(Tortosa, Baix Ebre, 1873 – Àvila, Castella, 1955)
Missioner. Dominicà (1889), després de la seva ordenació (1897) anà a les Filipines i a la Xina, on visqué durant uns cinquanta anys.
Fou rector del seminari de Paishuiying. El 1949 retornà a Espanya.
Gran coneixedor de la llengua xinesa, escriví una Gramática china del dialecto de Amoy y Formosa (1929), un diccionari sobre el mateix dialecte (1925) i un Diccionario chino-español (1937).
(Porrera, Priorat, 1769 – Barcelona ?, 1840)
Missioner franciscà.
Des del 1796 treballà a Califòrnia, primer al centre de San Luis Obispo i després al de San Luis Rey (1798-1831), que fundà.
Malgrat haver jurat fidelitat a les noves autoritats mexicanes (1826), el 1832 sortí de les missions i anà a Mèxic i després a Barcelona (1834).
Veure> Claver i Sobocano, Pere (missioner jesuïta i sant català, 1580-1654).
(Mataró, Maresme, 1879 – Managua, Nicaràgua, 1939)
Missioner caputxí, escriptor ascètic i periodista. Ingressà a l’orde caputxí el 1894.
Fou predicador molt popular i divulgador de vides de sants i de la Mare de Déu, sobre els quals escriví prop de vint llibres i opuscles en 1905-26, la meitat en català.
El 1922 fou tramès a les missions d’Amèrica Central, i a Costa Rica organitzà concursos literaris de rang nacional. El 1928 tornà a Barcelona, on es féu càrrec de l’editorial Franciscana.
El 1936 retornà a Costa Rica i a Managua, on fou superior del convent de Cartago i de la residència San Sebastián de Managua.
(Figueres, Alt Empordà, 3 juny 1846 – Tortosa, Baix Ebre, 16 agost 1932)
Religiós jesuïta. Durant divuit anys fou missioner a les illes Filipines.
Visqué bastant de temps a Sevilla, on investigà a l’Arxiu d’Índies sobre diversos aspectes de la colonització espanyola.
Publicà alguns llibres.
(Tivissa, Ribera d’Ebre, 1848 – Arenys de Mar, Maresme, 1920)
Missioner caputxí, de nom real Salvador Pinyol i Domènech.
Ingressà a l’orde a Guatemala (1869); per raons polítiques es traslladà a l’Equador, on s’ordenà i treballà, durant vint anys, com a missioner.
Fou comissari general de Colòmbia-Equador i, de retorn a Catalunya, fou elegit ministre provincial d’Aragó i Catalunya.
Publicà Compendio de elocuencia sagrada (1890, reeditat el 1917) i una memòria sobre les Misiones de los capuchinos españoles en el Ecuador (1887).
(Alfés, Segrià, 18 novembre 1845 – València, 17 març 1911)
Bisbe i missioner.
Dominicà, anà a Manila (1868) i a Xina, on fou vicari provisional d’Emuy (1881), bisbe d’Avara i vicari apostòlic de Fochow (1884).
Escriví sobre literatura, història i religió en caràcters xinesos.
És autor de diverses obres, com el Mes del Roser, en xinès, impresa moltes vegades.
(la Bisbal de Falset, Priorat, 1865 – Àvila, Castella, 1953)
Missioner dominicà (1882). Estudià a Àvila i a Manila (1888-89).
Destinat a missions de la Xina, al nord de Funkien, hi residí fins al 1914, que, malalt tornà a Espanya, on tingué diversos càrrecs dins l’orde i dirigí la revista “Misiones Dominicanas”.
Escriví una gramàtica xinesa (1913), dos catecismes en xinès i diversos treballs de geografia, numismàtica i divulgació de temes missionals.
(Castellví de la Marca, Alt Penedès, 11 setembre 1908 – Bogotà, Colòmbia, 25 juny 1951)
(Joan Canyes i Santacana) Religiós caputxí i lingüista. Passà a Colòmbia com a missioner el 1931.
A Sibundoy fundà el Centro de Investigaciones Lingüísticas y Etnográficas de la Amazonia Colombiana, centre que fou traslladat a Bogotà a la seva mort.
(Amer, Selva, segle XVIII – Girona, 1800)
Missioner dominicà. Anà a les illes Filipines i a la Xina, d’on retornà l’any 1762.
Deixà diversos escrits de devoció destinats a l’ús dels neòfits xinesos: en annamita un Catecisme de la doctrina cristiana, i un Promptuari de moral en llengua tonquinesa.
Dades dels Països Catalans 