Arxiu d'etiquetes: militars

Ferrera i Garcia de Padilla, Josep

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)

Militar. Fou capità del regiment d’infanteria de Desemparats, format per valencians i tan destacat al setge de Barcelona de 1713-14.

Per invalidesa d’un altre capità molt distingit, Joan Moreno, és féu càrrec de la companyia de granaders de la seva unitat.

El 3 d’agost de 1714 participà a l’atac contra la trinxera enemiga davant el Portal Nou, i el dia 14 lluità a la fase final de la batalla del baluard de Santa Clara.

Combaté durament l’11 de setembre pel barri de la Ribera. Finalment resultà mort defensant la caserna que hi havia en aquell sector.

Ferrer, Joan Francesc

1 Resposta

(Illes Balears, segle XVII – Àustria, segle XVIII)

Militar. Essent capità d’artilleria, es posà al servei de les tropes de l’arxiduc Carles en la guerra contra Felip V de Borbó. Ascendit a coronel, intervingué en diverses campanyes per Aragó i pel Camp de Tarragona.

Sortí del país el 1713 amb els vaixells anglesos, seguint l’ordre d’evacuació de l’emperador. Cap al final del setge de Barcelona (agost 1714), entrà secretament a la ciutat com a delegat del virrei de Mallorca, marquès de Rubí, per negociar conjuntament la capitulació de l’illa amb la de Barcelona, a canvi de conservar les Constitucions del país.

Rebutjada aquesta proposta, el setembre fou un dels tres delegats de Villarroel per negociar la capitulació de Barcelona amb el duc de Berwick.

Un cop caiguda la ciutat, emigrà a Àustria i serví a l’exèrcit de l’emperador.

Ferrer, Francesc -militar-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII)

Militar. A la batalla de Montjuïc (26 gener 1641) era un dels defensors del castell. Fou el primer a assenyalar els reforços catalans que arribaven a la fortalesa, circumstància que havia de decidir la gran topada d’aquella jornada.

Combaté durant tota la guerra dels Segadors, en què anà ascendint. Decidida la guerra el 1652, amb la caiguda de Barcelona, lluità contra els francesos. Fou mestre de camp del terç de València. El 1654 era cap de la guarnició de Barcelona.

Combaté posteriorment les infiltracions franceses a l’Empordà i al Ripollès.

Ferrer, Blai

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – Àustria ?, segle XVIII)

Militar. Coronel de les forces que lluitaren contra Felip V de Borbó durant la guerra de Successió.

Tingué un paper important en la defensa de Barcelona (1713-14), i prengué part en l’expedició del general Rafael Nebot a les comarques.

En caure la ciutat, fugí a Àustria, on, servint en l’exèrcit imperial, participà en la lluita contra els turcs.

Ferrer, Bernat -mariner-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – Grècia ?, segle XIV)

Mariner. Serví a l’estol de la Companyia catalana a Orient. Després del consell de guerra de Gal·lípoli, a primers de juny de 1305, en què hom decidí enfonsar les naus, passà a les forces de terra.

A la batalla de l’istme d’Hexamílion aconseguí un bon cavall i les armes d’un cavaller grec. Amb aquest equip, encara que sense escut perquè no havia après de sostenir-lo a cavall, fou una de les figures de la batalla d’Apros.

Confós per les seves armes amb un gran cavaller, fou escomès pel basileus Miquel, el fill de l’emperador, que el ferí a la mà amb l’espasa. Ferrer, armat amb un coltell cilíndrics dels anomenats brotxes, s’imposà al seu adversari.

Després de molts cops a les parts cobertes, n’encertà un a la cara del fill de l’emperador, que caigué del cavall, però fou retirat pels seus abans de rebre un cop mortal.

Ferraz y Cornel, Francisco Javier

2 Respostes

(Madrid, segle XVIII – València, 1850)

Militar. Es destacà durant la guerra del Francès en derrotar el general francès Robert a Amposta. Col·laborà en la defensa de Tarragona.

Durant el Trienni Liberal fou capità general de Catalunya (1822), i el 1835 ho fou de València; dimití arran de la revolta d’aquell any.

Fernández-Pacheco-Cabrera de Bobadilla y de Zúñiga, Juan Manuel

Deixa un comentari

(Castella ?, 1650 – Madrid ?, 1725)

Lloctinent de Catalunya (1693-94). Palesà la seva imperícia militar en ésser derrotat a la vora del Ter per les tropes franceses que envaïen el Principat, les quals ocuparen Palamós, Girona, Hostalric i Castellfollit, motiu pel qual fou destituït.

Posteriorment fou virrei d’Aragó (1694-95), de Sicília (1701-02) i de Nàpols (1702-07).

Després va ser majordom major de Felip V de Borbó i el primer president de l’Academia Española de la Lengua (1714).

Fernández de Velasco y Tovar, Francisco Antonio

13 Respostes

(Madrid, 1646 – 1716)

Militar. Lluità a Catalunya (1674) contra els francesos.

Lloctinent de Catalunya (1696-97), hagué de lliurar Barcelona a l’exèrcit francès del duc de Vendôme (1697). Felip V de Borbó el nomenà per al mateix càrrec el 1703.

La seva actuació, altament impolítica i recelosa dels catalans, comportà reiterades violacions a les constitucions catalanes i contribuí a decantar un bon sector del país cap al bàndol austriacista. Malgrat les seves mesures de defensa de Barcelona, hagué de capitular davant les forces de l’arxiduc Carles III i lliurar-li la ciutat (1705).

Acollit als termes de la capitulació, passà a Màlaga i retornà al servei de Felip V. Participà en el fracassat setge de Barcelona, el 1706.

Fernández de la Cueva y Enríquez de Cabrera, Francisco

Deixa un comentari

(Barcelona, 1619 – Madrid, 27 març 1676)

Militar i administrador. Vuitè duc d’Alburquerque.

Capità general de les galeres d’Espanya, durant la guerra dels Segadors fou present en el setge de Barcelona, i vencé els francesos a Cambrils (1650).

Virrei de Nova Espanya (1653-60) i després fou virrei de Sicília (1667-70).

Fernández de la Cueva y de la Cueva, Francisco

Deixa un comentari

(Cuéllar, Castella, abril 1575 – Madrid, 1637)

Lloctinent de Catalunya (1616-19), virrei de Sicília (1627-32) i president del Consell d’Aragó (1632-37). Setè duc d’Alburquerque.

Durant la lloctinència es valgué del suport de la burgesia per imposar-se al món nobiliari.

Féu desaparèixer gairebé totalment el bandolerisme aristocràtic, contra el qual desplegà una política de força (decretà centenars d’execucions, entre les quals, la de Joan Sala “Serrallonga”).

Després fou destinat a l’ambaixada d’Espanya a Roma.