(Alt Urgell / Solsonès)
Cim (2.383 m alt) de la serra del Port de Comte, un dels més alts d’aquesta serralada, que forma part del Prepirineu. Entre les dues comarques.
(Alt Urgell / Solsonès)
Cim (2.383 m alt) de la serra del Port de Comte, un dels més alts d’aquesta serralada, que forma part del Prepirineu. Entre les dues comarques.
(o el Puget, o el Putget) Barri i turó (135 m alt) de la ciutat, situat a la part alta de la ciutat, dins l’antic terme municipal de Sant Gervasi, al seu límit amb Gràcia.
Es començà a urbanitzar a partir del 1845 i a causa de l’expansió urbana de Gràcia; s’hi construïren torretes, on visqueren personatges del món de l’art i les lletres (Carles Riba, Josep Amat, Olga Sacharoff), i grans casals de burgesia barcelonina, com el de la família Bertran i Musitu.
Donà nom a un dels tres districtes de Sant Gervasi (1857). En els darrers anys ha estat edificada gran part de la muntanya substituint les antigues formes per cases de pisos que han densificat extraordinàriament aquest sector.
El 1970 fou inaugurat el parc municipal del Turó del Putxet (3,97 ha), on hi ha les instal·lacions d’un centre meteorològic.
(la Vall d’En Bas, Garrotxa)
Muntanya (1.515 m alt) de la Serralada Transversal Catalana, entre Joanetes i Sant Privat d’En Bas.
S’estén de nord a sud al límit amb Osona, i separa la fossa d’Olot de l’altiplà de Collsacabra, així com la conca del Fluvià de la del Ter.
És un horst tectònic originat per una falla que interromp bruscament la sèrie regular de plecs pirinencs de l’alta vall del Ter. És constituïda principalment per gresos.
(Bagà, Berguedà)
Muntanya (2.406 m alt) del Pirineu axial, al nord-est del tossal de Rus, que enllaça amb la Tossa d’Alp i, per la serra de Moixeró, amb la serra de Cadí.
Les aigües del vessant septentrional aflueixen al Segre, mentre que al meridional neix el Bastareny, afluent del Llobregat.
Els seus materials paleozoics es plegaren al final del paleozoic, durant l’orogènia herciniana.
(Alt Empordà / Vallespir)
Veure> coll de Panissars.
(Molló, Ripollès / Prats de Molló, Vallespir)
Depressió (1.530 m alt) del massís de Costabona, entre els puigs de l’Artiga del Rei (1.636 m) i de la Clapa (1.652 m), a la línia de crestes que separa les dues comarques, per on passa el camí d’Espinavell a la Presta.
(Sant Feliu de Codines / Sant Quirze Safaja, Vallès Oriental)
Coll (690 m alt) de la Serralada Pre-litoral, per on passa la carretera de Caldes de Montbui a Moià, entre els cingles de Gallifa, a l’oest, i la vall engorjada de la riera de Tenes, a l’est.
És termenal dels dos municipis.
(Bossost, Vall d’Aran)
Coll (1.310 m alt) (o portilló de Bossost), de la línia de crestes que separa la Vall d’Aran de Comenge, per on passa la carretera de Bossost a Luchon.
El vessant és cobert per l’important avetar del bosc d’en Portillon.
(Alt Empordà / Vallespir)
(o del Portell d’Agullana) Coll (705 m alt) de la serra de l’Albera, entre el coll de Lli (a ponent) i el del Pertús (a llevant).
Termenal dels municipis de la Jonquera i Agullana (Alt Empordà) i del de Morellàs i les Illes (Vallespir).
(o tuca Forcanada) Contrafort (2.875 m alt) septentrional del cap de Tòro, entre la vall de Molieres i la vall d’Es Pois, centrada a l’estanyet d’Es Pois, l’emissari del qual, el barranc d’Es Pois és la capçalera del riu d’Et Joeu.