Contrafort (613 m alt) oriental de la serra de Rodes, a la península del cap de Creus, que domina per llevant la vila i la badia de Cadaqués.
Als seus vessants hi ha les instal·lacions d’una estació de radar, establerta pels EUA després del 1953.
Arxiu d'etiquetes: muntanyes
Pendís, coll de
(Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya / Guardiola de Berguedà, Berguedà)
Depressió (1.786 m alt) de la serralada que separa les dues comarques, entre la serra de la Moixa, a ponent, i la del Moixeró, a llevant.
Pena-roja, la
Cim (1.023 m alt) dels Motllats, a l’extrem septentrional de l’altiplà, limitat en bona part per una cinglera que domina la vall del riu Brugent.
El seu color és format pels líquens que la poblen, i quant és il·luminada pels darrers raigs del sol encara l’envermelleixen més.
Pelat de Talltendre, el
(Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)
Cim (2.235 m alt) de la serra que separa les valls de la Llosa (a l’oest), de la Quera (a l’est) i de Bellver de Cerdanya (al sud), dins l’antic municipi de Talltendre.
Pelada, muntanya
(Barcelona, Barcelonès)
Petita elevació muntanyosa, al nord del pla de Barcelona, que culmina als turons del Carmel o d’en Móra (267 m alt) i de la Rovira (261 m alt) i que, juntament amb el turó de la Creueta del Coll, separa l’antic terme d’Horta dels de Gràcia i Sant Martí de Provençals.
Al vessant oriental es formà a partir del 1896 el barri del Guinardó i, al començament del segle XX, el parc municipal del mateix nom (90.910 m2); a la mateixa època i al vessant septentrional es formà el barri de la Font d’En Fargues, del tipus ciutat jardí.
El sector occidental (que hom tendeix a considerar modernament com a exclòs de la designació de muntanya Pelada), fou urbanitzat a partir del 1875 pel vessant de Gràcia i, ja dins el segle XX, pel d’Horta (Carmel); el 1903, al vessant meridional, es construí el parc Güell.
Peira, turó de la
Turó (133 m alt) del pla de la ciutat, dins l’antic municipi de Sant Andreu de Palomar, que al nord-est s’estén ja pel d’Horta.
Als seus vessants s’aixeca el nucli de cases barates Ramon Albó (1929) i l’antic poble de Santa Eulàlia de Vilapicina.
Al final dels anys 1950 ja era urbanitzat tot el voltant del turó, que ha restat com a parc públic.
Peguera, coma -Pallars Sobirà-
(Espot, Pallars Sobirà)
Coma (2.982 m alt) que davalla dels cims que separen la vall d’Espot de la d’Àssua i la Fosca, i entre els quals sobresurt el pic de Peguera, localitzat dins el parc nacional d’Aigüestortes-Estany de Sant Maurici.
Pedres-Blanques, port de
(Pallars Sobirà / Vall d’Aran)
Veure> Bonaigua, port de la.
Pastuira, puig de
(Queralbs / Setcases / Vilallonga de Ter, Ripollès)
Cim (2.689 m alt) de la serra que separa les valls del Freser (coma de Fresers) i del Ter (comes de l’Orri i del Catllar), termenal dels tres municipis.
Parros, coma de
(Salardú, Vall d’Aran)
Coma de l’antic municipi de Bagergue, al vessant sud del serrat d’Es Cardigassos, al nord del pla de Beret.
S’inicia al clot d’Es Cròssos; emissari dels estanys d’Es Cròssos és el riu de Parros, que aflueix, per l’esquerra, a la Noguera Pallaresa, vora la cabana de Parros, refugi forestal.
