(Barcelona, 1778 – Segòvia, Castella, 1849)
Militar. Combaté a la guerra contra Napoleó. Assolí el grau de general.
Gil de Palàcio, Lleó
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: militars
Gendarmes d’en Garriga, els
(Empordà, segle XIX)
Escamot. Actuà a favor dels francesos durant la Guerra del Francès.
Depenien de Josep Garriga i Buach, comissari de Josep I Bonaparte al Principat.
García Polavieja, Camilo *
Militar madrileny, més conegut pel marquès de Polavieja (1838-1914).
Garay, Juan de
(Perpinyà ?, segle XVII – Catalunya Nord, segle XVII)
Militar. Ascendit a general, lluità amb les tropes de Felip IV a Perpinyà i en morir el lloctinent, duc de Cardona, fou nomenat governador general militar de Perpinyà (1640). Intentà d’apoderar-se d’Illa, però fracassà.
Incorporat a l’exèrcit del marquès de Los Vélez, participà en el setge de Barcelona i el substituí durant el combat en el comandament de les forces. Passà a Portugal després de la derrota castellana a Montjuïc.
En 1648-50 fou capità general de la part de Catalunya ocupada per Felip IV, on assolí alguns èxits entre els francesos.
Gaminde y Lafont, Eugenio de
(la Corunya, Galícia, 1812 – Madrid, 1878)
Militar. Revoltat el 1868, s’oposà a l’alçament federalista de la Bisbal (1869).
Essent capità general de Catalunya (1869-72), reprimí la protesta popular contra les quintes (1870).
Fonç, Bernat de
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Militar. El 1313 tenia el comandament efectiu de les forces catalanes destacades a Tunísia després de la pau i l’aliança establertes per Jaume II el Just.
Foixà -varis bio-
Arnau de Foixà (Sicília, Itàlia, segle XV) Capità de Trepani vers el 1445.
Carles de Foixà (Sicília, Itàlia, segle XVI) Senyor de Recattino, que recuperà el feu a mitjan segle XVI. Fou pare d’Hèrcules de Foixà.
Hèrcules de Foixà (Sicília, Itàlia, segle XVI) Fill de Carles de Foixà. Obtingué la donació de la senyoria de Recattino en casar-se (1586). Fou senador de Palerm i conseller de la noble Companyia dels Blancs.
Hug de Foixà (Sicília, Itàlia, segle XV) Castellà del castell del Mar de Palerm el 1486. Germà de Jeroni de Foixà.
Jeroni de Foixà (Sicília, Itàlia, segle XV) Senyor de Recattino, com a hereu de la seva mare, Eufèmia, i vengué el feu a Simó Ventimiglia. Era germà d’Hug.
Joan Antoni de Foixà (Sicília, Itàlia, segle XV) Castellà del castell del Mar (o Castellammare) de Palerm entre el 1451 i el 1473. Tingué també drets sobre el port d’Agrigent.
Miquel de Foixà (Catalunya, segle XIX) Agrònom. Fou un dels dos secretaris fundadors de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre (1851). És autor d’alguns treballs d’interès agronòmic, com el titulat Consejos a los hacendados y agricultores (1857).
Pere de Foixà (Catalunya, segle XIV) Noble que anà a Sardenya (1323) amb l’expedició comandada per l’infant Alfons.
Ponç de Foixà (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Eclesiàstic. Pertanyia a la noble família del seu nom. El 1326 era vicari general de Barcelona.
Figuerola i Agustí, Manuel de
Figueras Caminals, Francisco de Paula de
(Almeria, Andalusia, 1786 – Granada, Andalusia, 1858)
Militar. Primer marquès de la Constància i primer vescomte de Casa Figueras. Participà en la Guerra del Francès.
Cap de l’estat major dels exèrcits del Nord i de Catalunya durant la primera guerra carlina (1833-40), i senador per les Balears, València i Sevilla.
Fernández de Córdoba y de Herrera, Gonzalo
(Montilla, Andalusia, 1 setembre 1453 – Granada, Andalusia, 2 desembre 1515)
“el Gran Capità“ Militar. El 1495 passà a Itàlia, on lluità a favor de Ferran II de Catalunya contra els francesos, que havien envaït el regne de Nàpols. Tot i una derrota inicial a Seminara, rebutjà les forces franceses a Calàbria i assetjà Atella, amb èxit (1496), fet que li valgué el nom de Gran Capità.
Intervingué en la nova guerra d’Itàlia en la qual d’antuvi Ferran II el Catòlic, aliat amb França, atacà el rei de Nàpols. La ruptura d’aquesta aliança el posà en perill, i es refugià a Barletta, on esperà reforços enviats per Ferran II, amb els quals desféu l’exèrcit francès del duc de Nemours a la batalla de Cerignola (1503). Ocupà Nàpols, i completà l’expulsió dels francesos amb la victòria de la batalla de Garigliano.
Nomenat virrei de Nàpols (1505-07), es féu remarcar pel seu luxe extravagant. Ferran II el Catòlic el destituí per la decisió del rei de separar de les possessions de la corona catalano-aragonesa tots els funcionaris i les autoritats de Castella. El Gran Capità es retirà a Granada.
Dades dels Països Catalans 