Arxiu d'etiquetes: músics

Albertí i Gallart, Xavier

2 Respostes

(Lloret de Mar, Selva, 8 octubre 1962 – )

Director d’escena, músic i compositor. Compaginà els estudis teatrals amb els estudis musicals de piano i composició a Barcelona, Madrid, Stuttgart i Viena amb mestres com Luis de Pablo, Cristóbal Halffter, Tomás Marco o Karlheinz Stockhausen, i es titulà en direcció escènica per l’Institut del Teatre.

De la seva activitat creativa cal destacar l’estrena de composicions musicals pròpies en festivals de música contemporània, mentre que com a director teatral destaquen els muntatges de les peces de Lluïsa Cunillé, l’espectacle sobre textos de Josep Maria de Sagarra, etc. El 1993, la Fira Internacional de Teatre de Tàrrega li dedicà un espai.

Al llarg de la seva trajectòria ha rebut nombrosos premis, entre els quals destaquen el Premi Nacional Adrià Gual (1992), el Premi Especial de la Crítica Teatral de Barcelona les temporades 93/94 i 94/95 i el Premi Crítica Serra d’Or 1994.

Del 1996 al 1999, fou director del Festival d’Estiu Grec de Barcelona.

Agramont i Quintana, Antoni

1 Resposta

(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 1 maig 1851 – 6 agost 1906)

Músic i compositor.

Compongué 3 misses, diversos motets i moltes sardanes, algunes de les quals aconseguiren molta fama, com La festa de Santa Màxima, El foc de Castelló i Joguines d’una pastora.

Zamacois i Soler, Joaquim

8 Respostes

(Santiago de Xile, Xile, 15 desembre 1894 – Barcelona, 8 setembre 1976)

Compositor i pianista. Residí a Barcelona des del principi del s XX. Estudià al Conservatori del Liceu, institució de la qual esdevingué professor.

Des del 1945 al 1965 va ésser director del Conservatori Municipal de Música de Barcelona.

Actuà com a pianista i es dedicà a la composició (Himne ibèric, La sega, etc).

Com a pedàgog de la música escriví Tratado de la teoría de la música, Tratado de armonía i Método de Solfeo.

Vilà i Mèlich, Jaume

Deixa un comentari

(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 4 febrer 1907 – 15 octubre 1982)

Instrumentista i compositor. El seu pare havia estat fundador de l’orquestra l’Artística Llobregatana (1914), que es transformà després en cobla Llobregat i, finalment (1920), en La Principal del Llobregat. Dedicà tota la seva vida de músic a aquesta agrupació, de la qual continuà com a capdavanter el seu fill Josep, flabiolaire, i de la qual formà part, igualment, un altre fill, Jaume, tenora.

Signava les seves sardanes amb el pseudònim Javimel. Algunes de les més conegudes són: Els dansaires del Patronat, Cecília aimada, Crit de joia, Ciutat de Cornellà i altres.

Verdaguer i Portet, Josep

1 Resposta

(Tavèrnoles, Osona, 19 novembre 1920 – Vic, Osona, 9 setembre 1995)

Músic tradicional. Conegut amb el sobrenom de Roviretes. Flabiolaire i cantant de corrandes. Començà a tocar a tretze anys al santuari de la Mare de Déu del Coll (Girona).

Després de molts anys de no tocar, el Grup de Recerca Folklòrica d’Osona féu un treball de camp i aconseguí que tornés a fer-ho; des de llavors participà en trobades de flabiolaires, com la d’Arbúcies, aplecs i festes de la comarca, a la Trobada de Músics del Pirineu i en altres festivals.

Hi ha treballs sobre el seu repertori i estil de tocar molt ben documentats fets pel Grup de Recerca d’Osona. Té editats: Ball de flabiol (1987, LP amb Carles Mas) i Música de tradició oral a Catalunya (Volum 1: 1991; Volum 2: 1992, dos CDs publicats pel Centre de Documentació i Recerca de la Cultura Tradicional i Popular de la Generalitat de Catalunya).

Ventura i Casas, Josep Maria

6 Respostes

(Alcalá la Real, Andalusia, 2 febrer 1817 – Figueres, Alt Empordà, 24 març 1875)

“Pep Ventura“  Músic i compositor. Conegut també com a l’avi Pep o el Pep de la Tenora. Encara no tenia un any quan la seva família es traslladà a Figueres, on uns quants anys més tard aprengué l’ofici de sastre i les primeres nocions de música amb Joan Llandric. L’any 1863 fundà la Societat Erato de Figueres. Dominava diferents instruments i s’interessà molt aviat per la cobla.

