(Barcelona, 22 abril 1740 – 12 abril 1820)
Noble. Comte de Santa Clara i baró de Maials, fill de Procopi Francesc de Bassecourt i de Thieulane.
Governador de la Louisiana i de la Florida, fou també capità general de Cuba (1796-99) i de Catalunya (1802-08).
A Cuba construí la bateria anomenada Santa Clara i inicià la colonització de l’illa de Pinos.
Era casat amb Maria Teresa de Sentmenat i de Copons.
(el Milà, Alt Camp, segle XVIII – Barcelona, 6 agost 1835)
Militar. En esclatar la guerra contra Napoleó s’enrolà com a capità d’una companyia. Esdevingué tinent coronel, grau confirmat per Ferran VII de Borbó, i el 1830 ascendí a brigadier i a mariscal de camp.
El 1833 fou nomenat governador militar de Cadís, i el 1835, de Barcelona. Fou encarregat pel capità general Manuel de Llauder de castigar els culpables de la crema de convents de Barcelona del 25 i 26 de juliol de 1835; però, en intentar de desarmar la milícia nacional, grups de revoltats assaltaren la seva residència, fou mort d’un tret i el seu cadàver arrossegat i cremat.
(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 13 desembre 1796 – Barcelona, 20 novembre 1877)
Enginyer militar, mariscal de camp i general el 1870.
Publicà algunes obres de física i de matemàtiques, el més important de les quals és Demostración elemental de la fórmula barométrica y explicación de su uso para medir alturas (1847), publicat al “Memorial de Ingenieros”.
(Barcelona, segle XVII)
Artiller. Mestre de l’escola militar establerta llavors a Barcelona.
Escriví un dels primers tractats d’artilleria impresos a la Península Ibèrica: Breu tractat d’artilleria recopilat de diversos autors, impresa a Barcelona pel Consell de Cent el 1643, durant la Guerra dels Segadors.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Militar. Era tinent quan esclatà la guerra de Successió. El 1705 es passà al camp austròfil tan bon punt es produí l’arribada dels aliats a Catalunya.
En unió dels germans Desvalls, i al front de forces improvisades, ocupà a finals d’octubre de 1705 Tamarit de Llitera, Montsó i Fraga, tot i que les tropes borbòniques hi feren dura oposició.
El 1708 fou nomenat tinent coronel del regiment de cavalleria de Clariana, constituït aleshores. Tot seguit féu la campanya per reduir Sardenya a l’obediència de Carles d’Àustria.
Lluità després al Principat.
(Eivissa, 1808 – Madrid, 1853)
Militar i polític. Fou sots-tinent de la milícia nacional i secretari de diversos governs civils.
A Barcelona, exercí la suprema autoritat civil i reprimí amb rigor les revoltes de l’any 1840, per la qual cosa fou destituït. El nou govern moderat (1843) el nomenà alcalde-corregidor de Barcelona i governador de Castelló de la Plana i d’altres ciutats.
Afiliat al partit moderat, fou diputat a corts per les Balears (1844, 1845 i 1846).
(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)
Militar. Durant la guerra del Francès sembla que fou tinent de l’esquadra.
La seva acció més coneguda és la conquesta del castell de Montgat (3 agost 1808), en la qual prengué part el sometent dels pobles de la costa, així com dues fragates angleses, que bombardejaren el castell, i un petit grup de tropes de desembarcament angleses.
D’aquesta manera restaven interceptades les comunicacions franceses entre Barcelona i Girona al començament del segon setge d’aquesta ciutat.
(Badajoz, Extremadura, 10 març 1853 – Tarragona, 1 gener 1922)
Militar i historiador. Es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona (1873).
Participà en la campanya contra els carlins al Principat i fou ascendit a alferes el 1874. Es retirà el 1913 amb el grau de comandant.
Col·laborà amb treballs d’història militar a “La Renaixença” i a “La Il·lustració Catalana”, i és autor de César en Cataluña (1881), Museo Militar. Historia del Ejercito Español (3 vols, 1883-87), La Vida militar en España (1887), il·lustrada per Josep Gausachs, Don Antonio Franch y Estalella, héroe del Bruch (1901) i Don Luis de Requesens y la política española en los Países Bajos (1906), que fou el seu discurs de recepció a l’Academia de la Historia de Madrid.
(Vic, Osona, 9 maig 1852 – Madrid, 1934)
Enginyer militar i escriptor. Prengué part en la tercera guerra carlina i fou ascendit a capità. Amb el grau de coronel (1877), fou nomenat professor d’història militar a Guadalajara.
És autor de l’obra Estudios de arte e historia militar (1881-84), que consta de tres parts (Política de guerra, Política militar i Creación y organización de los ejércitos), i que constitueix un important estudi teòric i pràctic sobre la guerra.
Altres obres: Minas militares (1886), Historia de la guerra de 1914 (1922) i Expedición de catalanes y aragoneses a Oriente a principios del siglo XIV (1929).
(Barcelona, 19 novembre 1905)
Celebració de la Lliga Regionalista per la victòria a les eleccions municipals, que consistí en un gran àpat que tingué lloc en el Frontó Comtal.
A la sortida es formà una manifestació que baixà pel carrer de Balmes cantant Els Segadors. En arribar prop de la Fraternitat Republicana els membres d’aquest centre lerrouxista feriren a trets alguns manifestants.
Aquests fets suscitaren una caricatura al “Cu-cut” (23 novembre) que disgustà l’estament militar, el qual, amotinat (25 novembre), calaren foc a la redacción i impremta del setmanari i a la redacció de “La Veu de Catalunya”.
El govern Montero Ríos, no podent castigar aquesta insubordinació, caigué, i pujà Segismundo Moret, el qual promulga la llei de jurisdiccions, que afavoria els amotinats. Per tal d’oposar-se a aquesta llei es formà la Solidaritat Catalana.
Dades dels Països Catalans 