 de juny de 1962, havia de presentar la versió íntegra, però tampoc no fou totalment executada.
(Barcelona, 1901 – )
Entitat constituïda per Joaquim Pena per tal de promoure i difondre l’obra de Wagner.
Organitzà conferències, audicions i edità algunes publicacions, així com reduccions per a cant i piano de les obres de Wagner i de les traduccions de llurs llibrets.
Enllaç web: Associació Wagneriana
(Barcelona, 1926 – 1936)
Entitat. Fundada per Pau Casals a l’Ateneu Polytechnicum per tal de difondre la bona música entre els obrers.
Organitzà, sobretot al Palau de la Música Catalana, els diumenges al matí, molts concerts d’artistes locals i internacionals, i també del mateix Casals i de l’Orquestra Pau Casals. Edità un butlletí “Fruicions” (1927-32).
Hagué de suspendre les seves activitats arran de la guerra civil.
Dades dels Països Catalans 