Arxiu d'etiquetes: musicòlegs/ues

Pedrell i Sabaté, Felip

40 Respostes

(Tortosa, Baix Ebre, 19 febrer 1841 – Barcelona, 19 agost 1922)

Compositor i musicòleg. De formació autodidàctica, aconseguí una erudició excepcional. Les seves investigacions sobre música antiga foren molt importants: publicà l’obra completa de Victoria, una bona part de les Cantigas d’Alfons X i nombrosos tractats musicals teòrics i monogràfics.

Com a compositor, fou el primer a concebre la creació de l’òpera espanyola autòctona, basant-se en els principis dels orígens de l’òpera en el s XVII, en els del s XVIII (Gluck) i en la reforma wagneriana. Va servir-se de material temàtic procedent de cançons catalanes, música popular, polifònica i tota mena de música espanyola antiga o moderna. En la composició emprà els procediments de desenvolupament wagnerià a partir de motius fonamentals significatius i moviments harmònics cromàtics.

Les seves obres més importants són la trilogia Els Pirineus (1893), en tres jurnades i un pròleg, sobre un poema de Víctor Balaguer, La Celestina (1902) i El comte Arnau (1904), amb text de Joan Maragall; va escriure moltes obres de cambra, simfòniques i les òperes Mazzepa (1881), El último Abencerraje (1874) i Il Tasso a Ferrara.

Des de la càtedra d’estètica al Conservatori de Madrid va influir molt sobre el desenvolupament de la música espanyola. Fou mestre de Granados, Gerhard, Anglès, Octaño, Donostia i Falla.

Estrada i Gamissans, Xavier

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, 28 abril 1918 – Montserrat, Bages, 18 març 2015)

(dit Gregori) Compositor, organista i musicòleg. Benedictí. Format a l’escolania de Montserrat, sota la direcció d’Anselm Ferrer (1926-32), ingressà al monestir el 1933, on suplí, com a organista, Ildefons Pinell. Es perfeccionà a París. Estudià composició amb Josep Barberà (1941-46) i amb Cristòfor Taltabull (1946-50).

Ha escrit obres litúrgiques amb text català i la cantata Oh gran misteri!. Fou secretari de la secció musical del II Congrés Litúrgic de Montserrat. Director del cor dels monjos a partir del 1968, ha realitzat gravacions de prestigi internacional. Com a musicòleg ha interpretat els signes de la dansa del Llibre Vermell.

Bonastre i Bertran, Francesc

Deixa un comentari

(Montblanc, Conca de Barberà, 20 abril 1944 – Barcelona, 20 setembre 2017)

Musicòleg i compositor. Féu estudis musicals amb Francesc Tàpies, a Tarragona. Es llicencià a la Universitat de Barcelona el 1967 amb la tesi Estudis sobre la verbeta, per la qual obtingué el primer Premio Nacional de Musicologia (1976) i fou publicada a Tarragona el 1982.

Professor d’història de la música a la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1968 i director de l’Institut de Musicologia Josep Ricart i Matas, de la mateixa universitat (1980).

Ha publicat Música y parámetros de especulación (1977), Felip Pedrell. Acotaciones a una idea (1977), De l’organologia musical i els aspectes crítics (1980) i les edicions crítiques d’obres de Lluís V. Gargallo, Francesc Soler i B. Bertran.

De la seva obra com a compositor cal esmentar el poema simfònic per a cobla Sant Ramon de Penyafort (1964), que obtingué el primer premi Joaquim Serra, les cantates Joglaresques (1967) i Cançons d’estudiant (1970) i l’oratori Canticum Trium Puerorum (1981-82).