(Itàlia, segle XIV – 1456)
Almirall genovès. El 1435 dirigí l’esquadra genovesa enviada per socórrer Gaeta, i va obtenir un gran triomf sobre l’esquadra aragonesa a la batalla de Ponça, on féu presoner Alfons IV el Magnànim.
(França, vers 1665 – 1743)
(Claude-François Bidal) Mariscal francès. En la guerra de Successió, participà en l’ocupació de València i en la de Barcelona.
Dirigí (1715) les operacions que permeteren eliminar el darrer reducte de resistència a Mallorca.
(Àfrica ?, 245 aC – Itàlia, 207 aC)
Cap cartaginès. Germà d’Anníbal. En marxar aquest cap a Itàlia, romangué a Hispània amb el comandament de les tropes cartagineses (218 aC).
Fou derrotat a la batalla naval de l’Ebre (217 aC) per G. Corneli Escipió.
Berenguer Arnau (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Participà a la campanya de Múrcia amb Jaume I el Conqueridor, en 1266. Expulsats els sarraïns i tornat el regne a mans de Castella, que n’havia estat desposseïda pels musulmans, el rei Jaume es retirà a Catalunya. Deixa la frontera de Biar i Ontinyent confiada a Berenguer Arnau i a Galceran de Pinós, al front de setanta cavallers.
Berenguer Arnau (Catalunya, segle XIV – Barcelona ?, segle XIV) Il·luminador de llibres.
Berenguer Arnau (Catalunya, segle XIV – segle XV) Militar. Fou un dels tres caps de les tropes que salparen de Barcelona, durant la primera quinzena de juliol de 1409, per reforçar l’expedició de Martí I el Jove a Sardenya.
(Catalunya, segle XIV – Manresa ?, Bages, segle XIV)
Cavaller. El 1390, regnant Joan I el Caçador, tingué un paper destacat als preparatius militars empresos arran de la invasió del comte d’Armanyac.
Fou nomenat després capità de la guarnició de Manresa. Organitzà la defensa de tota la vegueria de Bages.
(País Valencià, segle XIII – Grècia ?, segle XIV)
Un dels caps dels almogàvers. Anà a Constantinoble (1303) amb la Companyia Catalana. Per diferències amb Roger de Flor, abandonà la Companyia a la darreria del 1303 i passà al servei del duc franc d’Atenes, Guy de la Roche.
Després de la mort de Roger de Flor (1305) tornà a la Companyia i dirigí, amb Bernat de Rocafort, la campanya del 1306. Arran de noves desavinences, aquest cop amb el de Rocafort, tornà a abandonar la Companyia (1307), i passà al servei de l’Imperi.
Es casà amb Teodora, princesa de la família reial bizantina.
(Cartago, Tunisia, 290 aC – Elx ?, Baix Vinalopó, 228 aC)
General cartaginès. Pare d’Anníbal i d’Àsdrubal. Fou cap de l’exèrcit cartaginès a Sicília durant la primera guerra púnica i, més tard, reprimí les revoltes de Cartago (240-237).
Inicià l’ocupació del sud de la península ibèrica (237) i vencé als turdetans, ibers i celtes. Fundà Akra Leuké i assetjà Eliké, però hagué d’aixecar el setge i morí ofegat a la retirada.
La llegenda li atribueix, amb poc fonament, la fundació de Barcelona, improbable pel pacte que el mateix Amilcar havia subscrit amb Roma de no travessar la línia de l’Ebre.
Enric d’Alemany (Catalunya, segle XVII) Eclesiàstic. Ferm opositor a accedir a la demanda del donatiu reial a les corts del 1626 i 1634, n’aconseguí del papa l’ajornament. Col·laborà amb la Generalitat (1640) en la mobilització militar de Catalunya contra les tropes castellanes a la guerra dels Segadors.
Guerau d’Alemany (Barcelona, segle XVII – Lleida ?, novembre 1646) Militar. Distingit a la guerra dels Segadors. Fou coronel del terç de Barcelona destinat al front de Lleida. Morí a causa de les penalitats de la campanya.
Joan Alemany (Barcelona, segle XV) Mestre d’orgues. Consta el seu treball, el 1486, per a la parròquia de Sant Cugat del Rec, a Barcelona.
Joan Alemany (Barcelona, segle XV – segle XVI) Escultor imatger. Treballà per a la seu de Barcelona.
Joan Alemany (Catalunya ?, segle XVI) Metge i astròleg. Descriví el cometa del 1532. Autor del Lunari o Repertori del temps (1557), editat primer en castellà (València, 1553).
Nicolau Alemany (Catalunya ?, segle XV – Rosselló ?, segle XVI) Imatger. Consta el seu treball per a la parròquia de Sant Andreu del Catllar (Rosselló), on féu una imatge de la Mare de Déu.
Pere Alemany (Catalunya, segle XIV) Poeta. Probablement del primer terç del segle. Hom en coneix només una dansa, Ai sènyer, saludar m’ets, continguda en el Cançoneret de Ripoll, en la qual el mateix poema li explica la manera d’obtenir la seva enamorada, “No Lutz“. La tècnica té precedents menys reeixits en Peire Rogier, Giraut de Bornelh i Cerverí de Girona.
(Rosselló, segle XV)
Militar. Senyor de Ponts i d’Agramunt; serví Joan II el Sense Fe durant la revolta catalana. Proposat com a governador de Catalunya el desembre del 1461, fou rebutjat per la ciutat de Barcelona.
En esclatar la revolta era capità del castell de la Força-ral, un dels castells-clau dels comtats de Rosselló i de Cerdanya; contribuí al retorn de Perpinyà a l’obediència de Joan II.
El rei l’envià el 1463 al duc de Borgonya, Felip el Bo; també el 1459 l’havia nomenat ambaixador davant el sobirà francès Carles VII. Anys després fou empresonat a França.
El 1494, Ferran II el Catòlic s’interessà a favor d’ell prop de Carles VIII, sobre el plet pendent amb Guillem de Caramany, vescomte de Lautrec, antic lloctinent del governador francès als comtats de Rosselló i de Cerdanya.
(Catalunya, segle XVI)
Militar i funcionari reial. Fill d’Antoni Agustí i de Siscar i germà d’Antoni.
Batlle general de Catalunya, sota el regnat de Carles I de Catalunya. A Barcelona, freqüentà la tertúlia literària de Joan Boscà.
Dades dels Països Catalans 