Arxiu d'etiquetes: militars

Boixadors i de Pinós, Joan Antoni de

5 Respostes

(Badalona, Barcelonès, 1672 – San Pier d’Arena, Gènova, Itàlia, 1745)

Militar i músic. Comte de Savallà i Peralada, marquès d’Anglesola i vescomte de Rocabertí. Fill de Joan de Boixadors i de Rocabertí. Era conegut també per Joan Antoni de Pacs. Estudià música a Montserrat i compongué algunes peces musicals.

Austriacista, com a capità de la Coronela defensà Barcelona durant els setges de 1697 i 1706. Fou nomenat governador de Mallorca (1706) i foragità els borbònics de l’illa. Abandonà el càrrec el 1709, i, de nou a Barcelona, fou director de la capella musical de l’arxiduc Carles III a Barcelona, al qual acompanyà a Viena (1711) i des d’allà portà a terme gestions diplomàtiques per evitar l’evacuació de les tropes imperials de Catalunya.

Fou nomenat cavaller director de la capella imperial de música de Viena (1717-21) i posteriorment president i porta-segells del Suprem de Flandes. A la mort de l’emperador (1740) anà a Itàlia, on morí.

L’any 1700 participà en la fundació de l’Acadèmia Desconfiada i en fou elegit president.

Boixadors, Joan de -segle XVI-

1 Resposta

(Catalunya, segle XVI)

Noble. El 1531 destacà a Hongria, en lluita contra els turcs.

El 1544, amb el vescomte de Rocabertí i altres prohoms i eclesiàstics, sufragà les despeses de l’església de Betlem de Barcelona.

Aquest personatge pot ésser l’homònim que, des del 1569, es distingí entre els protestataris contra l’import dit de l'”excusado”, del qual aconseguiria salvar-se el Principat.

Boixadors, Bernat de -segle XVII-

3 Respostes

(Catalunya, segle XVII)

Comte de Savallà. El 1640 la Generalitat el nomenà primer comandant suprem a la frontera de Tortosa.

Intentà frenar la marxa de l’exèrcit del marquès de los Vélez, que sortia de Tortosa. Instal·là el seu quarter general a l’Hospitalet de l’Infant, d’on hagué de retirar-se, davant l’avanç enemic i després d’un combat, l’11 de desembre de 1640.

Aplicà un pla d’establiment de petites guarnicions de contenció, que obligà l’enemic a disputar alguns encontres importants i a allargar bastant el temps esmerçat per arribar a Barcelona.

Així fou possible que a la capital i als seus voltants hom fes una mobilització que permetria de disputar victoriosament la batalla de Montjuïc, el dia 26 de gener de 1641. Aleshores ja havia pres el comandament superior el diputat militar Francesc de Tamarit.

La gestió de Bernat fou en tot cas, sota una aparença potser poc brillant a causa de la situació crítica i de la manca de forces, però del màxim rendiment possible dins les circumstàncies.

Boixadors -llinatge-

7 Respostes

(Boixadors, Anoia, segle XII – segle XVIII)

Família noble de l’estament militar de Catalunya. Probablement originària del castell de Boixadors.

Els membres més antics dels quals hom té documentació són Ramon Guillem de Boixadors (Catalunya, segle XII) i Guillem de Boixadors  (Catalunya, segle XII)  Senyor del castell de Boixadors (1124). Rebé terrenys pròxims a la parròquia de Sant Joan després de la conquesta de Lleida (1149). .

Bofarull i Miquel, Casimir de

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 5 maig 1749 – Maó, Menorca, 1 novembre 1804)

Militar. Serví a Amèrica i participà a la Guerra Gran (1794), durant la qual comandà el cos franc anomenat Segon Lleuger de Catalunya. Arribà a general i morí en una missió a les Balears.

Fou home lliurat a afeccions literàries i culturals, protector de l’ensenyament popular, organitzà a El Puerto de Santa Maria (Andalusia) unes classes d’arts i oficis.

És autor d’un projecte d’escola primària i escriví diverses poesies.

Bofarull, Francesc

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)

Militar. Féu la guerra de Successió contra els borbònics. Hi resultà ferit i fou declarat invàlid. Havia assolit el grau de tinent coronel.

És trobava a Barcelona quan s’inicià el setge de la ciutat. Es presentà a un reconeixement i aconseguí de ser readmés al servei actiu. Des d’aleshores participà en la defensa.

Morí en combat durant la gran batalla final.

Boera, Miquel de

Deixa un comentari

(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, segle XV – segle XVI)

Militar. Sota Ferran II el Catòlic serví a Itàlia, i posteriorment, sota les ordres de Ramon de Cardona, virrei de Nàpols, dirigí l’ofensiva del nord d’Àfrica (1510-11) contra els francesos. Sota Carles I fou general en cap de galeres d’Itàlia.

Més tard fou encarregat de la defensa de la frontera catalana amb França i tingué un paper important en la defensa del Rosselló contra la invasió francesa (1543).

És enterrat a l’església de Santa Anna de Barcelona en un sepulcre amb la seva estàtua jacent.

Blondel de Drouhot i Dàvalos, Lluís de

4 Respostes

(Hainaut, Holanda, 1728 – Palma de Mallorca, 1797)

Militar. Primer marquès de Blondel de l’Estany. Després de participar en diverses campanyes, el 1763 fou enviat a Barcelona com a inspector de l’exèrcit.

Ascendí a mariscal de camp (1783), el 1786 fou nomenat corregidor de Lleida, on realitzà obres de conducció d’aigües especialment remarcables (1786-94); urbanitzà, amb un criteri modern, les zones que restaven despoblades a conseqüència de l’ensulsiada de 1707 i féu construir un mur de pedra al llarg del marge dret del Segre per tal de contenir les riuades, amb prou espai per a fer-hi una carretera, hostals i el mercat del gra, i que és l’origen de l’actual avinguda de Blondel.

L’any 1794 malalt, es retirà.

Bivern, Maria Àngela

Deixa un comentari

(Girona, 1787 – Palol d’Onyar, Gironès, 1845)

Dama. Formà part de la companyia de Santa Bàrbara que defensà Girona, el 1809, contra els napoleònics. Li fou conferit el grau de comandant.

Fou condecorada i pensionada el 1816. Al Museu Provincial gironí fou posat el seu retrat.

Birolà, Jaume

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Capità de voluntaris a la guerra de Successió. S’incorporà a les forces aliades ja el 1704 i prengué part a la conquesta de Gibraltar, per l’agost de 1704, i a la gran defensa subsegüent de la plaça.

El 13 d’agost de 1705, com a agent del príncep de Darmstadt, arribà secretament a Vic per lliurar plens poders a Francesc Puig i Sorribes per reclutar forces a la rebel·lió vigatana que precedí el desembarcament dels aliats a Barcelona. Per aquest temps tenia ja el grau de capità. Lluità amb forces de miquelets durant la guerra.

El 1708, amb el grau de coronel, manava un dels regiments de voluntaris dits de fusellers de muntanya. Al front de la seva unitat, pel novembre de 1709, actuà durament a la Garrotxa i castigà molt les forces franceses que hagueren de retirar-se pel Ripollès, després d’una ofensiva frustrada.