(Mataró, Maresme, 16 setembre 1934 – )
Jugador de basquetbol. Iniciat en el Club Esportiu Mataró, passà posteriorment al Club de Futbol Barcelona.
En els Jocs Mediterranis de l’any 1955 assolí el record europeu de puntuació (45 punts). Ha estat 17 vegades internacional.
(Mataró, Maresme, 21 desembre 1851 – 1929)
Polític i jurisconsult.
Membre del partit tradicionalista, fou senador per Girona el 1907 i diputat a corts (1910-12 i 1915).
Notari a Madrid (1885), hi fundà el Centre Català l’any 1890, del qual fou president.
Obres principals de caràcter jurídic: Tratado completo de derecho romano (1878), La codificación civil en España (1888), La libertad social y el poder público. Apéndice al Código Civil español, etc.
(Mataró, Maresme, 7 gener 1827 – 30 agost 1883)
Músic. Mestre de capella de Santa Maria de Mataró, va compondre música religiosa, per a veus i acompanyament instrumental.
És autor de dos graduals per a orquestra (1855-57), d’un Miserere per a veus i orgue (1860), de rosaris per a orgue i de Tu es Petrus.
La seva obra més destacada és la Missa de Glòria, popularitzada amb el nom de Missa de les Santes, per a quatre solistes, cor, orgue i orquestra, revisada i reorquestrada per Cristòfor Taltabull i Josep Soler i Sardà (1966).
(Mataró, Maresme, 24 novembre 1789 – 2 abril 1848)
Armador i empresari. S’establí a Veneçuela (1810), on lluità en els rengles reialistes durant la guerra de la independència americana, i després a Cuba, on féu una gran fortuna i tingué notícia de la construcció dels primers ferrocarrils.
Novament a Catalunya, fundà una fàbrica de filats impulsada per vapor. També constituí i dirigí una societat, amb tècnics anglesos, que es proposava construir un ferrocarril de Barcelona a Mataró. L’any 1843 fou obtinguda la concessió de l’obra, que començà el 1845 i el 1848 fou acabada la línia, primer trajecte ferroviari construït a la Península i el desè establert al món.
(Mataró, Maresme, 1824 – Barcelona, 6 juny 1855)
Dirigent obrer. Havia estat capità de la Milícia Nacional i figurà com a president de la Societat de Teixidors quan es produïren les accions contra les selfactines, màquines automàtiques de filar, en les quals tingué una actuació directiva, com també en la vaga general (1854-55).
Va ser el líder més popular i influent del moviment obrer a Catalunya. Probablement per això fou executat, sota el pretext d’una suposada participació en un crim vulgar.
(Mataró, Maresme, 7 novembre 1920 – 1 juliol 1998)
Escultor, pintor i dibuixant. Ha excel·lit com a retratista i com a autor de teles de tema religiós.
Realitzà el bust de Sant Antoni Maria Claret regalat en 1950, amb motiu de la canonització d’aquest pel papa Pius XII.
(Mataró, Maresme, 11 abril 1626 – Madrid, 28 setembre 1677)
Cardenal i virrei de Nàpols (1664-66). Fill d’Enric d’Aragó Folc de Cardona i Córdoba.
Inquisidor general d’Espanya (1665) i arquebisbe de Toledo (1666). El 1653 fou regent de Catalunya al consell d’Aragó.
Com a virrei de Nàpols (1664-66), bé que interí, procurà de refer la ciutat de la passada revolta de Tommaso Aniello.
(Mataró, Maresme, 10 febrer 1850 – Barcelona, 26 abril 1902)
Promotor de l’excursionisme català. Fou membre de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques. Soci fundador de l’Associació Catalana d’Excursions, n’exercí la presidència (1879-84).
Dirigí el butlletí de l’Associació i publicà nombrosos treballs. Dugué a terme una extraordinària campanya de difusió i publicitat de l’excursionisme per tot el país.
Partidari de les relacions amb clubs alpins i estrangers, les inicià i les fomentà assistint a diversos congressos.
Fou especialment important el seu impuls en la campanya de reconstrucció del monestir de Ripoll.
(Mataró, Maresme, vers 1570 – Perpinyà, 1639)
Religiós agustí del convent de Barcelona (1588).
Redactà la història de les diverses fundacions augustinianes de Catalunya com també les biografies dels religiosos més notables; l’obra, però, quedà inèdita i no fou publicada fins al 1699 pel també agustí, Josep Massot.
(Mataró, Maresme, 7 novembre 1888 – Biarritz, Lapurdi, França, 28 març 1976)
Artista. Començà com a pintor de cavaller i dibuixant.
L’any 1911 exhibí, junt amb altres artistes, al Faianç Català, dibuixos, pintures i esmalts, entre aquests el relleu amb tres figures de grans dimensions anomenat L’orb. A més a exposat a “Les Arts i els Artistes” (1916), i a la Sala Parés (1934).
Escenògraf de prestigi, treballà per a diversos teatres d’Anglaterra i França (ballets de Montecarlo, festivals de Strafford-on-Avon, etc). Residí gairebé sempre a París.
Va conrear també el dibuix i l’escultura. Té obres als museus d’Art Modern de Barcelona i de Madrid.
Dades dels Països Catalans 