Cap al 1840 conegué a Perpinyà el constructor d’instruments A. Toron, que li encomanà el seu entusiasme per la tenora, instrument que al Rosselló formava part de la cobla. Es convertí en un virtuós de la tenora, i gràcies a ell fou introduïda a les cobles empordaneses.

Reformà aquesta agrupació instrumental, que passà de quatre instruments a dotze i en la qual tenien un paper notable la tenora i el tible. Estructurà la sardana d’una manera musical nova, li donà unes dimensions més àmplies i substituí els fragments d’òperes i sarsueles per elements catalans tradicionals.

Escriví unes dues-centes sardanes, algunes de les quals encara molt populars: Per tu ploro, El toc d’oració, El cant dels ocells, Una mirada, Totes volen hereu, A Núria, La Matinada de l’Empordà, Enyorança i Arri, Moreu!, les tres últimes per a cor. És autor també de música religiosa (un Miserere, un Tedèum, Goigs a Sant Josep) i de cançons de Nadal.

Fou el pare de Benet Ventura i Llandrich.

Ventura i Andreu, Jaume

Deixa un comentari

(Canet de Mar, Maresme, 10 setembre 1926 – Barcelona, 2 abril 2009)

“Rudy Ventura”  Trompetista. Formà els anys 1950 el grup Rudy Ventura y su Conjunto, del qual era també el vocalista, amb el qual feu nombroses actuacions en festes i sales de ball. Fou també molt popular per la seva vinculació al F.C. Barcelona, en el camp del qual tocà sovint, per al qual compongué també l’himne de les penyes Som del Barça, Endavant Barça, Campions i Barça campió d’Europa. Durant els anys de la transició participà amb interpretacions musicals en actes catalanistes.

Publicà, entre molts altres, els discs Mundial de hits (1968) i El Ball de l’Estatut (1980).

Ventas i Rodríguez, Adolf

Deixa un comentari

(Amposta, Montsià, 31 gener 1919 – 1 febrer 2014)

Saxofonista i compositor. Ha estat solista de la Banda Municipal de Barcelona i solista col·laborador de l’OCB i de l’orquestra del Teatre del Liceu. Professor de saxòfon al Conservatori de Barcelona, ha escrit cinc llibres per a l’ensenyament d’aquest instrument.

El 1978 fundà el Quartet de Saxòfons de Barcelona, per al qual escriví diverses peces (Coves de Nerja, Tres dames, Melangia, Peça de concerts) i transcriví nombroses composicions.

Ha recorregut extensament Europa i l’Orient Mitjà com a professional.

Vella Dixieland, La

Deixa un comentari

(Catalunya, 1980 – )

Grup de jazz tradicional. Creat a partir de les trobades d’un grup d’afeccionats. Grup pioner, juntament amb La Locomotora Negra, en el conreu del jazz tradicional a Catalunya, la seva música comprèn diversos estils que van des del jazz dels orígens fins al swing.

El gran èxit de públic els ha dut a participar en nombrosos festivals internacionals de jazz, i a enregistrar discs d’una manera força regular: La Vella Dixieland 1 (1985), La Vella Dixieland 2 (1987), La Vella Dixieland 3 + Manel Joseph (1988), La Vella Dixieland 4 En directe (1990), Viatge a Nova Orleans, amb Michelle Mc Cain (1992), Ragtime (1995), Hot Time (1999 ) i Swingon (2004).

El 1996 rebé el premi Altaveu per la seva tasca de difusió i dignificació del jazz. Durant el 2005 celebrà els 25 anys mantenint una activa agenda de concerts que l’ha dut a participar en festivals d’arreu del món. Protagonitzà el circuit Ressons, que s’inicià a l’abril del 2005 amb un total de 24 concerts, en què feia un repàs del seu repertori.

Enllaç web: La Vella Dixieland

Último de la Fila, El

1 Resposta

(Catalunya, 1985 – 1998)

Grup de rock en castellà. Format per Manolo Garcia i Quimi Portet. Creat el 1980 amb el nom de Los Rápidos, passà a dir-se Los Burros el 1983, i dos anys després adoptà el nom definitiu.

El grup obtingué un cert èxit ja amb el seu primer disc, Cuando la pobreza entra por la puerta, el amor salta por la ventana (1984), on es mesclen el rock i els ritmes mediterranis i flamencs. Edità després, entre altres, Enemigos de lo ajeno (1986), Como la cabeza al sombrero (1989), Astronomía razonable (1993) i La rebelión de los hombres rana (1995).

Després de nou discos gravats i més de dos milions i mig de còpies venudes, el grup es dissolgué el 1998. Ambdós components seguiren carreres musicals en solitari.