(Tàrrega, Urgell, 15 juny 1915 – Lleida, 23 setembre 1995)
Escriptor i mestre d’escola. Residí a Andorra des de l’edat de 26 anys.
És autor del recull poètic De l’amor a la terra alta i de la novel·la La pau dins la guerra (1970).
També conreà la pintura.
(Catalunya, segle XV)
Mestre de tapissos.
Vers el 1432 teixí per al gremi de pellaires de Barcelona dues cortines amb escenes de la Resurrecció i un Sant Antoni.
Vers el 1484, un artista homònim, potser fill seu, va realitzar un drap de senyals per al General de Catalunya.
(Tàrrega, Urgell, 1820 – Barcelona, 1893)
Escriptor. Fou mestre de primer ensenyament i comptador mercantil dels tribunals.
És autor de les obres Contador universal de intereses simples y compuestos (1867), La Hacienda española en 1876 i Nuevo sistema planetario (1883).
(Girona, 5 juny 1914 – Barcelona, 1982)
Mestre i escriptor.
Destacà com a guionista en les sèries televisives Doctor Caparrós. Medicina general (1979, premi Ondas) i Doctor Caparrós, mestre de poble (1982).
Escriví les novel·les Ciutat petita i delicada (1975), Nosaltres els mestres (1980), Confessem-nos (1980) i Tramuntana boja (1981).
(Piera, Anoia, segle XV – Barcelona, 1511)
Mestre de gramàtica. Consta que el 1474 estudiava arts i que el 1492, ja mestre en arts, tenia escola oberta a Barcelona.
El 1486 ja era beneficiat de l’església del Pi i el 1507 figurava com a titular d’un benifet a Santa Maria del Mar i era rector d’Olost.
Corregí, i preparà per a llur impressió, diversos textos gramaticals: la Gramàtica Llatina, de Mates, la data d’impressió de la qual (1486) ha estat molt discutida; la d’Eli Donat (1500), i el Doctrinale, d’A. de Villadei (1502).
No aconseguí el lectorat de gramàtica a les escoles de la catedral, càrrec que obtingué (1495), en disputa amb ell, Joan Ferrer.
Deixà a l’església del Pi la seva biblioteca i n’indicà la reglamentació i el funcionament, alhora que en pagava les obres d’instal·lació.
(Miravet, Ribera d’Ebre, 31 desembre 1908 – París, França, 15 agost 1997)
Sindicalista. Mestre d’escola, s’afilià a la CNT a través del federalisme pimargallià.
Fou empresonat després de l’octubre de 1934. S’exilià el 1939 i va ser deportat al camp de concentració nazi de Mauthausen.
Autor de Poemes de llum i de tenebra (París, 1967), fou redactor del periòdic anarcosindicalista “Terra Lliure” de París.
(Barcelona, 1971 – )
(IMIPAE) Organisme. Creat per un grup de psicòlegs, pedagogs i mestres, amb la funció primordial de participar activament en la renovació pedagògica, que s’integrà al municipi barceloní el 1977.
Els seus treballs de recerca han permès l’elaboració d’un mètode d’ensenyament, la “pedagogia operatòria”, basat en l’obra de Piaget però que té en compte les característiques de l’entorn dels nens catalans i les exigències dels programes escolars.
Montserrat Moreno i Genoveva Sastre han estat el motor d’aquest col·lectiu des de la seva fundació.
(Barcelona, 1939 – Granollers, Vallès Oriental, 6 setembre 2020)
Pianista. Estudià a Barcelona, Madrid, Bolzano, Arezzo, Viena i Roma.
En aquesta darrera ciutat fou auxiliar del mestre Carlo Zecchi a l’Acadèmia de Santa Cecília.
Ha actuat repetidament a diversos països d’Europa i de l’Amèrica Central.
(Tarragona, 1894 – Caracas, Veneçuela, 2 juliol 1947)
Músic. Fill de Josep Gols i Veciana i germà de Xavier. Estudià medicina, però aviat col·laborà a les activitats del seu pare.
S’instal·là a Barcelona el 1920, on exercí com a mestre de capella de Santa Maria del Mar; també treballà com a periodista i dibuixant.
S’exilià a Veneçuela, on fundà la Coral Catalana de Caracas i un esbart que prengué el seu nom quan morí.
Fou el pare de Marçal Gols i Cavagliani.
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 12 maig 1856 – Barcelona, 17 novembre 1909)
Poetessa. Tenia la carrera de magisteri. Publicà poemes a diverses revistes. Col·laborà a les publicacions catalanes, especialment les de caràcter religiós.
Publicà un recull titulat Lo miracler de Barcelona (1899), en honor de sant Josep Oriol.
Després de la seva mort aparegué el recull de poesia mariana titulat Maria (1911).
Dades dels Països Catalans 