(Sant Carles de la Ràpita, Montsià)
Costa meridional de la península de la Banya, al sector meridional del delta de l’Ebre.
Amb el nom de la Costa de Fora és conegut el conjunt de la península i de l’istme del Trabucador (23,88 km2), on hi ha les Salines de la Ràpita, a l’altra banda del port dels Alfacs.
Assentament neolític a l’aire lliure. El jaciment és situat al promontori de la Carroba, a la dreta de l’Ebre i prop del delta.
Els treballs d’excavació i la fotografia aèria han revelat l’existència d’un mur de tanca de pedra i, a l’interior del recinte delimitat per aquest, nou cabanes el·lipsoïdals d’uns 6 x 4 m, amb llars de foc situades a l’exterior.
És datat de la primera meitat del cinquè mil·lenni aC.
Estany de la dreta de l’Ebre, de 5,5 km de llarg per 2 d’ample màxim, i d’uns 7 km2 de superfície, un dels més extensos dels Països Catalans.
La gola vella és obturada per una massa al·luvial que tot just comença a ésser conreada. Rep sèquies diverses, com la de l’Agulla, i és vorejat al sud-oest per la general de desguàs.
La pesca hi és abundant, unes 60 tones anuals, la meitat, d’anguiles; hom hi pesca amb xarxa i sobretot amb una almadrava que hom fixa vora el grau antic, on ha sorgit un petit nucli anomenat l’Encanyissada.
Veïnat, a la riba dreta de l’Ebre, aigua amunt de la ciutat, al límit amb el terme de Tortosa (Baix Ebre).
Al voltant de l’antiga torre de la Càrrova, la qual, juntament amb la de Campredó, a l’esquerra de l’Ebre, defensava la via fluvial. És esmentada ja el 1313.
(Sant Carles de la Ràpita, Montsià)
Península de l’Ebre, formada en època relativament moderna (existent, però, ja al segle XV) amb els al·luvions del riu a l’extrem meridional del delta, unida a la terra ferma per l’istme del Trabucador; a l’extrem oposat, la punta del Galatxo es troba enfront de Sant Carles de la Ràpita, tot i que l’esmentat istme l’uneix al terme d’Amposta.
La seva costa septentrional, o costa de Dins, constitueix el límit meridional del port dels Alfacs; entre la punta de Palma Marina i l’istme del Trabucador hi ha el moll i les altres instal·lacions de les Salines de la Ràpita (o de la Trinitat).
L’extrem meridional de la costa de Fora és la Testa de la Banya, prop de la qual hi ha el far de la Banya.
La superfície de la península (compresa l’extensió del istme) és d’uns 24 km2.
(Beseit, Matarranya / la Sénia, Montsià / Tortosa, Baix Ebre)
Serra (1.236 m alt) dels ports de Beseit, a la dreta del Matarranya, l’extrem oriental de la qual és termenal dels tres municipis.
(Amposta / Sant Carles de la Ràpita, Montsià)
Terra baixa, pantanosa. L’evolució del primer braç hi formà una albufera, que, amb noves aportacions, va configurar el port natural dels Alfacs situat en el sector SO del delta de l’Ebre, un dels més ben protegits del litoral català.
D’extensió força considerable (13 km. de llarg i 4 d’ample), conté poca aigua, car la seva profunditat mitjana no passa de 7 m. Fars a la punta de la Banya i a Sant Carles de la Ràpita, que és la població que explota comercialment el port.
Exporta sal, la qual s’extreu en gran quantitat de les veïnes salines de la Trinitat.
L’11 de juliol de 1978 va patir una greu tragèdia quan un camió carregat de propilé liquat va explotar a prop d’un càmping, causant més de 200 morts i 100 ferits de diferents nacionalitats europees.
(Alcanar, Montsià, segle XV)
Comanda de l’orde de Sant Joan de Jerusalem, creat el 1449 que comprenia la vila.
Fou segregada de la comanda o batllia d’Ulldecona l’any 1449.
Municipi del Montsià (Catalunya): 126,88 km2, 133 m alt, 6.321 hab (2017)
Situat a l’esquerra del riu de la Sénia, al límit amb el Baix Maestrat; accidentat al nord per l’ampla foia d’Ulldecona, oberta entre els vessants occidentals del Montsià.
Coexisteix l’agricultura de secà (oliveres, vinya, cereals i garrofers) amb la de regadiu (hortalisses i farratge), la qual va desenvolupar-se d’ençà de la construcció del pantà d’Ulldecona. Avicultura. Indústria derivada de l’agricultura (molins d’oli), de la fusta (serradores i fàbriques de mobles) i de producció de materials per a la construcció (pedra d’Ulldecona). Àrea comercial de Tortosa.
La vila es troba a la foia a ponent dels turons del Castell i del Calvari; l’església parroquial de Sant Lluc és gòtica, però amb indubtables elements de transició. Prop de la població hi ha les restes de l’antic castell d’Ulldecona. L’any 1227 havia estat constituïda la comanda hospitalera d’Ulldecona.
El municipi comprèn, a més, la caseria dels Valentins, els barris del Castell, de la Miliana i el Pas i el santuari de la Pietat d’Ulldecona, prop del qual hi ha la cova de Santa Magdalena i un important conjunt d’abrics amb pintures rupestres.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Municipi del Montsià (Catalunya): 108,41 km2, 369 m alt, 5.652 hab (2017)
Situat al límit amb el Baix Maestrat (riu de la Sénia), al sud-oest de la comarca, accidentat pels contraforts orientals dels ports de Beseit i per la depressió de la Sénia.
Agricultura amb predomini dels conreus de secà sobre els de regadiu; el principal conreu és el d’oliveres, seguit pels cereals, ametllers i vinya; al regadiu, localitzat al llarg del riu de la Sénia, s’hi conreen cereals i arbres fruiters. Cooperativa agropecuària. Indústria paperera, dels mobles i de la construcció. Àrea comercial de Tortosa. Població en ascens.
La vila és a la riba esquerra del riu de la Sénia. Església parroquial de Sant Bartomeu i Sant Roc, barroca-neoclàssica. Fou el centre de la comanda de la Sénia (de l’orde de l’Hospital).
El municipi comprèn els despoblats de Refalgarí i Vallcanera i el santuari de Pallerols.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Institut – Centre Excursionista
Dades dels Països Catalans 