Arxiu d'etiquetes: muntanyes

Palomera, pica

(Viella, Vall d’Aran)

Cim (2.460 m alt) de la serra de pica Palomera, que separa les valls de Toran, d’Unhòla i de Varradòs.

Al seu vessant nord-oriental hi ha l’estany de pica Palomera, vora el qual dins el terme de Viella, hi ha els meners de pica Palomera (o mines de Liat) de blenda, explotades fins el decenni 1941-50, però aturades d’aleshores ençà a causa de l’altitud (2.300 m), que obligava a aturar el treball en una part de l’any.

Havia arribat a produir unes 5.000 tones a l’any, que eren dutes als rentadors de Pontaut, des d’on s’exportava a Bèlgica.

Pallerols -Montsià-

(la Sénia, Montsià)

Santuari (Mare de Déu dels Pallerols), situat prop del cim de la muntanya de Pallerols, un dels contraforts més meridionals dels ports de Beseit, que separa les aigües del riu de la Sénia i de l’Ebre.

Al nord de la vila, al límit amb el terme de la Pobla de Benifassà (Baix Maestrat).

Actualment és una capella-pedró considerada ermita.

Olorda, puig d’

(Barcelona, Barcelonès / Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat)

Contrafort (435 m alt) occidental de la serra de Collserola, termenal dels tres municipis, damunt el llogaret de Santa Creu d’Olorda.

Les seves calcàries paleozoiques del Devonià són explotades com a materials de construcció o per a fabricar ciment.

Oliva, l’ -Tarragona-

(Tarragona, Tarragonès)

Barri de la ciutat, al nord de la ciutat.

Format per nombrosos xalets als vessants de la muntanya de l’Oliva, on hi havia hagut una fortificació.

Noufonts, pic de

(Fontpedrosa, Conflent / Queralbs, Ripollès)

Muntanya (2.864 m alt) del Pirineu axial, entre els dos municipis. Es destaca damunt els pics d’Eina (oest) i de Noucreus (est), del qual és separat pel coll de Noufonts (2.660 m alt).

En facilita l’ascensió la vall del torrent de Noufonts, la capçalera de la qual (coma Fonda) és dominada pel pic Reconca de Noufonts (2.529 m).

Al vessant septentrional, el coll de Noufonts davalla lentament per un circ glacial, la coma dels Racons, capçalera de la riera de la Valleta.

Noucreus, pic de

(Fontpedrosa, Conflent / Queralbs, Ripollès)

Muntanya (2.799 m alt) del Pirineu axial, entre els dos municipis. El coll de Noucreus la separa del pic de la Fossa del Gegant, a llevant, i el pic de Noufonts és a ponent.

Fou arrodonida per les glaceres que formaren el circ de Carançà, al vessant septentrional. El vessant meridional, més pendent, és accessible per la coma de Noucreus, drenada cap a Núria pel torrent de les Molleres.

Nogueres, zona de les

(Vall d’Aran / Pallars Jussà / Noguera)

Faixa dels Pirineus centrals, entre els Pirineus axials i les serres interiors dels Prepirineus i entre els rius Éssera i Segre.

En el fragment més ampli, entre la Noguera Ribagorçana i la Noguera Pallaresa, ocupa de 15 a 20 km d’amplada, i és identificable per la faixa oest-est d’argiles triàsiques (Prepirineus) intercalades entre la massa compacta (nord) i els massissos paral·lels (sud) de llicorelles paleozoiques (Pirineus axials).

S’originà per la compressió dels Prepirineus naixents a l’orogènia alpina contra els Pirineus hercinians, rígidament resistents. Hi hagué, doncs, un plegament conjunt de materials de la vora del massís antic i de la cobertora mesozoica que empenyia, el qual originà, en lloc de plecs ben dibuixats, una sèrie d’escates de corriment formades per argiles i altres materials mesozoics desarrelats.

Neulós, puig

(l’Albera, Vallespir / la Jonquera, Alt Empordà)

Muntanya (1.256 m alt) del massís de l’Albera, entre els dos municipis, del qual és el punt culminant.

Al vessant meridional les aigües van a la riera d’Anyet (conca de la Muga), i al septentrional al riu Rom (conca del Tec).

Negre d’Urgell, port

(Andorra la Vella, Andorra / les Valls de la Valira, Alt Urgell)

Pas pirinenc (2.620 m alt) que comunica els dos municipis, entre el pic Negre d’Urgell, a l’est (2.701 m alt), i el de Claror, a l’oest.

La vall del Port Negre drena les aigües que vessen cap al Segre.

Negre de Pallars, port

(Andorra / Pallars Sobirà)

Port (2.569 m alt) obert entre el pic del port Vell i el pic Negre (2.584 m alt), a la línia de crestes que separa els dos territoris, per on passa el camí que comunica les valls d’Andorra i la vall Ferrera.