Arxiu d'etiquetes: muntanyes

Pelada, muntanya

(Barcelona, Barcelonès)

Petita elevació muntanyosa, al nord del pla de Barcelona, que culmina als turons del Carmel o d’en Móra (267 m alt) i de la Rovira (261 m alt) i que, juntament amb el turó de la Creueta del Coll, separa l’antic terme d’Horta dels de Gràcia i Sant Martí de Provençals.

Al vessant oriental es formà a partir del 1896 el barri del Guinardó i, al començament del segle XX, el parc municipal del mateix nom (90.910 m2); a la mateixa època i al vessant septentrional es formà el barri de la Font d’En Fargues, del tipus ciutat jardí.

El sector occidental (que hom tendeix a considerar modernament com a exclòs de la designació de muntanya Pelada), fou urbanitzat a partir del 1875 pel vessant de Gràcia i, ja dins el segle XX, pel d’Horta (Carmel); el 1903, al vessant meridional, es construí el parc Güell.

Peira, turó de la

(Barcelona, Barcelonès)

Turó (133 m alt) del pla de la ciutat, dins l’antic municipi de Sant Andreu de Palomar, que al nord-est s’estén ja pel d’Horta.

Als seus vessants s’aixeca el nucli de cases barates Ramon Albó (1929) i l’antic poble de Santa Eulàlia de Vilapicina.

Al final dels anys 1950 ja era urbanitzat tot el voltant del turó, que ha restat com a parc públic.

Peguera, coma -Pallars Sobirà-

(Espot, Pallars Sobirà)

Coma (2.982 m alt) que davalla dels cims que separen la vall d’Espot de la d’Àssua i la Fosca, i entre els quals sobresurt el pic de Peguera, localitzat dins el parc nacional d’Aigüestortes-Estany de Sant Maurici.

Pedres-Blanques, port de

(Pallars Sobirà / Vall d’Aran)

Veure> Bonaigua, port de la.

Pastuira, puig de

(Queralbs / Setcases / Vilallonga de Ter, Ripollès)

Cim (2.689 m alt) de la serra que separa les valls del Freser (coma de Fresers) i del Ter (comes de l’Orri i del Catllar), termenal dels tres municipis.

Parros, coma de

(Salardú, Vall d’Aran)

Coma de l’antic municipi de Bagergue, al vessant sud del serrat d’Es Cardigassos, al nord del pla de Beret.

S’inicia al clot d’Es Cròssos; emissari dels estanys d’Es Cròssos és el riu de Parros, que aflueix, per l’esquerra, a la Noguera Pallaresa, vora la cabana de Parros, refugi forestal.

Palomera, pica

(Viella, Vall d’Aran)

Cim (2.460 m alt) de la serra de pica Palomera, que separa les valls de Toran, d’Unhòla i de Varradòs.

Al seu vessant nord-oriental hi ha l’estany de pica Palomera, vora el qual dins el terme de Viella, hi ha els meners de pica Palomera (o mines de Liat) de blenda, explotades fins el decenni 1941-50, però aturades d’aleshores ençà a causa de l’altitud (2.300 m), que obligava a aturar el treball en una part de l’any.

Havia arribat a produir unes 5.000 tones a l’any, que eren dutes als rentadors de Pontaut, des d’on s’exportava a Bèlgica.

Pallerols -Montsià-

(la Sénia, Montsià)

Santuari (Mare de Déu dels Pallerols), situat prop del cim de la muntanya de Pallerols, un dels contraforts més meridionals dels ports de Beseit, que separa les aigües del riu de la Sénia i de l’Ebre.

Al nord de la vila, al límit amb el terme de la Pobla de Benifassà (Baix Maestrat).

Actualment és una capella-pedró considerada ermita.

Olorda, puig d’

(Barcelona, Barcelonès / Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat)

Contrafort (435 m alt) occidental de la serra de Collserola, termenal dels tres municipis, damunt el llogaret de Santa Creu d’Olorda.

Les seves calcàries paleozoiques del Devonià són explotades com a materials de construcció o per a fabricar ciment.

Oliva, l’ -Tarragona-

(Tarragona, Tarragonès)

Barri de la ciutat, al nord de la ciutat.

Format per nombrosos xalets als vessants de la muntanya de l’Oliva, on hi havia hagut una fortificació.