(Castella, 1780 – Castella ?, 1859)
Militar. Participà en la guerra del Francès com a ajudant del general Castaños. Essent cap de la Ciutadella de Barcelona, denuncià en un memorial (1830) les atrocitats del comte d’Espanya.
El 1833 era governador de Tortosa; ascendí a mariscal de camp i fou traslladat al govern militar de Saragossa.
Lluità contra els carlins a Morella i obtingué una victòria que li valgué el títol de comte de la Riba i Picamoixons.
Fou capità general de Catalunya (1845).
(Filipines, 1876 – Barcelona, 5 setembre 1919)
Comissari de policia. El 1917 fou encarregat de la repressió d’anarquistes i socialistes, que portà a terme amb procediments terroristes.
Prengué part (era espia alemany) en l’assassinat de Josep A. Barret i Moner. Denunciat per Ángel Pestaña des de les pàgines de “Solidaridad Obrera”, fou condemnat a presó, però, gràcies a la Patronal i a Joaquim Milans del Bosch, fou alliberat poc després.
Ingressà a la banda de König, dedicada a la persecució de dirigents sindicals. Com a represàlia per l’assassinat de Pau Sabater “El Tero”, president del sindicat tèxtil (juliol), fou assassinat pels sindicalistes dos mesos després.
(Barcelona, 1660 – 1731)
Militar. Primer marquès de Rupit i tercer vescomte de Jóc. Nebot d’Alexandre de Bournonville, fou capità de les seves guàrdies cuirasseres, lloctinent de Catalunya i regidor degà del primer ajuntament borbònic de Barcelona (1718).
Com a president nat del braç militar, gosà proposar-ne la convocatòria, però no hi reeixí. Sota amenaça de dimissió, féu valer les seves prerrogatives com a regidor degà per al dret d’iniciativa i la direcció del municipi, malgrat l’oposició del corregidor.
(Brussel·les, Bèlgica, 5 gener 1616 – Pamplona, Navarra, 20 agost 1690)
Príncep de Bournonville (1658). Militar i polític. El 1676 passà a Catalunya amb el càrrec de mestre de camp.
Residí a Sicília (1677) i tornà a Barcelona com a lloctinent de Catalunya (1678-84), durant un període de treva entre Lluís XIV de França i Carles II, que ell aprofità per a construir fortificacions.
Esclatada novament la guerra (1684), resistí el setge de Girona posat per les tropes franceses.
(Barcelona, 26 octubre 1898 – 12 febrer 1987)
Militar. Nebot de Joaquim Botet i Sisó. Era capità d’artilleria, a Barcelona, en produir-se l’alçament militar del juliol de 1936, i es mantingué fidel a la República. El 24 de juliol sortí cap al front d’Aragó, on organitzà l’artilleria de les forces dependents del govern de la Generalitat.
Pel juliol de 1937 el govern republicà el nomenà cap de la reserva general d’artilleria, i l’any següent, comandant general d’artilleria. Intervingué, entre altres, en les accions de Brunete, de Quinto, de Belchite, de Terol i de l’Ebre, i en la retirada de Catalunya.
Acabà la guerra essent coronel. Refugiat a França, per l’abril de 1939 tornà a Catalunya. Detingut, fou condemnat a mort al setembre següent, pena commutada per la de trenta anys de reclusió.
(Valldoreix, Vallès Occidental, segle XVII – Itàlia ?, segle XVIII)
Cap militar austriacista. De família pagesa, era síndic de Terrassa.
Durant la guerra de Successió s’uní a les forces austriacistes i lluità, amb el grau de coronel, contra les forces borbòniques sota les ordres d’Antoni Desvalls (1713-14). Per l’agost de 1714 intentà, sense èxit, d’introduir-se a Barcelona amb un miler d’homes.
Hagué d’exiliar-se a Mallorca (1714-15) i, més tard, a Itàlia.
(Catalunya, segle XVII – Rosselló, segle XVIII)
Militar. El 1705 era capità d’infanteria. Fou un dels pocs militars professionals amb que comptà la insurrecció antiborbònica de Vic d’aquell any, que precedí al desembarcament de Carles d’Àustria al Pla de Barcelona.
El mateix any fou nomenat alferes amb grau de sergent major del nou regiment de Guàrdies catalanes. Féu amb aquesta unitat la guerra de Successió. S’hi distingí especialment a la presa de Borja (1706). El 1713 havia assolit el grau de tinent coronel.
No consta com a combatent al setge de Barcelona en 1713-14. Potser li ho impedí alguna incapacitat física, ja que restà a la ciutat i s’hi manifestà com a declarat partidari de la resistència, com ho demostra el fet que els borbònics li confisquessin els béns i ell s’exiliés com a militar.
(Cambrils, Baix Camp, 23 gener 1719 – Roma o Nàpols, Itàlia, segle XVIII)
Militar i eclesiàstic. Al servei del rei de Nàpols, Carles de Borbó, realitzà missions diplomàtiques a Madrid.
Ordenat sacerdot (1758), va escriure diverses obres de caire pietós i una sobre els santuaris de Catalunya (1775).
(Lodi, Llombardia, Itàlia, segle XVII – Madrid, 1677)
Noble i militar. Baró de San Petrillo. Fou lloctinent del capità general a València (1642), i després lloctinent del tresorer general (1642-46).
Participà en el setge i la presa de Tortosa contra les forces catalanes i franceses (1650). El 1652 s’instal·là a Barcelona i fou majordom de Joan Josep d’Àustria. Fou veedor general de l’exèrcit de Catalunya (1656-59) i lloctinent de Mallorca (1665-69).
(València, vers 1630 – Barcelona ?, segle XVII)
Noble i militar. Baró de San Petrillo. Fill de Roderic de Borja-Llançol de Romaní i Olivera.
Passà a Milà (1653) com a capità de cavallers cuirassers i participà (1655) en el setge de París. Fou governador de Menorca.
El 1666 fou nomenat, a Barcelona, majordom de Joan Josep d’Àustria. El 1677 lluità contra els francesos a Catalunya i fou ferit a Espolla. Fou governador interí de Lleida i governador militar de Barcelona.
Dades dels Països Catalans 