(Villegas, Castella, 1871 – Montserrat, Bages, 1917)
Historiador. Monjo de Montserrat (1899).
Destinat a Manila, patí els efectes de la guerra civil. Després passà a les missions benedictines de Nova Núrsia (Austràlia), i el 1905 retornà definitivament a Montserrat, d’on fou bibliotecari.
Publicà treballs històrics a la “Revista Montserratina”, i edicions de mestres d’espiritualitat, com García Jiménez de Cisneros.
(Granollers, Vallès Oriental, 1831 – Montserrat, Bages, 1910)
Escriptor. Ordenat de sacerdot a Barcelona, regentà molts anys la parròquia de Santa Maria dels Sants, a Barcelona.
El 1893 ingressà a l’orde benedictí a Montserrat.
Publicà Ejercicios para las principales festividades del año (1896) i Nueva historia del santuario y monasterio de Montserrat (1896).
(Palma de Mallorca, 11 desembre 1920 – Montserrat, Bages, 6 juliol 2009)
Historiador. Ingressà al monestir de Montserrat, on rebé el nom de Garsias, el 1942.
Doctor en història eclesiàstica per Lovaina (1955), s’ha dedicat especialment a estudiar la congregació benedictina de Valladolid i el monaquisme antic.
Fundador de les revistes “Studia Monastica” i “Yermo”, i impulsor de les Setmanes d’Estudis Monàstics celebrades a diversos indrets de la península a partir del 1958.
Després estigué al davant del monestir de Binicanella.
(Cisneros, Castella, 1455/56 – Montserrat, Bages, 27 novembre 1510)
Eclesiàstic reformador.
Fou prior (1493) i abat (1499-1510) de Montserrat. La va anar distanciant de la de San Benito de Valladolid per les seves exigències econòmiques i centralitzadores, i el 1510 sostragué temporalment Montserrat de l’obediència a l’abat de Valladolid.
Escriví constitucions per a les cinc seccions de la seva comunitat (monjos, ermitans, preveres, donats i escolans) i un cerimonial monàstic adaptat a les tradicions del santuari.
El seu gradual arrelament al país es també palès per una carta adreçada en català als consellers d’Igualada.
Construí una nova biblioteca i montà una impremta al monestir, on, entre altres coses litúrgiques i ascètiques, féu estampar el seus Directorio de las horas canínicas i Exercitatorio de la vida espiritual (1500) en doble versió, castellana i llatina, que foren uns dels primers llibres impresos en castellà a Catalunya.
(Mirapeix, País de Foix, 1480 – Montserrat, Bages, 1568)
Eclesiàstic. Ingressà a Montserrat el 1512.
Fou mestre de novicis en diversos monestirs hispànics i, durant molt de temps, confessor de pelegrins a Montserrat.
Esdevingué el primer confés i director espiritual d’Ignasi de Loiola, en ocasió de la seva estada al santuari a l’inici de la seva conversió (1522).
(Martorell, Baix Llobregat, 9 setembre 1618 – Montserrat, Bages, 27 agost 1680)
Compositor. Monjo de Montserrat (1636), fou mestre de música de l’escolania i mestre de capella.
Escriví música polifònica religiosa i és el representant més destacat de l’escola de Montserrat.
(Martorell, Baix Llobregat, segle XVII – Montserrat, Bages, 1 gener 1688)
Escriptor i monjo de Montserrat.
Escriví, entre altres llibres, tres volums d’addicions a l’obra del seu mestre Jeroni Lloret Sylva Allegoriarum Sacrae Scripturae (1570). Només se n’ha conservat, però, l’Onomatologia Beatae Virginis Mariae, inèdita, en la qual recollí 7.640 epitets donats a la Mare de Déu pels autors eclesiàstics.
(Sant Vicenç dels Horts, Baix Llobregat, 19 febrer 1915 – Montserrat, Bages, 15 maig 2001)
(o Jordi) Biblista. Monjo de Montserrat, doctor en teologia i llicenciat en Escriptura. Estudià a Jerusalem. Ensenyà a Montserrat i a la facultat de teologia de Barcelona.
Ha col·laborat a la Bíblia de Montserrat, a l’Enciclopedia de la Biblia (Barcelona), al Dictionnaire de la Bible (París 1961), a l’edició de butxaca de la Bíblia de Montserrat (1960-69).
Fou l’encarregat de la secció bíblica de la Comissió Interdiocesana de Versions Litúrgiques al Català i coautor de l’edició crítica internacional del Llibre de Proverbis, de la Pesittà (versió siríaca de la Bíblia).
(Holanda, segle XVI – Montserrat, Bages, 1572)
Escriptor. Estudià a Lovaina i es féu monjo a Montserrat el 1533. El 1545 es retirà en una ermita.
Compongué diversos tractats espirituals, en llatí i castellà, impresos a Barcelona entre el 1561 i el 1569, entre els quals De Eucharistia (1562), on recomana la pràctica de la comunió freqüent.
(Vilafranca de Conflent, Conflent, segle XVI – Montserrat, Bages, 1555)
Poeta en llatí. El 1527 ingressà a la comunitat benedictina de Montserrat. Fou elegit abat de Sant Genís de Fontanes (Rosselló), on passà vuit anys. Visqué deu anys a Castella i finalment tornà a Montserrat.
És autor d’un poema heroic sobre la muntanya de Montserrat (Saxia), a la manera clàssica, publicat en versió catalana el 1927, i de poemes i himnes fragmentaris dedicats a diversos sants.
Dades dels Països Catalans 