(Maó, Menorca, 1832 – Barcelona, 1878)
Pianista i crític. Fou publicista notable.
És autor d’un Método analítico para el estudio del solfeo (1860).
Lladó i Barceló, Joaquim
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Maó (nascuts a)
Hernández i Ponsetí, Maurici
(Maó, Menorca, 1859 – 1932)
Farmacèutic, meteoròleg i naturalista. Es llicencià en farmàcia a la Universitat de Barcelona, on féu importants observacions meteorològiques de Catalunya.
Fou un notable ornitòleg: publicà Catálogo de aves observadas en Menorca i aplegà una col·lecció d’ocells de Menorca, actualment a l’Ateneu de Maó.
Colubí i Gomila, Josep Maria
(Maó, Menorca, 1785 – Artà, Mallorca, 1853)
Mariscal de camp. S’exilià durant la restauració absolutista. Combaté bravament els carlins.
Cardona i Mercadal, Rafael
(Maó, Menorca, 1871 – Barcelona, 10 febrer 1927)
Taquígraf. Milità a la Lliga Regionalista i fou elegit regidor de Barcelona el 1907.
En aquesta ciutat es dedicà a l’ensenyament de la taquigrafia a l’Escola Nacional de Mestres. Publicà obres relatives a la seva especialitat.
Monjo i Pons, Joan
(Maó, Menorca, 5 juny 1818 – Vilassar de Mar, Maresme, 7 juny 1884)
Científic. A Barcelona estudià nàutica i enginyeria mecànica.
Després de residir uns quants anys a Cuba i d’exercir de mestre a Arenys de Mar, es dedicà a l’estudi de la construcció naval: publicà Curso metódico de arquitectura naval (1856).
A partir del 1860 treballà amb Narcís Monturiol, i després dirigí l’Escola de Nàutica d’Arenys i en fundà una altra a Sant Joan de Vilassar.
Publicà diverses obres, especialment sobre arquitectura naval.
Monjo i Carreras, Dídac
(Maó, Menorca, 1924 – Barcelona, 1 maig 1999)
Tenor. A sis anys ingressà a la capella de música de Sant Agustí, de Maó.
Passà a Barcelona, on cantà al cor del Gran Teatre del Liceu (1945-48); des del 1948 hi feu papers de tenor còmic o de caràcter amb el nom artístic de Diego Monjo.
Actuà en l’estrena de Canigó, d’Antoni Massana (1953).
Ha actuat també a Maó i a València, entre altres llocs, i ha exercit de director escènic molt sovint.
Molins i Lemaur, Emili de
(Maó, Menorca, 3 febrer 1824 – Madrid, 27 març 1889)
Militar i arqueòleg. Lluità a Barcelona contra els revoltats de la Jamància (1842), i en retre’s la Ciutadella hagué de fugir a França. El 1843 en tornà i participà en la repressió de l’alçament.
Fou inspector de la fàbrica de pólvora de Manresa. El 1869 lluità contra els republicans i en 1874-76 contra els carlins.
Passà a Manila, on fundà un “Boletín Militar”, i en 1883-84 fou capità general de les Filipines.
Fou inspector de les obres de restauració de l’aqüeducte de Segòvia i acadèmic de San Fernando (1856).
Manent i Puig, Nicolau
(Maó, Menorca, 22 juny 1827 – Barcelona, 15 març 1887)
Músic. Estudià a Maó amb Benet Andreu, i es traslladà a Barcelona el 1845.
Actuà com a contrabaix a l’orquestra del Liceu i fou mestre de capella de l’església de Sant Jaume.
Estrenà nombroses sarsueles, entre les quals destaquen Buen viaje, señor don Simón, en col·laboració amb Marià Soriano Fuertes, La tapada del retiro i Tres para una.
L’any 1857 estrenà al Liceu amb notable acolliment l’òpera italiana Gualtiero di Monsonis (1857), El cant de la marsellesa (1877) i De la tierra al sol (1879).
Llanes i Guinart, Pau de
(Maó, Menorca, 8 agost 1796 – Barcelona, 22 octubre 1851)
Marí. Format en la marina anglesa, en la qual lluità contra Napoléo, ingressà després a la marina espanyola.
Participà en les guerres d’independència sud-americanes. Comandà els guardacostes de Catalunya i Gibraltar (1825-32).
Participà en el bàndol lliberal a la primera guerra carlina. Fou ascendit a brigadier el 1846 i nomenat comandant de marina de València (1846-50).
Guarner i Vivancos, Vicenç
(Maó, Menorca, 11 setembre 1893 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 23 gener 1981)
Militar. Germà de Josep. Diplomat a l’Escola d’Estat Major (1919), participà en diverses campanyes de la guerra del Marroc i fou professor de l’Academia Militar de Toledo. L’any 1930 fou ascendit a comandant i destinat a Barcelona.
Sota la II República fou professor a l’Escola Superior de Guerra de Madrid (1935). Posteriorment fou nomenat cap superior de policia de la Generalitat.
Durant la guerra civil fou sots-secretari de Defensa de la Generalitat i, durant la primavera del 1937, dirigí l’exèrcit d’Aragó. Fou cap d’estat major de l’exèrcit de l’Est, comandat pel general Pozas, i director de l’Escola Popular d’Estat Major.
Exiliat el 1939, es traslladà a Mèxic. Col·laborà a “Quaderns de l’Exili”.
Publicà diverses obres, entre les quals destaquen Compendio del arte moderno (1938), El 19 de julio de 1936 visto desde la Jefatura Superior de los servicios de Orden Público de Cataluña i L’aixecament militar i la guerra civil a Catalunya (1980).
Dades dels Països Catalans 