(Rosselló, segle XVII – abans 1687)
Militar. Senyor de Nyer (Conflent). Perseguit per les autoritats castellanes des del 1635, lluità al costat de la Generalitat el 1640.
Posteriorment, i després del tractat de la pau dels Pirineus (1659), s’oposà a la dominació francesa del Rosselló (conspiració del 1674).
(Catalunya, segle XIV – Grècia ?, segle XIV)
Militar. Destacat a la Grècia catalana.
En 1381 era comandant de l’Acròpolis d’Atenes i en féu lliurament solemne a Felip Dalmau de Rocabertí, acabat d’arribar de Catalunya com a lloctinent de Pere III el Cerimoniós.
(Nyer, Conflent, 1619 – Barcelona, 5 maig 1659)
Militar. Senyor de la baronia de Nyer i de Montferrer. Hereu i nét de Tomàs de Banyuls i de Llupià.
Lluità contra els castellans en la guerra dels Segadors (1640), i el 1643 fou nomenat pels francesos governador del Rosselló i la Cerdanya.
Tanmateix, el caràcter de la dominació francesa el portà a dirigir una insurrecció fracassada (1653) i hagué de refugiar-se al Principat.
(Saragossa, Aragó, 22 juliol 1887 – Barcelona, 21 gener 1973)
Metge traumatòleg. Fou metge militar a la guerra del Marroc (1909) i posteriorment de la família reial.
Professor de patologia i clínica quirúrgica de la universitat de Madrid (1928), fundà la Sociedad Española de Cirugía Ortopédica y Traumatología.
Durant la guerra de 1936-39 fou cirurgià a l’hospital sueco-noruec d’Alcoi i a l’hospital de la Vila Joiosa, a la zona republicana. Acabada la guerra, fou condemnat a dotze anys de presó, però el 1943 pogué establir-se a Barcelona.
És autor de tractats mèdics (Patología quirúrgica, 1932) i d’unes memòries (De las guerras coloniales a la guerra civil, 1969).
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Militar. Lluità contra les forces borbòniques durant la guerra de Successió i participà en l’expedició d’Antoni Francesc de Berenguer per terres del Principat (1713) i en el setge de Barcelona (1714).
(Barcelona, 11 novembre 1848 – 1924)
Militar. Participà en les campanyes de Catalunya de la tercera guerra carlina, en la primera guerra cubana i en la de Filipines.
Fou capità general de Catalunya (1917-18).
(Sant Feliu de Guíxols, Baix Emporda, 8 desembre 1834 – Madrid, 4 març 1906)
Militar i geodesista. Germà de Carles. Col·laborà en l’aixecament de la xarxa geodèsica d’Espanya i del mapa topogràfic corresponent.
Escriví diversos tractats tècnics i fou membre de l’Associació Geodèsica Internacional.
(Girona, 3 gener 1833 – Madrid, 1902)
General d’enginyers. Germà de Joaquim. Des 1863 al 1865 prengué part activa en les lluites a Cuba, i lluità en la Tercera Guerra Carlina el 1873-75.
El 1895 dirigí la ràpida fortificació de l’Havana. Tornà a la península el 1897 i als seus darrers anys dirigí a Madrid l’Instituto Geográfico y Estadístico.
Dades dels Països Catalans 