Arxiu d'etiquetes: Maó (nascuts a)

Vives i Llull, Joan

1 Resposta

(Maó, Menorca, 1901 – 1982)

Pintor. Format a l’illa i, especialment, amb Hermenegild Anglada i Camarasa a Pollença, formà part allà de l’escola pollencina. Conreà un impressionisme clar, basat en el paisatge menorquí -a part el de Pollença-, que exposà sovint a l’illa, bé que de vegades concorregué també a d’altres exposicions (Primera Exposición Española de Bellas Artes, Salamanca 1944).

És el pintor menorquí més destacat del seu temps. El 1976 Menorca li dedicà una important exposició- homenatge, a la Caixa d’Estalvis des Castell.

Fou pare del també pintor i gravador Josep Vives i Campomar.

Vives i Campomar, Josep

1 Resposta

(Maó, Menorca, 1940 – )

Pintor i gravador. Fill de Joan Vives i Llull. Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, amplià estudis a Florència (1972-73), becat per la Fundació March.

Conrea la pintura i el gravat -natures mortes i paisatges- dins un concepte nítid i estàtic proper al Novecento italià. Ha exposat individualment des del 1964, Palma (1968), Zuric (1970), Barcelona (1973 i 1975), etc.

Vinent i Grases, Antònia Marcel·lina

Deixa un comentari

(Maó, Menorca, 1837 – 1920)

Escriptora. És autora del poema Generosidad musulmana (1858) i d’altres composicions en castellà.

Vaquer i Timoner, Josep

Deixa un comentari

(Maó, Menorca, 1 juliol 1928 – 24 març 2020)

Matemàtic. Ha treballat al seminari matemàtic d’Hamburg i a l’institut politècnic de Zuric sobre àlgebra i geometria diferencial.

Ha col·laborat amb Josep Teixidor en la modernització dels mètodes de l’ensenyament de la matemàtica a l’estat espanyol, amb els cursos explicats a la Universitat de Barcelona des del 1958.

Soler i Siquier, Juli

Deixa un comentari

(Maó, Menorca, 1812 – 11 març 1891)

Escriptor. Estudià lleis a Mallorca i posteriorment anà als EUA (1839), estudià a Cambridge i fou catedràtic de llengua i literatura castellana a la universitat de Boston.

Malalt, tornà a Maó (1845) i hi portà a terme una intensa activitat de millores socials (creació d’entitats, intents de creació de fàbriques de teixits, experiències agràries, etc). Després, es dedicà als seus treballs literaris.

Publicà nombroses gramàtiques angleses i castellanes, en castellà i anglès, una Gramática de la lengua menorquina (1858) i l’interessant treball Exposició de lo estat actual de l’agricultura en la isla de Menorca (1857).

Soler i Sans, Joan

Deixa un comentari

(Maó, Menorca, 17 novembre 1754 – Madrid, 12 març 1809)

Diplomàtic i erudit. Advocat de professió, formà part de la delegació que negocià la pau entre Trípoli (1784) i el 1792 fou cònsol general a l’imperi otomà.

Participà en la fundació de la Societat Maonesa (1778), en una sessió de la qual llegí el llarg poema català en alexandrins Safira, versificació d’una narració de Richard Steele. Fou publicat a la “Revista de Menorca” (1931).

Sitges i Grifoll, Joan Blai

Deixa un comentari

(Maó, Menorca, 24 abril 1842 – Arnao, Astúries, 12 juny 1919)

Historiador. Director general de duanes.

Publicà Las mujeres del rey D. Pedro I de Castilla (1910), La muerte de D. Bernardo de Cabrera (1911), Enrique IV… (1912) i El monasterio de religiosas benedictinas de San Pelayo el Real de Oviedo (1913).

Serra i Belabre, Maria Lluïsa

Deixa un comentari

(Maó, Menorca, 21 juny 1911 – 19 novembre 1967)

Arxivera i arqueòloga. El 1954 ingressà al cos d’arxivers i bibliotecaris. Fou directora de la Casa de Cultura de Maó, del museu provincial i de la biblioteca i arxiu històric.

Com a arqueòloga, cal consignar el seu descobriment de les basíliques des Fornàs de Torelló i de Molinet des Cap des Port. Excavà també a Sant Vicent d’Alcaidús i, juntament amb Lluís Pericot, participà en la reconstrucció de la naveta des Tudons.

Organitzà a Menorca la X Congrés Nacional d’Arqueologia.

Saura i Eymar, Rafael

Deixa un comentari

(Maó, Menorca, 10 desembre 1813 – 18 novembre 1871)

Metge. S’especialitzà en patologia de la dona i de l’infant i en obstetrícia, disciplines de les quals fou catedràtic a la universitat de Madrid. El 1839 publicà a París un recull de treballs científics en francès.

Fou metge de cambra d’Isabel II de Borbó i senador. El 1861 féu a Madrid la primera operació de laparotomia a l’estat espanyol.

Roig i Reixart, Antoni

Deixa un comentari

(Maó, Menorca, 7 setembre 1750 – Palma de Mallorca, 6 març 1808)

Eclesiàstic. Es doctorà en filosofia a Mallorca (1767) i en drets a Avinyó. Residí després a Menorca i a Mallorca (Felanitx i Palma). Fou teòleg consultor del cardenal Antoni Despuig (1796), inquisidor (1807) i canonge de la seu de Mallorca. Fou soci de la Societat d’Amics del País.

Destacat predicador, publicà nombrosos sermons (entre ells el Sermó de la Beata Catalina Tomàs, 1793) i obres religioses en castellà i llatí. En català publicà un Catecisme de la doctrina cristiana (1801), del qual es feren com a mínim onze edicions. És autor també de Reflexiones crítico-apologéticas sobre algunos escritos relativos a la isla de Menorca y a sus naturales.