Arxiu d'etiquetes: musicòlegs/ues

Anglès i Pàmies, Higini

9 Respostes

(Maspujols, Baix Camp, 1 gener 1888 – Roma, Itàlia, 8 desembre 1969)

Musicòleg i eclesiàstic. Deixeble de Felip Pedrell. Estudià a Alemanya amb Ludwig i l’any 1943 li fou encomanada l’organització i la direcció de l’Institut Espanyol de Musicologia. Posteriorment dirigí l’Institut Pontifici de Música Sacra i fou membre de l’Academia de San Fernando.

Va treballar, sobretot, en la investigació de la polifonia medieval peninsular i les melodies dels trobadors.

Entre les seves publicacions: La música a Catalunya fins al segle XIII (1935), Opera omnia, 7 volums, des del 1952, entre d’altres. A més, va dirigir la revista “Anuario Musical”, de l’Institut Espanyol de Musicologia.

També fou membre de les corporacions musicals internacionals més importants.

Alier i Aixalà, Roger

1 Resposta

(Los Teques, Veneçuela, 28 juliol 1941 – Barcelona, 29 juny 2023)

Musicòleg i historiador. Professor d’Història de la Música a la Universitat de Barcelona, s’hi doctorà (1979) amb la tesi L’òpera a Barcelona en el segle XVIII.

Ha publicat, entre d’altres, Bibliografia crítica de la “festa” o “Misteri d’Elig” (1975), en col·laboració amb Montserrat Albert, L’òpera a Catalunya (1979) i Historia artística del Gran Teatro del Liceo (1991), juntament amb Francesc X. Mata.

Aliaga Bayod i Salas Guasquí, Manuel d’

Deixa un comentari

(Xerta, Baix Ebre, 1749 – Reus, Baix Camp, segle XVIII)

Teòric musical. Estudià a Valladolid, a València i a Osca.

Era advocat i va escriure diversos tractats legals.

Residí la major part de la seva vida a Reus, on hi publicà, el 1792, un tractat de cant.

Albet i Vila, Montserrat

1 Resposta

(Barcelona, 22 abril 1927 – 10 abril 2013)

Musicòloga. Inicià els seus estudis musicals amb Blanca Selva (piano) i Joan Massià (música de cambra) i rebé orientació musicològica d’Higini Anglès, Josep M. Llorens i Bernard Röwenstrunck.

albetHa publicat nombrosos articles a les principals revistes del país, i és autora de La música contemporània (1974), de Bibliografia de la “festa” o “Misteri d’Elig” (1975, amb la col·laboració de Roger Alier) i de Mil anys de música catalana (1991).

Cofundadora de la Societat Catalana de Musicologia, fou directora (1983-92) del Centre de Documentació Musical de la Generalitat de Catalunya.

Ha dut a terme una tasca important de divulgació i assessorament musical.

Albert i Ribas, Lluís

Deixa un comentari

(Barcelona, 14 juny 1923 – l’Escala, Alt Empordà, 25 juny 2021)

Musicòleg i compositor. Nebot i estudiós de l’obra de Caterina Albert i Paradís. Intèrpret dels instruments més característics de la cobla, esdevingué compositor de sardanes i investigador musical.

També ha compost diverses obres orquestrals: Concert de la Costa Brava, Fantasia i fuga, Rapsódies empordaneses, Suites clàssiques catalanes, etc.

Autor de diversos estudis de temàtica sardanística, publicà l’obra Contra la falsa sardana (1953) i fou un dels col·laboradors de la trilogia La sardana (1970).

Col·laborà a les revistes “Destino” de Barcelona i “Canigó” de Figueres.

Virgili i Farrà, Lluís

1 Resposta

(Manresa, Bages, 16 juliol 1925 – Lleida, 28 desembre 2017)

Director musical i pedagog. Establert a Lleida (1931), es formà musicalment a l’Escolania de Montserrat (1934-36), i des del 1953 es féu càrrec de la direcció de l’Orfeó Lleidatà.

Especialista en direcció coral, ha creat una veritable escola de la pedagogia de la direcció i del cant coral a través, sobretot, dels cursos internacionals de cant coral i pedagogia coral infantil, que hom celebra cada estiu des del 1964, en col·laboració amb el moviment coral francès À Coeur Joie, i els cursos nacionals celebrats anualment per Nadal, en els quals, al costat de les disciplines purament tècniques, ha maldat per una formació integral i per una consciència de catalanitat.

Fou diputat al Parlament de Catalunya per CiU (1980-84).

