(Maó, Menorca, 8 agost 1796 – Barcelona, 22 octubre 1851)
Marí. Format en la marina anglesa, en la qual lluità contra Napoléo, ingressà després a la marina espanyola.
Participà en les guerres d’independència sud-americanes. Comandà els guardacostes de Catalunya i Gibraltar (1825-32).
Participà en el bàndol lliberal a la primera guerra carlina. Fou ascendit a brigadier el 1846 i nomenat comandant de marina de València (1846-50).
(Maó, Menorca, 11 setembre 1893 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 23 gener 1981)
Militar. Germà de Josep. Diplomat a l’Escola d’Estat Major (1919), participà en diverses campanyes de la guerra del Marroc i fou professor de l’Academia Militar de Toledo. L’any 1930 fou ascendit a comandant i destinat a Barcelona.
Sota la II República fou professor a l’Escola Superior de Guerra de Madrid (1935). Posteriorment fou nomenat cap superior de policia de la Generalitat.
Durant la guerra civil fou sots-secretari de Defensa de la Generalitat i, durant la primavera del 1937, dirigí l’exèrcit d’Aragó. Fou cap d’estat major de l’exèrcit de l’Est, comandat pel general Pozas, i director de l’Escola Popular d’Estat Major.
Exiliat el 1939, es traslladà a Mèxic. Col·laborà a “Quaderns de l’Exili”.
Publicà diverses obres, entre les quals destaquen Compendio del arte moderno (1938), El 19 de julio de 1936 visto desde la Jefatura Superior de los servicios de Orden Público de Cataluña i L’aixecament militar i la guerra civil a Catalunya (1980).
(Maó, Menorca, 29 octubre 1903 – Barcelona, 5 juliol 2000)
Entomòleg. S’ha especialitzat en microlepidòpters presents a Catalunya, dels quals ha aplegat uns 8.000 exemplars, pertanyents a unes 850 espècies diferents.
D’ençà del 1980 fou membre honorari de la Societat Catalana de Lepidopterologia; ha publicat diversos articles sobre el tema.
(Maó, Menorca, 1938 – Barcelona, 5 gener 2011)
Historiador. Fou militar, i formà part de la Unió Militar Democràtica.
Posteriorment es llicencià i doctorà en història a la Universitat de Barcelona, de la qual fou professor d’història contemporània. Un dels millors especialistes en la història de l’exèrcit espanyol contemporani i sobre la Guerra Civil Espanyola.
Entre les seves nombroses obres destaquen Historia del ejercito. El peso de un grupo social diferente (1983), El poder militar en la España contemporánea hasta la Guerra Civil (1983), El problema militar en España (1990) i Weyler, nuestro hombre en la Habana (1997).
(Maó, Menorca, 12 març 1930 – Barcelona, 9 març 2012)
Pastor evangèlic. Fill de Samuel Capó i Ferrer. Estudià al Seminario Teológico Unido, de Madrid, i al Handswprth de Birmingham, Anglaterra. Ha estat professor de Nou Testament i de llengua grega al Centre Evangèlic d’Estudis Teològics.
Fou director del departament de traducció de la Fundació Bíblica Evangèlica catalana, director de la revista “Carta Circular”, òrgan de l’església evangèlica espanyola, i col·laborador del llibre La nostra vocació (1967).
Pastor de l’església evangèlica de Betlem (el Clot, Barcelona).
(Maó, Menorca, 29 agost 1829 – Barcelona, 1901)
Navilier i escriptor. Capità de vaixell, visità diversos continents i, per últim, s’establí a Barcelona, on pertangué a la junta del Foment de la Producció Nacional i a la del port de Barcelona.
Publicà els seus records del setge de Sebastopol (1859) i alguns opuscles sobre la indústria naval (1879-80) i sobre el port de Barcelona (1880-99).
(Maó, Menorca, 1899 – Barcelona, 28 desembre 1980)
Economista i estadístic. Format a l’Escola d’Alts Estudis Comercials de la Mancomunitat, estudià a la Universitat de Barcelona i fou cap del Servei d’Estudis Econòmics i del Servei Central d’Estadística de la Generalitat de Catalunya del 1933 al 1938.
Del 1938 al 1942 residí a París, i en tornar a Barcelona ocupà càrrecs a diversos centres d’estudis econòmics.
Va escriure, entre altres obres: L’economia de la Catalunya autònoma (1933), Els pressupostos de les corporacions públiques (1936), La població a Catalunya (1936), Els pressupostos municipals (1937) i Els moviments demogràfics i de població a Catalunya (1937).
(Maó, Menorca, 15 febrer 1897 – Madrid, 27 maig 1980)
Cançonetista. Es traslladà a Barcelona on, per la seva sensibilitat, esdevingué aviat una figura de la cançó catalana i aconseguí èxits populars com els de La Porta Ferrissa, La Font del Gat, Els tres tombs, etc.
Casada i retirada de l’escena el 1925, va anar a viure a Menorca.
(Maó, Menorca, 4 juny 1795 – Barcelona, 20 maig 1833)
Doctor en farmàcia. Autor d’una Tabla toxicológica publicada a Barcelona el 1825 i d’un Tratado de la composición del agua, que ha romàs inèdit.
(Maó, Menorca, 3 setembre 1948 – 25 gener 2024)
Geògraf. Es llicencià en geografia a la Universitat de Barcelona (1971), d’on fou professor des del 1972, i s’hi doctorà al 1978 amb la tesi L’estructura de la propietat com a creadora de l’espai urbà: el cas dels barris obrers del sud-est de Barcelona.
Ha publicat treballs de geografia urbana: Hostafrancs, un barri de Barcelona (1974), Sants. Anàlisi del procés de producció de l’espai urbà de Barcelona (1980), La ciudad. Enseñanzas del fenómeno urbano (1983), i també de geografia econòmica i regional, amb la publicació de: Geografia humana de Catalunya (1985), Geografia humana de Barcelona i espai mediterrani, temps europeu (1993).
Dades dels Països Catalans 