Arxiu d'etiquetes: muntanyes

Noufonts, pic de

(Fontpedrosa, Conflent / Queralbs, Ripollès)

Muntanya (2.864 m alt) del Pirineu axial, entre els dos municipis. Es destaca damunt els pics d’Eina (oest) i de Noucreus (est), del qual és separat pel coll de Noufonts (2.660 m alt).

En facilita l’ascensió la vall del torrent de Noufonts, la capçalera de la qual (coma Fonda) és dominada pel pic Reconca de Noufonts (2.529 m).

Al vessant septentrional, el coll de Noufonts davalla lentament per un circ glacial, la coma dels Racons, capçalera de la riera de la Valleta.

Noucreus, pic de

(Fontpedrosa, Conflent / Queralbs, Ripollès)

Muntanya (2.799 m alt) del Pirineu axial, entre els dos municipis. El coll de Noucreus la separa del pic de la Fossa del Gegant, a llevant, i el pic de Noufonts és a ponent.

Fou arrodonida per les glaceres que formaren el circ de Carançà, al vessant septentrional. El vessant meridional, més pendent, és accessible per la coma de Noucreus, drenada cap a Núria pel torrent de les Molleres.

Nogueres, zona de les

(Vall d’Aran / Pallars Jussà / Noguera)

Faixa dels Pirineus centrals, entre els Pirineus axials i les serres interiors dels Prepirineus i entre els rius Éssera i Segre.

En el fragment més ampli, entre la Noguera Ribagorçana i la Noguera Pallaresa, ocupa de 15 a 20 km d’amplada, i és identificable per la faixa oest-est d’argiles triàsiques (Prepirineus) intercalades entre la massa compacta (nord) i els massissos paral·lels (sud) de llicorelles paleozoiques (Pirineus axials).

S’originà per la compressió dels Prepirineus naixents a l’orogènia alpina contra els Pirineus hercinians, rígidament resistents. Hi hagué, doncs, un plegament conjunt de materials de la vora del massís antic i de la cobertora mesozoica que empenyia, el qual originà, en lloc de plecs ben dibuixats, una sèrie d’escates de corriment formades per argiles i altres materials mesozoics desarrelats.

Neulós, puig

(l’Albera, Vallespir / la Jonquera, Alt Empordà)

Muntanya (1.256 m alt) del massís de l’Albera, entre els dos municipis, del qual és el punt culminant.

Al vessant meridional les aigües van a la riera d’Anyet (conca de la Muga), i al septentrional al riu Rom (conca del Tec).

Negre d’Urgell, port

(Andorra la Vella, Andorra / les Valls de la Valira, Alt Urgell)

Pas pirinenc (2.620 m alt) que comunica els dos municipis, entre el pic Negre d’Urgell, a l’est (2.701 m alt), i el de Claror, a l’oest.

La vall del Port Negre drena les aigües que vessen cap al Segre.

Negre de Pallars, port

(Andorra / Pallars Sobirà)

Port (2.569 m alt) obert entre el pic del port Vell i el pic Negre (2.584 m alt), a la línia de crestes que separa els dos territoris, per on passa el camí que comunica les valls d’Andorra i la vall Ferrera.

Muntanya, la -Garrotxa-

(Garrotxa)

Nom tradicional del sector més muntanyós i més humit de la diòcesi (i regió) de Girona; la zona d’Olot (però no la baixa Garrotxa) i, sovint, també, la vall de Camprodon.

Aquesta designació fou donada per Norbert Font i Sagué el 1897 a la comarca d’Olot.

Motllat, el

(Capafonts, Baix Camp)

(o els Motllats) Calma de les muntanyes de Prades, de l’alineació de la Mussara, esglaonada damunt el Camp de Tarragona.

Ocupa uns 6 km en direcció nord-sud i 3 km en direcció est-oest, i l’altitud depassa el miler de metres.

És formada per un capell de calcàries i de margues juràssiques (del Liàsic) i cretàcies, damunt un sòcol paleozoic de llicorella.

Morou, turó de

(Fogars de Montclús, Gualba, Vallès Oriental / Riells i Viabrea, Selva)

Cim (1.300 m alt) del Montseny, terminal dels tres municipis.

Separa les conques de la riera de Gualba i la de Breda (afluents de la Tordera).

És un contrafort del turó de l’Home, del qual el separa la vall de Santa Fe.

Morenç

(Setcases, Ripollès)

Coma de la vall de Camprodon, als Pirineus axials, a l’extrem septentrional de la comarca.

El circ o la coma estricta de Morenç correspon a la vall de la riera de Morenç, prolongat al sud-oest pel circ d’Ulldeter, capçalera extrema del Ter.