Arxiu d'etiquetes: missioners/es

Postius i Sala, Joan

(Berga, Berguedà, 8 juliol 1876 – Solsona, Solsonès, 23 agost 1952)

Missioner claretià. Professà el 1892 i el 1900 s’ordenà de sacerdot. Es doctorà en ambdós drets a Roma.

El 1905 anà a Madrid, on organitzà congressos, fundà revistes, promogué missions i assolí fama de polígraf.

Conseller (1922) i sotsdirector de l’Institut Claretià, promogué la creació del Temple i del Col·legi Internacional de Roma; el 1934 fou procurador de l’Institut a Roma i consultor de diversos dicasteris de la cúria romana.

Publicà El Código Canónico… aplicado a España (1918) i obres de tema religiós.

Ponsgrau, Pere

(Vic, Osona, 1701 – Xina ?, 1747)

Frare dominicà. El 1730 passà a les Filipines.

Després fou missioner a la Xina i al Tonquín. Fou vicari provincial de Trunh Ling.

És autor d’algunes obres sobre els màrtirs de la Xina.

Piñol, Francesc

(Tortosa, Baix Ebre, 1873 – Àvila, Castella, 1955)

Missioner. Dominicà (1889), després de la seva ordenació (1897) anà a les Filipines i a la Xina, on visqué durant uns cinquanta anys.

Fou rector del seminari de Paishuiying. El 1949 retornà a Espanya.

Gran coneixedor de la llengua xinesa, escriví una Gramática china del dialecto de Amoy y Formosa (1929), un diccionari sobre el mateix dialecte (1925) i un Diccionario chino-español (1937).

Peyrí i Aulèstia, Antoni

(Porrera, Priorat, 1769 – Barcelona ?, 1840)

Missioner franciscà.

Des del 1796 treballà a Califòrnia, primer al centre de San Luis Obispo i després al de San Luis Rey (1798-1831), que fundà.

Malgrat haver jurat fidelitat a les noves autoritats mexicanes (1826), el 1832 sortí de les missions i anà a Mèxic i després a Barcelona (1834).

Pere Claver *

Veure> Claver i Sobocano, Pere (missioner jesuïta i sant català, 1580-1654).

Pelegrí de Mataró

(Mataró, Maresme, 1879 – Managua, Nicaràgua, 1939)

Missioner caputxí, escriptor ascètic i periodista. Ingressà a l’orde caputxí el 1894.

Fou predicador molt popular i divulgador de vides de sants i de la Mare de Déu, sobre els quals escriví prop de vint llibres i opuscles en 1905-26, la meitat en català.

El 1922 fou tramès a les missions d’Amèrica Central, i a Costa Rica organitzà concursos literaris de rang nacional. El 1928 tornà a Barcelona, on es féu càrrec de l’editorial Franciscana.

El 1936 retornà a Costa Rica i a Managua, on fou superior del convent de Cartago i de la residència San Sebastián de Managua.

Pastells i Vila, Pau

(Figueres, Alt Empordà, 3 juny 1846 – Tortosa, Baix Ebre, 16 agost 1932)

Religiós jesuïta. Durant divuit anys fou missioner a les illes Filipines.

Visqué bastant de temps a Sevilla, on investigà a l’Arxiu d’Índies sobre diversos aspectes de la colonització espanyola.

Publicà alguns llibres.

Monconill i Viladot, Miquel

(Pinell de Solsonès, Solsonès, 13 maig 1891 – Caquetà, Colòmbia, 1946)

Frare caputxí, nom de religió Gaspar del Pinell.

Traslladat de molt jove a la missió de Caquetà, hi passà tota la vida i arribà a ser-ne el primer vicari apostòlic. En els seus viatges apostòlics recollí una gran quantitat de dades etnogràfiques, lingüístiques i geogràfiques.

El govern de Colòmbia el féu membre de la Comissió Internacional de Límits amb el Perú. El 1930 fou consagrat bisbe titular de Cadossens.

És autor d’Un viatge al Putumayo (1924) i Excursión apostólica por el Coquetá (1928).

Mestres, Ramon M.

(Barcelona, 1864 – San José, EUA, 1930)

Eclesiàstic. Destinat de molt jove a Califòrnia, s’ordenà a Los Ángeles el 1886. Dirigí la missió del Carmel.

Sobresortí com a gran impulsor de la restauració de molts edificis antics, especialment religiosos.

Celebrà l’ofici de la unió en matrimoni del president dels EUA, Herbert Hoover, casat amb una californiana.

Melcior de Tivissa

(Tivissa, Ribera d’Ebre, 1848 – Arenys de Mar, Maresme, 1920)

Missioner caputxí, de nom real Salvador Pinyol i Domènech.

Ingressà a l’orde a Guatemala (1869); per raons polítiques es traslladà a l’Equador, on s’ordenà i treballà, durant vint anys, com a missioner.

Fou comissari general de Colòmbia-Equador i, de retorn a Catalunya, fou elegit ministre provincial d’Aragó i Catalunya.

Publicà Compendio de elocuencia sagrada (1890, reeditat el 1917) i una memòria sobre les Misiones de los capuchinos españoles en el Ecuador (1887).