Arxiu d'etiquetes: musicòlegs/ues

Crivillé i Bargalló, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 17 agost 1947 – 21 abril 2012)

Etnomusicòleg i compositor. Es formà al Conservatori de Barcelona i a la Sorbona, on s’especialitzà en etnomusicologia amb C. Marcel-Dubios.

Professor d’aquesta matèria al Conservatori de Barcelona. Membre de la Societat Internacional de Musicologia i de la Societat Catalana de Musicologia, entre d’altres.

Ha publicat Música Tradicional Catalana I, II, III (1981-85), Cancionero Popular de la Provincia de Cáceres (1982) i El Folklore Musical (setè volum d’Historia de la Música Española, 1983).

Cortada i Serra, Alexandre

1 Resposta

(Barcelona, 1865 – 1935)

Periodista i musicòleg. Visqué molt de temps a París. Fou col·laborador molt actiu de les revistes “L’Avenç” i “Catalònia”.

Introduí al nostre país les obres de Cèsar Franck i es mostrà wagnerià fervent.

Durant la guerra de Cuba fou membre del comitè independentista català a París.

Carreras i Bulbena, Josep Rafael

Deixa un comentari

(Barcelona, 23 març 1860 – 2 gener 1931)

Musicòleg, historiador i filòleg.

Estudià l’obra d’Haendel, de Cherubini i de Domènec Terradelles, col·laborà a la “Revista Musical Catalana”, i publicà El oratorio musical (1906), obra bàsica per a la història del gènere.

Amb materials inèdits edità Carles d’Àustria i Elisabet de Brunswick a Barcelona i Girona (1902), L’Acadèmia Desconfiada i sons acadèmics (1922) i Antoni de Villarroel, Rafael de Casanova i Sebastià de Dalmau, heroics defensors de Barcelona en el setge de 1714 (1912).

També publicà, en el camp de la filologia, L’article definit en la llengua catalana i una història de la llengua castellana.

Bruguera i Moreras, Pere

1 Resposta

(Catalunya, segle XVIII)

Arpista i teòric musical. Germà de Joan Baptista.

Actuà com a arpista a les Descalzas Reales de Madrid i escriví el tractat Labyrinto de Labyrintos… (1777), en què defensava la teoria tradicional i s’oposava a les innovacions del músic olotí Antoni Soler a la seva obra Llave de modulación.

Bruguera i Moreras, Joan Baptista

1 Resposta

(Catalunya, segle XVIII)

Compositor i teòric musical.

Compongué el cànon a tres veus Beatus vir, que obtingué un premi notable en el concurs de Catch-Club de Londres el 1765.

Publicà un tractat teòric, Carta Apologética (1766), en què defensava l’obra Labyrinto de Labyrintos del seu germà Pere.

Blanxart i Pedrals, Daniel

2 Respostes

(Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, 28 desembre 1884 – Barcelona, 18 desembre 1965)

Enginyer tèxtil i musicòleg. Professor (1912) a l’escola d’Enginyers Tèxtils de Terrassa.

Es dedicà a la investigació, fundà i dirigí (1908) el Laboratori del Condicionament Terrassenc i registrà diverses patents (entre elles el dinamòmetre continu).

Autor de nombroses obres de l’especialitat: Problemes de tecnologia tèxtil, Tisaje mecánico, Materias téxtiles, etc.

Fou, d’altra banda, el fundador de les Joventuts Musicals de Terrassa i publicà Comentarios y poemas musicales (1947) i una Teoría física de la música (1948).

Fou el pare d’Eduard Blanxart i Pàmies.

Bertran i Tintorer, Marc Jesús

5 Respostes

(Barcelona, 4 setembre 1872 – 4 gener 1934)

Musicòleg, crític musical i escriptor. Fill d’Eduard Bertran i Rubio, i germà de Pau Maria. Exercí durant quinze anys la crítica musical de “La Vanguardia” i més tard la d’“El Día Gráfico”.

Inicià a Barcelona un Museu del Teatre i de la Música, del qual fou conservador.

És autor, entre altres composicions, de Los maestros cantores de Nuremberg (1905), La danza en el teatro (1908), Entre el telar y el foso (1910), La tonadilla y la danza (1915) i El Gran Teatre del Liceu de Barcelona (1926), i escriví, en castellà, novel·les i obres teatrals.

Bernat i Colomina, Josep Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, 12 abril 1925 – 26 maig 1992)

Compositor de sardanes, director de cobla i tractadista.

Guardonat en diversos certàmens, entre les seves sardanes cal esmentar: Un racó de claustre, Amor entre runes, Dedicatòria, Vallarnau, Os de Balaguer, Maria Teresa, Scala Dei, La balada dels cingles, etc.

També escriví una Suite i una Simfonia, per a dues cobles i timbales.

Barberà i Humbert, Josep

3 Respostes

(Barcelona, 27 gener 1874 – 19 febrer 1947)

Compositor, professor i musicòleg. Deixeble de Felip Pedrell al Conservatori del Liceu de Barcelona, del qual fou professor de composició i, més endavant, director (1931-38).

Escriví nombroses col·laboracions de premsa i obres pedagògiques. Harmonitzà cançons populars.

Entre les seves composicions destaquen Simfonia en la menor, el poema simfònic Alfeu i Aretusa, Fulls d’àlbum, i diverses peces per a orquestra o piano sol, a més de composicions corals.

Baldelló i Benosa, Francesc de Paula

Deixa un comentari

(Barcelona, 19 gener 1887 – 12 gener 1977)

Musicòleg i organista. Eclesiàstic. Fou un dels fundadors de l’Associació Gregoriana i de l’Associació d’Amics dels Goigs.

Estudià especialment la cançó popular catalana i l’aplicació de la música religiosa a la litúrgia.

Publicà, entre altres obres, Petites biografies de grans barcelonins (1965).