L’any 1984 rebé la Creu de Sant Jordi.

Valls i Gorina, Manuel

3 Respostes

(Badalona, Barcelonès, 21 juliol 1920 – Barcelona, 9 setembre 1984)

Compositor i musicòleg. Membre fundador del Cercle de Falla de Barcelona.

De la seva música instrumental destaquen les Invencions (1957), per a piano i violí, Les veus del carrer (1966), per a flauta, oboè i clarinet, Estudis concertants, per a piano i orquestra (1958), i Concert (1965), per a guitarra i orquestra.

Va escriure música per a la Primera història d’Esther (1955), de Salvador Espriu, i CAL 33-33 (1967), òpera de cambra. Compongué cançons sobre textos d’A. Machado i d’Espriu, i 12 canciones sefarditas (1965), per a soprano, flauta i guitarra.

Escriví nombrosos llibres sobre temàtica musical, entre altres La música catalana contemporània (1960), La música española después de Manuel de Falla (1962), Història de la Música Catalana (1969), Aproximación a la música (1970), La música en cifras (1974), etc.

Altisent i Domenjó, Miquel

Deixa un comentari

(Balaguer, Noguera, 22 octubre 1898 – Barcelona, 31 gener 1975)

Musicòleg. Especialitzat en el cant gregorià i ambrosià. Fou deixeble i col·laborador de Gregori M. Suñol i estudià a l’abadia de Solesmes. Durant algun temps succeí Gregori M. Suñol com a director i professor de l’Institut Pontifici de Música Sagrada de Milà.

Ha estat professor de gregorià al seminari conciliar i al Conservatori Municipal de Barcelona. Des del 1965 formà part, a Roma, del grup de cant gregorià dins del Consell per a la Constitució de la Litúrgia. Col·laborà en l’elaboració de les primeres melodies oficials per a la litúrgia, i concretament en la de les melodies del Missal Romà en català.

Cofundador de la Societat Catalana de Musicologia, en fou vice-president des de la seva fundació. Havia publicat El cant gregorià. Un model de música religiosa (1971) i el seu treball pòstum Nova lectura dels neumes gregorians (1970), entre una considerable quantitat d’estudis dedicats al cant litúrgic.

Pedrell i Sabaté, Felip

34 Respostes

(Tortosa, Baix Ebre, 19 febrer 1841 – Barcelona, 19 agost 1922)

Compositor i musicòleg. De formació autodidàctica, aconseguí una erudició excepcional. Les seves investigacions sobre música antiga foren molt importants: publicà l’obra completa de Victoria, una bona part de les Cantigas d’Alfons X i nombrosos tractats musicals teòrics i monogràfics.

Com a compositor, fou el primer a concebre la creació de l’òpera espanyola autòctona, basant-se en els principis dels orígens de l’òpera en el s XVII, en els del s XVIII (Gluck) i en la reforma wagneriana. Va servir-se de material temàtic procedent de cançons catalanes, música popular, polifònica i tota mena de música espanyola antiga o moderna. En la composició emprà els procediments de desenvolupament wagnerià a partir de motius fonamentals significatius i moviments harmònics cromàtics.

Les seves obres més importants són la trilogia Els Pirineus (1893), en tres jurnades i un pròleg, sobre un poema de Víctor Balaguer, La Celestina (1902) i El comte Arnau (1904), amb text de Joan Maragall; va escriure moltes obres de cambra, simfòniques i les òperes Mazzepa (1881), El último Abencerraje (1874) i Il Tasso a Ferrara.

Des de la càtedra d’estètica al Conservatori de Madrid va influir molt sobre el desenvolupament de la música espanyola. Fou mestre de Granados, Gerhard, Anglès, Octaño, Donostia i Falla.

Estrada i Gamissans, Xavier

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, 28 abril 1918 – Montserrat, Bages, 18 març 2015)

(dit Gregori) Compositor, organista i musicòleg. Benedictí. Format a l’escolania de Montserrat, sota la direcció d’Anselm Ferrer (1926-32), ingressà al monestir el 1933, on suplí, com a organista, Ildefons Pinell. Es perfeccionà a París. Estudià composició amb Josep Barberà (1941-46) i amb Cristòfor Taltabull (1946-50).

Ha escrit obres litúrgiques amb text català i la cantata Oh gran misteri!. Fou secretari de la secció musical del II Congrés Litúrgic de Montserrat. Director del cor dels monjos a partir del 1968, ha realitzat gravacions de prestigi internacional. Com a musicòleg ha interpretat els signes de la dansa del Llibre Vermell.