Arxiu d'etiquetes: Manresa (nascuts a)

Charles i Soler, Agustí

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, 12 juliol 1960 – )

Compositor. Estudià harmonia, contrapunt i fuga i composició. La seva obra es caracteritza per una constant experimentació sonora.

Destaquen les composicions per a orquestra Concert per a violoncel (1995), Concert per a piano (1995) i Concert per a saxòfon (1997), i les obres per a cambra, gènere amb que ha aconseguit més fama: Quintet (1985), Mutació (1987), La fira (1994), Quartet de corda (1992), etc.

Ha estat guardonat amb el premi Reina Sofia, el premi Òscar Esplà, el premi de composició musical Joaquín Turina i el premi internacional Ciutat de Tarragona de composició musical.

Compaginà la seva prolífica activitat de compositor amb la de catedràtic de composició del Conservatori de Música de Saragossa.

Casassayas i Mariol, Ignasi

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, 1883 – Barcelona, 1959)

Dibuixant i pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.

Ha destacat com a aquarel·lista, conreant sobretot els paisatges urbans, i com a muralista.

Realitzà alguns dibuixos per a l’Arxiu Històric de Barcelona.

Casasayas i Cucurella, Joan

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, 1887 – Barcelona, 1926)

Pediatre. Un dels caps de l’escola de pediatria catalana extrauniversitària.

Dugué a terme una tasca important en el servei de pediatria de la Casa de Maternitat de Barcelona, on creà escola.

El 1936 la Societat Catalana de Pediatria li dedicà uns estudis en homenatge titulats A Joan Casasayas.

Casanovas i Cantarell, Andreu

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, 3 març 1803 – la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 13 juny 1870)

Historiador i sacerdot. Fou primer rector de Santa Maria de Sants (1846) i escriví Monitor o consueta parroquial de Santa Maria de Sants (1851), interessant aplec de dades històriques.

Nomenat canonge de la Seu d’Urgell el 1852, impulsà la construcció de la carretera de l’Urgellet.

És autor, a més, de poesies en català i en castellà, inèdites, i d’una Història d’Urgell (1870), també inèdita.

Carrió i Serracanta, Maurici

1 Resposta

(Manresa, Bages, 17 febrer 1779 – 2 juny 1859)

Guerriller. A quinze anys prengué part en la Guerra Gran.

El 1808 participà en la Crema del Paper Segellat napoleònic a Manresa i en les batalles del Bruc. Fou nomenat capità per la Junta Suprema de Catalunya. Lluità en els combats de Moià a les ordres del baró d’Eroles.

Posteriorment va intervenir en l’aixecament absolutista del 1820 i, perseguit, es posà a les ordres de la Regència d’Urgell, que l’ascendí a tinent coronel.

Es retirà de l’exèrcit el 1826, però el 1834 fou empresonat per activitats carlines. En ésser indultat es dedicà a la seva professió d’agrimensor.

Deixà escrita una Relación (1859) sobre les batalles del Bruc que contribuí a convertir-les en llegenda.

Canyelles, Magí

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, 1622 – 1685)

Historiador. Exercí els càrrecs de sotsveguer (1651) i conseller segon de Manresa (1653-62).

És autor de diverses obres sobre història local: Jurisdicció del magnífic mostassaf de la ciutat de Manresa, Llibre major nacional, Tarifa o escandall de les fleques, i entre les quals sobresurt Descripció de la grandesa i antiguitats de la ciutat de Manresa, escrita entre el 1679 i el 1685 i publicada el 1896.

Camprubí i Puigneró, Martí

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, 10 maig 1910 – Barcelona, 29 gener 1992)

Escriptor.

Estrenà i publicà tres obres de teatre: Dos tipus de pronòstic (1954), Dama Hortensia té un secret (1956) i De teixidor a sant (estampes claretianes) (1957).

Campcerver, Ignasi

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, 16 maig 1722 – Ferrara, Itàlia, 1798)

Humanista, cosmògraf i matemàtic. Jesuïta, va ensenyar retòrica i filosofia a Girona, Bilbao i Barcelona, i es relacionà amb el cercle cerverí de Josep Finestres.

S’establí a Ferrara, arran de l’expulsió dels jesuïtes, i hi publicà Cosmografia fisico-storica e stato presente del mondo (Ferrara, 1785) i el primer volum d’una Bibliotheca mathematica (Ferrara, 1789), de la qual ja en tenia escrits cinc més.

També deixà manuscrit un Proyecto de historia natural y civil de Cataluña (1791).

Bernat -imatger, s. XIV-

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, segle XIV – Catalunya, segle XIV)

Mestre d’imatges de pedra, de fusta i de pinzell, anomenat Pintor.

L’any 1378 formà societat, a Cervera, amb l’escultor Jordi de Déu per tal de partir-se els guanys dels encàrrecs que rebrien durant cinc anys.

Possible autor del sepulcre amb imatges de Berenguer de Castelltort de l’església de Santa Maria de Cervera.

Barjau i Pons, Francesc

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, 8 maig 1852 – Barcelona, 19 gener 1938)

Hebraista. Estudià filosofia i lletres a Barcelona.

Fou catedràtic de llengua hebrea a la universitat de Sevilla (1895-1904) i a la de Barcelona (1904-22).

És autor, entre d’altres, d’un estudi sobre el rabí Yede’ya Hapenini, que presentà en el seu ingrés, l’any 1916, a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.